Enrique Granero (54 anys) és sergent dels Mossos d’Esquadra. Ha estat destinat a l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Terrassa, a la unitat de seguretat ciutadana, els darrers tres anys. Ara (des de fa un mes) cap de sector de trànsit de Mollet del Vallès, ha rebut una condecoració, la de bronze amb distintiu blau, per un servei destacat a Terrassa. Es va jugar la vida, juntament amb un bomber, per rescatar un fugitiu atrapat en l’interior d’un col·lector a la Maurina.
El rescat
Dia 30 d'octubre del 2024, 19.30 hores, dia gris de pluja. Un indicatiu Fura, amb tres mossos de paisà, alerta que està vigilant els moviments de dos sospitosos, un d'ells amb uns quants antecedents. Els agents observen el que afiguraven: un intercanvi de drogues per diners. L'escena es desenvolupa a la ronda de Ponent, a la Maurina, a pocs metres del camp de futbol. Una dotació logotipada, de mossos uniformats, s'acosta a la zona. Es compleix així el protocol: una dotació de suport propera per si la situació requereix reforços.
Els dos vigilats, traficant i comprador, són interceptats. El traficant sap que serà detingut. El comprador, que la droga ("basuco", en aquest cas) li serà confiscada després de la seva identificació.
Alguna cosa passa, un instant confús, i el client, espantat, corre, un pas precipitat, dos, els mossos reaccionen, surten darrere d'ell, estan a tocar de la riera del Palau, el sospitós decideix saltar, es llança a la llera de la riera i els mossos el veuen introduir-se en la boca d'un col·lector.
Plou. La riera arrossega aigua i sembla que el cabal puja. Els mossos baixen. L'entrada del col·lector té un metre de diàmetre. Els Fura contacten amb el sergent Granero. "Vaig anar cap allà immediatament i vaig demanar la presència de Bombers. Jo havia de coordinar l'actuació", recorda el sergent condecorat.
Plou, aquella és zona de perill. "Els bombers em van informar que aquell col·lector tenia uns 50 metres de longitud i es ramificava. Havia de contactar amb la unitat de subsol. No ens podíem arriscar al fet que creixés el nivell d'aigua. Allà dins hi havia una persona. No obstant això, pel seu perfil, tampoc se sabia si volia ser rescatada i els bombers necessitaven confirmar la seva seguretat".
El sergent és home d'acció i li agrada ser el primer en tot, "a les verdes i a les madures". Una de les màximes professionals per les quals es regeix: "Un comandament no es pot amagar. El primer cop el rebo jo".
Arriba la resolució del moment, aquesta ràfega carregada de gosadia ben entesa, després detinguda en llampec de decisió: "Entraré".
"El meu binomi em va dir que entrava amb mi, però em vaig negar. Volia tenir un tècnic al meu costat, un bomber", diu el sergent.
"Acabava de veure quelcom a uns metres, potser uns 40 metres, darrere d'un tap d'escombraries". Allò semblava un cos. No es movia, tampoc contestava als crits: "Puja l'aigua!"
Tot va quedar gravat en el dispositiu de la càmera unipersonal del sergent Enrique Granero, que entra en el col·lector seguit del bomber, després de ser informat que les arquetes exteriors van plenes d'aigua, uns dos metres cada arqueta.
Anem, s'esperonen, i hi van, amb sengles llanternes. El duo de rescatadors ha d'avançar arrossegant-se, com en una maniobra militar, arrossegant-se per aquest terra encatifat de fang i immundícies, d'animals morts, i als 10 o 15 metres han de pujar un repetjó, serpentejant entre escombraries, xops.
- El sergent, durant l`entrevista
- Lluís Clotet
La situació es complica. Puja el nivell de l'aigua. El bomber recomana al sergent retirar-se. "Però jo acabava de veure quelcom a uns metres, potser uns 40 metres, darrere d'un tap d'escombraries". Allò semblava un cos. No es movia, tampoc contestava als crits: "Puja l'aigua!".
"Tirem cap endavant?". "D'acord", contesta el bomber. S'embullen entre plàstics, auxiliats només per la decisió i les llanternes. S'acosten i veuen el cos. "Al principi, vaig creure que estava mort. El vaig agarrar d'una cama i vaig tirar d'ell, i el bomber tirava de mi". El treuen de la pila d'escombraries. L'home reacciona, crida. "Cal sortir!", li diu el mosso, i el fugitiu que intenta agarrar alguna cosa, és una ampolla, la trenca i ataca al sergent, que esquiva l'agressió. El mosso reacciona i agafa del cinturó a l'individu, el bomber s'allunya uns centímetres però tirant de l'Enrique. "Em tallo el coll!", crida el rescatat, que sembla trobar-se sota els efectes de les drogues. "Vine, vine", li diu el mosso mentre l'agarra.
Fora, els companys sofreixen, tot i que el sergent intenta tranquil·litzar-los per l'auricular intern, i segueix intentant atreure l'objectiu. "No et preocupis, primer a l'hospital, puja l'aigua, ens podem ofegar". El bomber intervenia: "Tranquil, som bombers".
S'arrosseguen de tornada, ara amb acompanyament, però d'esquena, mirant cap al rescatat, que no deixa anar l'ampolla trencada. El bomber deixa a l'Enrique l'espai suficient per reaccionar si la cosa es posa (encara més) lletja. Ja arriben. Falta poc.
"Faig el que estic convençut de fer, i que després pugui defensar, tenint clar per què prenc aquesta decisió", explica
Han passat uns 35 minuts des de l'entrada en el col·lector. Surt el bomber, surt el sergent, surt l'objectiu. Absort, escodrinya els voltants durant trenta segons, veu bombers i personal del SEM. Sembla més calmat. Es desprèn de l'ampolla. L'aigua arriba al pam d'altura. "Sort que la tempesta no va descarregar del tot", diu Enrique Granero. Els companys es fonen amb el sergent en abraçades.
Una revisió superficial, una dutxa profunda a la comissaria i cap a casa, "amb la tranquil·litat que has fet el possible". Un risc excessiu? "M'ho han arribat a dir, però què podia fer? No era capaç d'esperar. Es compleix una dita policial: si la gent corre, els policies hem de córrer en sentit contrari al de la marxa de la gent, per saber l'origen de tot plegat. Faig el que estic convençut de fer, i que després pugui defensar, tenint clar per què prenc aquesta decisió". Por? "Per descomptat. Si no tingués por, seria un boig". Enrique Granero té esposa i dues filles: "Allà on estic sempre designo dues persones per trucar la meva dona si passa alguna cosa".
"Hi tornaré"
Porta al cos de Mossos d'Esquadra 28 anys, 25 dels quals com a comandament: a Figueres, a Barcelona, a Sant Cugat del Vallès. "A Sant Cugat estava molt tranquil, massa per a mi. Quan em van oferir la possibilitat de venir a Terrassa, no m'ho vaig pensar gaire. Era més feina, però un repte de seguretat. En arribar, vaig saber que era el meu lloc. És una ciutat gran, però té una mica de poble en el contacte amb la gent. Hi he estat tres anys, però m'ha costat marxar d'aquí. Però hi tornaré".
