PLAÇA DE BALTASAR RAGÓN
Districte: 4
Barri: Ca n’Aurell
Longitud: 100 metres
Codi postal: 08224
Numeració: Senars, de l’1 a l’1, parells, del 2 al 2
Un col·lectiu de consideració per a tota ciutat o població és el que es dedica a explicar què passa i també a recopilar el que va passar en temps anteriors. Són cronistes necessaris i que fan una labor impagable. I molts es mereixen un reconeixement com passa amb científics, artistes, literats i altres personatges, que acaben tenint el seu nom en un carrer, una plaça o una avinguda. És de justícia que, els que expliquen episodis interessants que ens apropen al passat, siguin honorats amb un detall que els immortalitza una mica més, afegint-se als seus llibres o escrits o col·leccions fotogràfiques.
És el cas de Baltasar Ragón i Petit, nascut a Terrassa el 27 de novembre de 1885, “cronista de la ciutat. Autor de diverses obres de temàtica terrassenca”, com resa a la pàgina oficial del consistori. Va morir el 29 de desembre de 1958, tot i que a aquesta mateixa web posa que l’any fou el 1985.
Ragón va deixar un legat d’un valor absolut. Al portal enciclopèdia.cat s’explica que era “de formació autodidàctica” i que “s’interessà per temes històrics i artístics”. I un altre dels cronistes de luxe de la ciutat, el desaparegut Joaquim Verdaguer, escrivia sobre Ragón que “va cursar els primers estudis en diverses escoles i amb 14 anys començava a treballar com a aprenent de pintor, i va exercir diferents oficis fins que el 1924 va entrar al Banc Comercial de Terrassa, que ja no va deixar fins a la seva jubilació. El 1911 es va casar amb Rosa Gallifa, amb qui no va tenir descendència”.
Amb el diari
Va col·laborar amb el diari “El Dia” i, com també apuntava Verdaguer al seu blog, “va publicar una vintena de llibres sobre diferents aspectes de la història de Terrassa, especialment del segle XIX i primeres dècades del XX, i va deixar també centenars d’articles en diaris, revistes i butlletins, i una gran quantitat d’obra no impresa”. Un referent que va deixar una bona herència.
