“M’agrada dibuixar llocs que resisteixen el pas del temps”

Un matí de primavera festiu  fa aflorar detalls que la pressa diària amaga. Aquest 1 de maig, mentre pel centre de Terrassa passejaven famílies i veïns a comprar el pa, l’històric mural de Netol s’ha convertit en un oasi de creació. Sota l’atenta mirada i el somriure del majordom de l’anunci, un grup de dibuixants urbans hi ha trobat la inspiració. A cop de llapis, aquarel·la, tinta i amb la llibreta com a llenç, l’Àlex Pellicer i la Glòria Vilà han aprofitat per immortalitzar aquest racó del carrer de la Font Vella. Cada traç, una manera de mirar la ciutat. 

L’Àlex té 54 anys, viu a Sant Cugat des de fa 20 i, tot i guanyar-se la vida en una oficina, el dibuix és el seu autèntic motor vital. “He fet de tot, he pintat, he dibuixat, no he fet punt de creu”, deia amb humor, perfilant l’esbós sense apartar la mirada del paper. “M’agrada pintar llocs que resisteixen el pas del temps, botigues, places...”. La idea de plantar-hi els tamborets va sorgir a la feina. La Glòria li va parlar del rètol salvat de l’oblit el 2022 i ell, que feia anys que no venia a la ciutat, s’hi va animar juntament amb una altra companya. 

En menys d’una hora, l’Àlex enllestia aquest divendres una obra plena de vida. En l’art de captar el carrer, la rapidesa marca el ritme. “És que si hi passes molta estona, tampoc hi ha molta precisió. Al cap d’una hora el cul ja comença a fer mal”, reia. L’objectiu fuig de l’hiperrealisme per buscar retenir l’essència: “Si dediques molt de temps i no queda bé, després diuen que per l’estona que hi has estat, tampoc t’ha quedat tan maco”. I és que el traç s’afina insistint: “Com més ho fas, millor et queda, és un tema de pràctica com la bicicleta”.  Tancades les llibretes, les amfitriones li han fet de guia per altres racons clau per veure si l’engrescaven a tornar d’aquí a una setmana per retratar la Fira Modernista.