Una de les evidències que marquen l'inici de la temporada estival a Catalunya és la publicació de l'anunci d'Estrella Damm. Enguany, en el 150è aniversari de la marca de cervesa, ja ha sortit i té un protagonista, el Canyut, un noi que aconsegueix feina a l'estiu mesurant terrenys a un poble de la costa catalana.
Un dia que tenia pressa per acabar la feina, va patir un accident i va caure al mar. "Com no sabia nadar, es va enfonsar", relata un paisà del poble costaner. A una història normal, la llegenda del Canyut hauria acabat aquí, però de manera miraculosa, el personatge va apareixer a la platja amb "LA noia" asseguda al seu costat.
A partir d'aquest moment, la noia misteriosa i en Canyut no se separen i comencen a integrar-se a la vida del poble. "Ella el va ensenyar a nedar i, molt important, va aprendre a veure cervesa des d'un porró, essencial per viure aquí", afirmen els vilatans. Com tota cosa bona, l'estiu va acabar i, amb ell, la feina del Canyut. L'última nit del noi al poble, el dia de Sant Llorenç, ell i la seva nova amiga van seure a la terrassa d'un bar a la vora del mar i, allà, van fer-se el primer petó. "Quan et tornaré a veure?" va preguntar el Canyut, i ella va respondre-li: "Qui sap? Potser un dia com avui a un lloc com aquest. Jo sempre torno als llocs on he estat feliç".
Al dia següent, el protagonista agafa l'autobús de tornada a casa seva, però es baixa i retorna al poble buscant la noia. "Quan va tornar al bar on havien estat la nit d'abans ningú la recordava, només el recordaven a ell". La gent del poble pensava que s'havia tornat boig però ell, convençut de la seva experiència, va tornar cada dia de Sant Llorenç a la mateixa taula del mateix bar on va compartir els darrers instants amb el seu amor d'estiu, esperant-la per si torna a aparèixer. I encara ho fa, ja que entra a escena als últims segons de l'anunci demanant una cervesa a la barra.
Al Canyut el descriuen com un "paio de l'interior que mai ha vist el mar", "un tio que anava amb botes a la platja". La descripció encaixa amb una persona que podria ser de Terrassa, també pel perfil tècnic de la seva feina, ja que, potser, era alumne de la UPC. A més, Sant Llorenç és un dels sants importants de la cocapital vallesana i que dona nom a un barri de la ciutat. Per arrodonir tot aquesta teoria del Canyut terrassenc, el personatge està interpretat per una persona de Terrassa, en Xavier González Arnau, un pintor i, ara també, actor d'anuncis de cervesa.
