Els terrassencs aproven amb un 7,23 sobre 10 la satisfacció general de viure a la ciutat, un notable sòlid, però que recula 0,13 punts respecte al 7,36 registrat el 2025. Tanmateix, aquesta bona valoració global contrasta fortament amb la percepció sobre l'evolució recent: per primera vegada en la sèrie històrica recent, més de la meitat dels veïns (51,3%) assegura que la ciutat ha empitjorat en l'últim any. El Baròmetre Municipal 2026 treu a la llum aquesta dualitat entre el benestar de residir-hi i el malestar creixent per problemes concrets com la inseguretat o el preu de l'habitatge.
Aquestes xifres de satisfacció s'allunyen del màxim registrat el 2018 (7,71), tot i mantenir-se clarament per sobre del sòl de la pandèmia el 2021 (7,00). Per perfils demogràfics, la gent gran (més de 65 anys) es manté com el col·lectiu més satisfet amb un 7,72. A l'altre extrem, la franja d'edat d'entre 35 i 54 anys es mostra com la més crítica (6,87), mentre que el grup jove de 18 a 24 anys pateix la davallada més accentuada, caient fins al 7,09 (-0,63 punts). Territorialment, el Districte 7 lidera el benestar amb un 7,73, mentre que el Districte 2 es converteix en l'únic que se situa per sota del 7 amb un 6,88 després de perdre 0,33 punts.
Escalada de la preocupació per l'habitatge i la seguretat
El canvi en la percepció ciutadana sobre la trajectòria de la ciutat respon directament a l'estretor en dos àmbits clau. La inseguretat ciutadana i la manca de policia es revalida com el principal problema del municipi amb el 23,6% de les mencions espontànies, augmentant 1,8 punts respecte al 2025.
Paral·lelament, l'escalada més alarmant la protagonitza l'habitatge (preu de compra, lloguer i disponibilitat), que es dispara fins al 18,2% com a preocupació principal, davant del 12,6% de l'any passat i de l'11,8% del 2024. Aquesta crisi es reflecteix directament en la valoració dels serveis: l'accés a l'habitatge s'enfonsa com l'únic suspens de la gestió municipal amb una nota de 3,56 (enfront del 3,74 del 2025). Per la seva banda, la preocupació per la immigració recula fins al 10,3% (-2 punts), mentre que la neteja (6,5%) i l'incivisme (6,3%) tanquen el top 5 dels dolors de cap veïnals.
Més pessimisme sobre el darrer any, però optimisme de cara al futur
Aquest fort increment del pessimisme sobre el darrer any —amb un 51,3% que creu que la ciutat ha anat a pitjor (+9,3 punts respecte al 2025)— contrasta de ple amb el panorama de 2018, quan més del 52% percebia una millora contínua. Actualment, només un 26,2% opina que la ciutat ha evolucionat positivament en els darrers dotze mesos.
Malgrat aquest balanç crític del present, la ciutadania no perd la fe en el demà: un 48,1% confia que Terrassa millorarà en els pròxims anys, davant d'un 35,6% que preveu que la situació empitjorarà.
Els serveis públics guanyen pes en l'avaluació de la ciutat
Pel que fa als atributs positius, la qualitat de vida continua sent l'aspecte més mencionat de la ciutat amb un 15,6%, tot i que perd 4,6 punts respecte al 20,2% registrat el 2025. En canvi, guanyen terreny els serveis públics, el benestar social i el transport, que s'enfilen fins al 14,7% (+3,4 punts), seguit de la tranquil·litat (12,4%) i la bona ubicació (10,0%).
En l'avaluació detallada dels serveis municipals, la cultura i l'educació romanen com els grans pilars de la imatge de la ciutat. El patrimoni històric encapçala el rànquing amb un 7,59.; l'oferta cultural, esportiva i d'oci obté un 7,18 i l’educativa i universitària arriba al 7,11.
Destaca també la millora del servei municipal d'aigua, que augmenta 0,28 punts fins al 6,79. A l'altre costat de la balança, a banda del suspens en habitatge, persisteixen les valoracions ajustades sobre el transport i la mobilitat: el servei municipal d'autobusos registra la descripció de nota més pronunciada de l'any (-0,39 punts), passant de 6,96 a 6,57, mentre que la facilitat de desplaçament en vehicle privat (5,17), el civisme (5,24) i la neteja de l'espai públic (5,28) se situen de nou a la part baixa de la taula.
