Quan l’Antonio Escamilla va obrir la seva perruqueria per a homes al barri de Sant Pere, l’any 1946, l’establiment era poc més que un quarto de reixa, amb una porta, una finestra i un espai reduït per treballar. Vuitanta anys després, Escamilla Perruquers continua a la mateixa ubicació i és considerada la perruqueria més antiga de Terrassa.
Avui, el negoci el porten els seus fills, Manel i Francesc Escamilla, que van aprendre l’ofici al costat del pare. “Quan érem petits, ens agradava venir aquí. De fet, ens havíem de posar en una banqueta per arribar-hi”, recorda el Francesc. Per tant, ja de nens hi anaven a mirar, ajudar i començar a familiaritzar-se amb una feina que acabaria marcant-los la vida.
- Fotografia històrica de la perruqueria
- JORDI APARICIO - ARXIU TOBELLA
L’establiment va néixer amb el nom de “Peluquería para Caballeros” i, amb els anys, va passar a dir-se Escamilla Perruquers. També el local es va anar transformant. D’aquell espai petit inicial, amb només una butaca, es va anar ampliant fins a convertir-se en l’establiment actual. Durant aquestes vuit dècades, per la perruqueria hi han passat diverses generacions de famílies. “Si estàs content, no canvies”, expressa un client. A més, encara avui hi arriben des de Sabadell, Rubí o Sant Cugat. Fins i tot expliquen el cas d’un client que viu a Chicago (Estats Units) i que, quan visita Terrassa, sempre aprofita per tallar-se els cabells allà.
Records del passat
L’establiment també guarda anècdotes d’una altra època. Quan l’Antonio regentava el negoci, a vegades agafava la guitarra i al local s’hi improvisaven petites estones de música. “Això era un sarau”, comenta un altre client. També expliquen que, antigament, quan tallaven els cabells als capellans, feien servir una moneda per marcar la coroneta: “Com més jerarquia, més gran era la moneda”.
- Fotografia històrica de la perruqueria
- ARXIU FAMILIAR
L’ofici de perruquer també ha canviat. Abans hi havia més afaitats i “menys presses”. Pel que fa a l’estil, ara dominen els cabells curts i els degradats, sobretot entre la gent jove, tot i que els propietaris recorden que aquesta moda ja existia fa dècades: “És una tendència que s’ha recuperat”. “T’has d’anar adaptant”, afegeix el Francesc, perquè sap que les modes sempre van i venen.
Amb clients fidels i altres de nous que hi arriben pel boca-orella, els germans mantenen viu un negoci que forma part de la memòria del barri, però també de Terrassa en el seu conjunt. “Som com confessionaris”, diu el Francesc, perquè en una perruqueria, assegura, “la gent t’explica coses”.
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
