La constitució de Rodalies de Catalunya, la nova empresa que haurà d’operar els serveis ferroviaris de rodalies i regionals a partir del 2027, va ser presentada ahir pel Govern de la Generalitat i pel Ministeri de Transports com un “canvi de paradigma”. L’executiu català defensa que es tracta d’un pas decisiu per apropar la governança del ferrocarril al territori, mentre que l’Estat subratlla que el nou model ha de permetre millorar un servei que fa anys que arrossega incidències estructurals i una profunda desafecció per part dels usuaris.
L’empresa neix com una societat mixta, participada en un 50,1% per Renfe i en un 49,9% per la Generalitat, amb la porta oberta a ampliar el pes del Govern català en el futur. Estarà presidida per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i dirigida per Òscar Playà, fins ara responsable de la xarxa de metro de TMB. La primera línia que gestionarà serà l’R1, tot i que l’operació efectiva no començarà fins d’aquí a dos anys, un termini que evidencia la complexitat del traspàs.
Des de Terrassa, la lectura és prudent. L’Ajuntament remarca que la creació de la nova empresa “suposa un pas més en el procés d’apropar la governança del servei ferroviari cap al territori”, especialment si es completa amb el traspàs de la gestió de les infraestructures. Ara bé, també admeten que “de manera immediata no creiem que es noti massa el canvi”, ja que el que s’ha configurat fins ara és sobretot un nou organisme jurídic. L’esperança es projecta a mig i llarg termini: “que Rodalies de Catalunya sigui capaç d’adaptar el servei a les necessitats reals dels municipis”.
El canvi clau, segons el consistori, és que fins ara Catalunya només tenia competències en l’organització del servei, però no en el control de l’operativa. “Esperem que això canviï tenint també el control de l’empresa que opera els trens”, apunten. Aquest matís és fonamental per a ciutats com Terrassa, on les incidències, retards i problemes de capacitat s’han convertit en una constant que impacta directament en la mobilitat quotidiana de centenars i milers de persones en el seu dia a dia.
S’obre la porta a la Zona 2?
Amb aquest nou escenari, la nova Renfe arriba al debat amb deures pendents que fa temps que estan sobre la taula de Terrassa. Un dels principals és la reclamació de la Zona 2 del Sistema Tarifari Integrat, una demanda que el consistori assegura que “no ha deixat de reclamar mai”. L’actual esquema tarifari continua penalitzant molts desplaçaments quotidians de Terrassa amb poblacions veïnes com Sabadell o Rubí, i qualsevol reforma del sistema ferroviari comporta no només reclams de l’Ajuntament, sinó també dels mateixos usuaris en aquest aspecte.
Es revisarà un altre reclam historic?
Un altre punt sensible és el futur de la llargament esperada estació de Terrassa Oest. El projecte figurava al Pla 2030, però els dubtes del Ministeri sobre la seva viabilitat pressupostària i les distàncies entre estacions han tornat a encendre les alarmes. En una entrevista recent a aquest Diari, l’alcalde Jordi Ballart ja advertia que “tenim males notícies amb l’estació de Terrassa Oest. Estava al Pla 2030, però el Ministeri ha fet passos enrere i ara està dubtant si l’ha de fer. Ens preocupa, és un tema que ja estava superat”. Aquesta nova etapa de Rodalies podria servir, també, per aclarir definitivament aquest projecte estratègic per a la ciutat.
En definitiva, la nova Renfe catalana obre una finestra d’oportunitats, però no garanteix de per si sola la millora automàtica i immediata del servei. Per a Terrassa, el repte serà convertir aquest “canvi de paradigma” en decisions concretes: millor governança, inversions efectives, una tarifació més justa i infraestructures llargament reivindicades. Només així la transformació anunciada deixarà de ser un relat per convertir-se en una millora tangible per als egarencs.
