La renda familiar per habitant a Terrassa va créixer fins als 19.895 euros el 2023, cosa que suposa un increment de 1.177 euros respecte a l’any anterior (+5,9%), segons dades de l’Idescat. La ciutat manté una tendència a l’alça des del 2021, després de la caiguda registrada durant la pandèmia, i assoleix el valor més alt de la sèrie històrica recent.
Ara bé, tot i aquesta millora en termes absoluts, Terrassa ha perdut pistonada en relació amb el conjunt de Catalunya. Si el 2022 la renda per habitant de la ciutat representava el 97,7% de la mitjana catalana, el 2023 aquest percentatge ha baixat fins al 95,7%. Això indica que, malgrat créixer, Terrassa no ho ha fet al mateix ritme que el conjunt del país, que ha registrat un increment més intens. De fet, aquesta situació ja es vivia el 2022 respecte del 2021, quan Terrassa va assolir el seu màxim històric, arribant al 98,2% de la mitjana estatal.
En el conjunt de Catalunya, la renda familiar disponible bruta per habitant es va situar en 20.789 euros el 2023, amb un augment de 1.628 euros respecte a l’any anterior. Aquest increment, superior al registrat a Terrassa, explica en part la pèrdua de pes relatiu de la ciutat. En total, la renda va créixer un 8,5% al país, en un context d’augment generalitzat que es va produir a pràcticament tots els municipis, però no amb la mateixa intensitat a Terrassa.
En l’àmbit comarcal, el Vallès Occidental se situa per sobre tant de Terrassa com de la mitjana catalana. La renda familiar disponible bruta per habitant va arribar als 21.314 euros el 2023 al conjunt de la comarca, una xifra superior als 19.895 euros de la ciutat. Aquest fet evidencia que Terrassa queda per sota no només del conjunt del país, sinó també de la seva pròpia comarca. Però no és una dada inusual, ja que el Vallès Occidental és una de les comarques amb la renda per habitant més elevada el 2023. De fet, és la segona, només superada pel Barcelonès (23.632 euros). Supera d’altres comarques com el Baix Llobregat (21.188), el Garraf (20.950) i el Maresme (20.916).
Més enllà de la quantitat de renda, les dades també permeten entendre d’on provenen els ingressos de les famílies i en què es destinen. En el cas de Terrassa, la principal font de recursos són les rendes salarials, és a dir, els sous dels treballadors, que representen el 62,5% del total. Aquest percentatge és lleugerament superior al del conjunt de Catalunya (60,8%) i indica un pes important del treball assalariat en l’economia egarenca.
El segon gran component és l’excedent brut d’explotació (16,6%), que inclou principalment els ingressos d’activitats empresarials i professionals, com els beneficis de negocis o rendes de propietats. Finalment, el 20,9% dels ingressos provenen de prestacions socials, com ara pensions, subsidis d’atur o altres ajudes públiques, un percentatge també lleugerament superior a la mitjana catalana (20,4%).
Pel que fa als usos d’aquesta renda, una part important es destina a les cotitzacions socials (61,9%), que són les aportacions vinculades al sistema de Seguretat Social, mentre que el 38,1% restant correspon als impostos. Aquests percentatges no són en què es gasten els diners les famílies, sinó com es reparteixen els diners que surten abans de tenir-los disponibles estalviats, és a dir, la renda disponible bruta.
