Un dels grans encants de la Fira Modernista de Terrassa és veure als mateixos carrers persones amb què et podries trobar cada dia amb d’altres que semblen vingudes de finals del segle XIX. Formar part d’aquest viatge al passat, vestint-se amb robes d’època i adoptant les actituds que es tenien llavors, és una pràctica que engresca a cada vegada més persones. Tot i això, per poder interpretar el paper d’un personatge modernista de manera impol·luta, és necessari tenir en compte certs aspectes a l’hora d’escollir els vestits.
Els ulls experts de la professora de patronatge i modisteria a l’aula didàctica del Museu Tèxtil de Terrassa, Rosa Rubio, han descobert aquells detalls els quals les persones que es caracteritzen, sigui per desconeixement o sigui per manca d’atenció, no solen tractar abans de sortir al centre durant la Fira. “La qüestió està en els detalls”, ha comentat l’experta.
”Les dones modernistes mai portaven els cabells solts”, va començar Rubio. Ella va especificar que només es permetia a les noies joves i solteres portar els cabells sense cap recolliment. “A vegades veus senyores que van molt ben vestides, però porten els cabells deixats anar, i això no seria gens modernista”, va apuntar. El maquillatge és una de les equivocacions històriques més comunes. “Al modernisme les senyores no es maquillaven o n’utilitzaven un de molt suau, gairebé inexistent —va destacar—, no es pintaven els llavis ni els ulls, només s’empolvoraven les galtes i prou”.
- Fira Modernista 2025 (28)
- Nebridi Aróztegui
Els detalls erronis poden estar al cap, però també als peus: “Aquí a Terrassa, poc o molt, portaven espardenyes”, va explicar la professora, que ha afegit que “seria molt maco veure tothom amb espardenyes de veta o senzilles, o fins i tot amb algun tipus de sabata negra, discreta i amb cordons” .
Pel que fa als mateixos vestits, Rubio va destacar que l’elecció dels materials és important per a l’autenticitat de la caracterització. “Es poden veure faldilles que no estan malament, però es nota que són de polièster”, va dir. L’alternativa correcta seria utilitzar materials menys artificials, més adequats per a l’època. Per altra banda, també va mencionar que els vestits modernistes femenins no portaven gaire volum a la part posterior “No portaven ni llaços ni volums afegits, ni faldilles molt amples. A vegades veus persones que no van de modernista, sinó de gent de 50 anys abans, van com més antigues”, va assegurar la professora.
El blanc, l’enemic dels obrers
Els papers de persones humils no són tan populars com els de burgesos, però Rosa Rubio també té algun consell per a ells. “La gent pobra no portava gaire camisa blanca perquè era molt difícil de mantenir el color”, va apuntar. Per fer-ho bé, seria més adient portar camises ratllades o de colors pàl·lids.
- Fira Modernista 2025 (107)
- Lluís Clotet
La professora va opinar que hi ha dues raons per les quals es veuen més vestits de rics que de proletaris. Primerament, per pur capritx: “Quan pregunto a les alumnes quin personatge volen, sempre em diuen que de riques perquè és el seu luxe. Així es pot aparentar un cap de setmana un paper que no es pot fer en un altre moment”, va matissar l’experta.
Per altra banda, Rubio va afirmar que no hi ha gaire coneixement de com anaven vestits els pobres, ja que “la gent pensa que és senzilla i també era tècnicament molt maca”. A més, va destacar que, com les dones es feien la seva pròpia roba, cosien peces més elaborades. “Abans, la roba era patrimoni, per tant havia de ser duradora”, va concloure.
