El ramen, la sopa japonesa que combina caldo, fideus, carn i mil sabors més, s’ha fet un lloc a Terrassa aconseguint fidelitzar un bon públic. Ara per ara hi ha prop d’una desena d’establiments que ofereixen aquesta opció gastronòmica —d’uns que són cuines japoneses i simplement l’han incorporat, d’altres que se n’han especialitzat i l’han convertit en el seu plat estrella—. Tant és així que el ramen ha deixat de ser una curiositat exòtica per convertir-se en un plat molt present a Terrassa.
Un dels negocis amb més nom a la ciutat és la cadena Ramen Shifu, que va sorgir el 2022 a l’avinguda Jacquard, i el seu bon funcionament va permetre l’obertura d’un segon restaurant l’any passat, prop del raval de Montserrat, al carrer de la Goleta. El seu gerent, l’Ian Pajares reconeix que tot va anar sobre rodes: “Els clients s’hi van bolcar des del principi. Per ser un plat de menjar que no és espanyol, la gent el va acollir molt bé, i de seguida volia repetir”.
El plat en si mateix té una gran multitud d’opcions i variants, perquè com bromeja Pajares, “té de tot”. Malgrat que la combinació estrella i més demanada segons el gerent del Ramen Shifu és el de pollastre, els límits són els que marqui la imaginació de cadascú. Essent una sopa amb més ingredients, aquests acostumen a ser fideus, carn o proteïna principal, ou marinat, verdures i complements orientals com l’alga o el bambú, i bases de sabor, com la soja o la pasta de miso. Ara bé, com tot, també hi ha espai per a idees més esbojarrades com ara afegir-hi formatge fos, fruita, o fins i tot bitxo per a aportar-hi aquest punt de picant extrem.
- Un ramen tot just preparat al Ramen Shifu
- Nebridi Aróztegui
La particularitat del ramen, concretament dels restaurants que en són especialistes, és que el menjar es transforma en una experiència gràcies a l’ambientació del local. “La meitat de la clientela deu venir, a part de pel menjar, per la decoració. La imatge crida molt l’atenció de la gent per a venir per primera vegada”, reconeix Ian Pajares.
Hi ha alguns que aposten per colors i llums llampants. D’altres que opten per una ambientació oriental, recreant les barres dels típics hostals japonesos, com si d’”El viatge de Chihiro” es tractés. Però els que més atrauen visualment són aquells que incorporen el manga i l’anime com un element més del local. Figures de gran tamany dels personatges més populars, vinyetes de còmic per les parets i, fins i tot, plats de la carta amb noms o vinculacions a aquest estil otaku.
Tot plegat fa que el ramen s’hagi assentat, no només a Terrassa, sinó a la cultura occidental, directament. Un plat que cada vegada és més i més popular i que, potser, algun dia proper, entri al debat hegemònic de consum d’apats internacionals com ara la pizza, les haburgueses, el sushi o el kebab.
Què n'opinen els experts?
Per al xef terrassenc Marc Dinarès, el ramen s’ha consolidat com un “menjar ràpid, econòmic i atractiu per al públic jove”. Subratlla el paper de l’anime i el manga, que fan que la generació actual pugui arribar a deixar en segon pla l’escudella tradicional més enllà de contextos festius: “En comptes de conèixer més aviat una escudella, coneixeran més el ramen per aquesta popularitat”. Tot i això, veu marge per a la fusió amb la nostra cultura gastronòmica i destaca la importància del brou: “El secret està en un brou gustós, amb ingredients de qualitat”. Dinarès, però, adverteix que el futur no passa només per l’estètica i les xarxes: “Ha de ser qualitat, respectant la nostra cultura popular”.
Per a Héctor Vázquez, divulgador gastronòmic sota el perfil de @Comer_Terrassa, el fenomen del ramen s’explica en clau de cicles: “Primer van ser els restaurants xinesos, després els woks, més tard el sushi i ara el ramen”. La fascinació per la cultura nipona i l’efecte de les xarxes socials han estat clau: “És un plat molt ‘instagramejable’, tant per la presentació com per la decoració dels locals”. Ara bé, li veu un hándicap de logística: “Quant a ‘delivery’, és un plat molt més complicat de transportar que una hamburguesa o el sushi”. Per aquesta i d’altres raons, és pel que no el veu com el plat estrella de la cuina japonesa. “El sushi està molt consolidat i es consumeix tot l’any, mentre que el ramen té estacionalitat”.
