Maternitat i esport d’elit: entre el bressol i el podi

Maternitat i esport d’elit han estat dues realitats antagòniques en massa oportunitats. Compaginar aquests dos conceptes sovint ha estat impossible per a gran part d’esportistes professionals, que bé han ajornat els seus plans per ser mares o han hagut de condicionar la seva dedicació esportiva. La manca d’un marc legislatiu favorable ha posat molts bastons a les rodes d’un bon nombre de dones que han vist dificultada la seva aspiració de ser mares sense renunciar al seu estatus esportiu.

En tot cas, els avenços en aquest escenari han estat notables en els darrers anys per facilitar una conciliació que sí que és possible en altres àmbits professionals. En aquesta direcció, la llei de l’esport protegeix les esportistes d’alt nivell mantenint la seva condició durant l’embaràs i el primer any posterior al part, assegurant les beques i l’accés als centres d’entrenament. Aquest any, el Consejo Superior de Deportes ha posat en marxa una unitat específica per al seguiment mèdic, suport psicològic i readaptació esportiva després de la maternitat. I algunes federacions internacionals ja permeten congelar la posició en el rànquing mundial durant l’absència per l’embaràs.

El Consejo Superior de Deportes també destina ajuts econòmics per a esportistes d’elit per naixement de fills i existeixen subvencions pel pagament de llars d’infants per a fills menors de tres anys per facilitar que l’esportista es pugui concentrar en els seus entrenaments i competicions. Finalment, el Consejo Español para la Igualdad en el Deporte ha impulsat un marc d’actuació per a clubs i federacions que inclou facilitats perquè els fills puguin viatjar a les competicions, instal·lar espais per a la lactància en centres d’alt rendiment i promoure programes específics de preparació física postpart finançats per les federacions.

Realitats diferents

Planificar el futur familiar i la carrera esportiva no ha estat una tasca senzilla per a moltes esportistes locals que han topat amb barreres de tota mena. És força conegut el cas de la futbolista Marta Corredera, qui després del seu primer embaràs l’any 2022 es va veure obligada a deixar l’esport professional per les seqüeles de la cesària que li va ser practicada. Corredera jugava en aquell moment en el Real Madrid i va denunciar un tracte inadequat per part del seu club. La futbolista va dir que s’havia sentit abandonada i sense suport mèdic ni físic.

La nedadora Sarai Gascón ha estat mare de la seva primera filla fa poques setmanes i no vol que aquesta aturada sigui definitiva, sinó que es planteja el futur lligat encara a la natació de forma professional. Per la seva banda, l’exjugadora de hockey Gigi Oliva ha esperat fins a la seva retirada per afrontar la maternitat. Diu que ni s’ho va plantejar mentre era jugadora. 

Lorena Cos, psicòloga esportiva i autora del llibre “Perder también es de campeones”, destaca que combinar maternitat i carrera esportiva suposa un desafiament considerable. “Des de la recuperació física postpart fins a la gestió del temps, les esportistes mares s’han d’enfrontar a diferents reptes”, assenyala. Cos afegeix que esport i maternitat no són conceptes excloents. “Són compatibles, però s’han d’ajustar flexibilitzant pautes, fixant etapes de transició, planificant les prioritats i creant un entorn que ho faci possible.” 
Cos recorda que “la maternitat no limita el rendiment”. I assenyala que les esportistes mares s’han d’enfrontar a un sentiment doble de culpa. “Si estan entrenant poden creure que no són mares presents, i si estan amb els fills, que no estan entrenant prou. Entenen que estan fallant.”

Sarai Gascón. Nedadora

La nedadora terrassenca Sarai Gascón ha estat mare per primer cop fa unes setmanes. L’Ona va néixer el 20 de febrer. “El meu calendari esportiu ha guiat i condicionat la meva vida des que vaig començar a competir amb 9 anys”, explica en relació amb la incidència de la seva activitat en els seus plans maternals. “Fa uns tres anys ja em sentia preparada, però en aquell moment estàvem a un any per als Jocs Paralímpics de París i veia la cita molt a prop. Vaig decidir continuar endavant, pensant que, per la meva edat, segurament serien els últims Jocs.” A aquest fet, afegeix altres detalls importants. “Tampoc ajuda que en el cas dels esportistes paralímpics, quan estàs embarassada sí que et mantenen la beca, però un cop has estat mare et donen un marge i en la següent competició internacional de referència has d’aconseguir resultats o et retiren la beca. Penso que als esportistes olímpics els mantenen la beca durant tres anys.” Sarai Gascón ha destacat el suport dels seus patrocinadors, que li han mantingut els ajuts.

Actualment té 33 anys i ha competit en cinc Jocs Paralímpics, en els quals ha obtingut un total de nou medalles. A més, col·lecciona podis estatals, europeus i mundials en una carrera esportiva que l’ha situat com a una de les grans llegendes de l’esport terrassenc i referencial en l’univers paralímpic.

Ara està centrada a viure plenament l’experiència de ser mare i de tenir cura de la seva filla. Però admet que la seva idea és continuar competint. “Ja veurem a quin nivell puc fer-ho. Ara no vull pensar en això, sinó a gaudir d’aquesta nova etapa i prioritzar-me.”

La nedadora egarenca admet que compaginar la condició de mare i la d’esportista d’elit “serà complicat” i explica que cal comptar amb un bon suport de la parella, de la família i de la federació. “Si ja és molt difícil ser esportista d’elit, amb un fill o filla, sobretot de menys d’un any, ja és una bogeria.”

Sarai Gascón destaca alguns dels obstacles que es trobarà de cara a la seva tornada a l’esport. “Cal trobar temps pels entrenaments al marge d’estar també treballant. La lactància, saber si la federació accepta que el nadó pugui viatjar amb la mare, l’ajut d’una tercera persona a les competicions mentre es fan els entrenaments i les competicions, disposar de poc descans per a la recuperació i nits esgotadores.”

Establir un marc legislatiu que protegeixi a les esportistes es converteix en una necessitat. “La legislació dicta que les esportistes tenim dret a la maternitat, però no hi ha un marc jurídic específic per al col·lectiu esportiu.” 

Marta Corredera. Exfutbolista

La futbolista terrassenca  Marta Corredera (34 anys) és mare de dues nenes: l’Ona va néixer l’any 2022 i l’Aina el 2024. El primer embaràs el va viure mentre era jugadora de la primera plantilla del Real Madrid, però les seqüeles del part no li van permetre tornar a jugar. Internacional en més de 80 oportunitats, ha defensat els colors de l’ Espanyol, FC Barcelona, Arsenal, Atlético de Madrid, Levante o Real Madrid. “Amb la meva parella teníem clar que volíem ser pares. Però quan estàs a l’esport d’elit no trobes el moment d’aturar-te”, explica. “Que si tens el Mundial, que si després l’Eurocopa. I no veus mai el moment adequat.” Però en la seva etapa en el Real Madrid va entendre que havia arribat el moment. “Va ser un embaràs buscat, ho volíem. Estava una mica desmotivada. I va anar tot molt ràpid. No va ser un període senzill, perquè estava sola a Madrid, em trobava malament i des del punt de vista logístic i mental va ser dur.”

Però el pitjor estava per arribar. “La primera reacció de tothom va ser bona. Però després van aparèixer els problemes. Vaig tornar a Barcelona per estar amb la família, perquè no em trobava bé, i és en aquell moment quan em trobo amb la indiferència. Més enllà de l’entrenador, que em fa arribar quatre missatges, ningú del club es va posar en contacte amb mi durant aquest període, ningú em preguntava com em trobava ni vaig tenir un pla específic abans ni després del part pels metges i fisioterapeutes del club. Això anímicament afecta perquè et sents menyspreada. Jo pertanyia a aquella plantilla i no em sentia cuidada. El tracte personal és el que va fallar.”

Malgrat que la seva intenció era tornar a jugar, les complicacions del part li van impedir continuar la seva carrera com a futbolista. “Jo tinc seqüeles. No puc fer exercici d’alt impacte. I mentalment també va ser una situació complicada perquè em vaig sentir molt jutjada, sobretot per l’afició. La gent deia que m’estava aprofitant del Real Madrid, del contracte. I això no és fàcil de gestionar. Va ser dur.”

El cúmul de situacions de difícil gestió va afectar la seva salut mental. “Em vaig sentir molt assenyalada. Ara, mirant amb perspectiva, veig que en aquell període vaig passar una depressió. M’havia canviat molt la vida, no veia un futur, només llegia crítiques...”

Tot plegat va fer que pensar en un retorn fos gairebé impossible. “En primer lloc, perquè físicament no em vaig recuperar bé i, per altra banda, assimilo que ningú es preocupa per mi. Pensava en quin escenari em trobaria en el cas de tornar a l’equip. Vaig deixar de sentir-me part de tot el que tenia fins al moment.”

L’exfutbolista egarenca considera que no s’han fet massa passes endavant. “En el darrer conveni col·lectiu s’ha millorat, però tinc la sensació que els clubs miren en quina situació està la jugadora o si hi ha alguna possibilitat que es pugui quedar embarassada. Però el que no entenc és que no es cuidi la salut mental de la persona. En altres països la realitat és totalment diferent.”

Gigi Oliva Exjugadora de hockey

Georgina Oliva (35 anys) va deixar el hockey fa un any i mig després d’haver disputat tres Jocs Olímpics i més de 260 partits amb la selecció espanyola absoluta. Formada a l’Atlètic Terrassa, durant la seva carrera esportiva va defensar també els colors de Júnior, Polo i Kampong, equip amb el qual va ser declarada millor jugadora de la lliga neerlandesa. Oliva és considerada una de les millors jugadores de la història del hockey terrassenc.

El dia 23 de febrer va néixer el Roi, el seu primer fill. “Mentre estava jugant era un tema que ni em plantejava”, explica una de les jugadores referencials del hockey espanyol en referència a la maternitat. “També és veritat que vaig conèixer la meva parella dos anys abans de retirar-me i és un tema que no entrava en els plans. Potser si la relació hagués estat de més temps m’ho hauria plantejat abans. En tot cas, veia molt complicat el fet de ser mare i esportista. No veia la compatibilitat, sobre tot parlant de hockey. Si t’atures no saps com quedarà el teu contracte, ni cobraràs de la selecció. No tens cap salari assegurat.”

Oliva recorda que en el hockey hi ha dos casos recents on les protagonistes han pogut compaginar el paper de mares i d’esportistes. En aquest sentit, recorda les experiències de la portera internacional Maria Ángeles Ruiz i de la jugadora Begoña García, que va disputar els Jocs Olímpics de París embarassada. “La Mari Ángeles va tornar després de tenir el seu fill, el portava a la selecció. Ella es dedicava exclusivament al hockey, però jo no, jo havia de treballar. I recordo que a la Begoña el Club de Campo li va respectar el contracte. Són dos bons exemples, però és un tema complicat. En el meu puzle, per exemple, no encaixaven les peces.”

Gigi Oliva considera que els papers d’esportista i de mare “són compatibles” encara que amb ajudes. “Si has d’entrenar necessites algú de suport i la teva parella no estarà de baixa de per vida. Si hi ha voluntat, es pot fer.” 

Al llarg de la seva trajectòria, diu que el tema s’havia tractat en alguna oportunitat en el vestidor de la selecció. “El nostre seleccionador, l’Adrian Lock, havia tret el tema. I recordo haver fet algun viatge a l’Argentina i veure com les jugadores de la selecció tenien els nens a l’hotel. A nosaltres se’ns feia estrany. Era un exemple veure com es presentaven allà els familiars per tenir cura dels nens. I vam parlar que podies ser mare i estar a la selecció.”