La inclinació gastronòmica de la Fira Modernista no és un senzill capritx oportunista i sense fonament. A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat, i per això la fira vol comptar amb tothom amb un programa concebut per recordar que el modernisme va ser època d’eclosió de la cuina catalana. Va ser en aquelles dècades quan es van crear plats com el fricandó, l’escudella i carn d’olla, la botifarra amb seques, el suquet de peix o l’arròs a la cassola.També va ser un temps d’adopció de noves tècniques i d’aparició d’establiments especialitzats en ingredients i de la popularització de les fondes, restaurants i cafès.
Són nombrosos els locals actuals hereus d’aquells llocs que es van obrir a prop de l’estació a partir de l’arribada del tren del Nord (1856) per allotjar i donar menjar a viatjants, comerciants i pagesos: la Fonda Europa, la Fonda Espanya, la Fonda Peninsular i el Gran Hotel Peninsular, l’Hotel Bonavista, la Fonda Rabassalet o l’Hostal del Fum, entre d’altres. Fira rere fira, són plats recurrents el caneló rostit, el pastís vitrall i el Dàcar, i el pa de boina, però el repertori s’amplia en una quinzena de bars i restaurants que proposen uns menús especials a l’aixopluc del Gremi d’Hostaleria de Terrassa i Comarca.
Rostit
Del capipota passem al fricandó de vedella amb bolets o al bacallà a la llauna amb refregit d’alls i julivert, tot plegat després d’un vermut amb seitons, xips i olives, o potser amb closca. Algú se sentirà atret per un còctel de la terra, marinats, dessalats i encurtits, per després atacar un caneló de pollastre rostit amb escuma de parmesà trufada i fons de vedella. El pa amb tomàquet nostrat no pot faltar, ni l’escalivada (amb formatge de cabra), ni el pollastre a la catalana.
L’arròs del senyoret (arròs sense feina) va ser un gran invent i els visitants a la fira ho podran comprovar. Un buit especial a la carta es reserva per a la terregada, naturalment. La crema catalana, el pastís de formatge, les trufes de xocolata o els pastissos casolans acabaran de completar la taula del Bernat, guarnida també, segurament, de sarsaparrella.
