L’exconseller de Salut, Manel Balcells, lidera iBé, el nou hub d’innovació pel benestar de les persones que tindrà seu a Terrassa. De fet, el director del hub avança que s’explora el Vapor Cortès com a potencial seu. El projecte neix de la integració de diverses iniciatives ja existents i vol esdevenir un espai de referència per provar i escalar solucions en l’àmbit social i sanitari, especialment davant el repte de l’envelliment de la població.
Per què sorgeix aquest nou hub d’innovació pel benestar de les persones?
És una evolució lògica de diversos projectes que ja estan en marxa. No apareix de zero, sinó que és la suma d’un conjunt d’iniciatives que li donen forma. Per tant, és la continuació natural d’uns projectes que, a més, estan funcionant bé i als quals ara donem un relat conjunt amb forma de hub.
En què es diferenciarà dels hubs o projectes que ja existeixen?
A Terrassa ja coneixeu el HiSS, del CST i, per tant, dins la Fundació Joan Costa Roma. Aquest darrer any també s’hi ha incorporat el CIMTI, una iniciativa amb recorregut que abans estava vinculada a la Fundació Leitat i que ara passa a integrar-se dins la mateixa fundació. També s’hi suma TIC Salut Social, o el nou SilverCAT. Tot plegat feia necessari donar coherència i sentit comú a aquest conjunt. D’aquí neix la fórmula del hub d’innovació. Això inclou, també, una dinàmica de Living Lab, potenciant la participació ciutadana i la cocreació de projectes. L’Ajuntament s’hi ha implicat i s’està treballant perquè el Vapor Cortès, al costat de Prodis, sigui la futura seu física del hub. Estem buscant fons estructurals, amb suport de l’Ajuntament i la Diputació, per rehabilitar aquest espai. La idea és que allà hi convisquin els projectes ja existents i, alhora, hi hagi un espai per testar innovacions i cocrear-ne de noves.
Quin impacte tindrà iBé per als ciutadans de Terrassa? Ho notaran en el dia a dia?
La idea és que sí. El hub està ubicat a Terrassa, però no és només per a Terrassa, sinó per al conjunt de Catalunya. Això ja és un valor afegit important: és una iniciativa de país amb seu a la ciutat. Això facilita que projectes nascuts aquí, tant del Consorci com de MútuaTerrassa o del mateix Ajuntament, puguin presentar-se a les convocatòries del hub i aprofitar el Living Lab. Aquesta proximitat genera un avantatge competitiu per a Terrassa.
Es preveuen sinergies entre projectes?
Sí, i de fet ja n’hi ha exemples. Un és el projecte Inspira, liderat per l’Ajuntament de Terrassa amb participació dels ajuntaments de Màlaga i Ermua, la Fundació Leitat i el hub com a soci de coneixement. Si prospera, ajudarà a construir aquests ecosistemes i facilitarà futures convocatòries per desenvolupar pilots amb aplicació directa a Terrassa. Per tant, inevitablement es creen sinergies útils per impulsar projectes capdavanters amb impacte pràctic per a la població.
Quin tipus de solucions es podran provar?
Tecnologia, serveis, models d’atenció...? En tots aquests àmbits. Per exemple, la tercera crida del HiSS busca solucions per a pacients vulnerables i dependents joves, per tant, orientada a serveis i necessitats molt concretes. La propera convocatòria del CIMTI estarà centrada en salut, medi ambient i canvi climàtic. Cada crida defineix els reptes i espera propostes d’arreu del país, també de Terrassa. Però, a més, el Living Lab està obert perquè projectes locals o europeus puguin testar-se aquí, ja sigui en hospitals, centres sociosanitaris, residències o, sobretot, al domicili. Moltes de les solucions que plantegem són precisament per aplicar-se a casa. Aquí el paper de l’Ajuntament és clau, perquè coneix els perfils més vulnerables de la ciutat.
Creu que avui el sistema sanitari i el social estan prou integrats per afrontar l’envelliment?
És evident que no. Tant és així que el Parlament ha aprovat recentment la creació d’una Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària. Això ja demostra que els dos mons encara estan prou allunyats. Fa anys que es treballa en aquesta línia, però ara es fa un pas més. El nostre hub ha d’actuar com a punta de llança de projectes innovadors que després aquesta agència pugui aplicar.
Hi ha el risc que la tecnologia deixi enrere una part de la població gran?
Hem de procurar que això no passi. Si la tecnologia avança sense control, sí que deixarà enrere molta gent. Si s’aplica per millorar serveis, no ha de deixar enrere ningú. La tecnologia ha d’estar al servei dels reptes socials. La IA, per exemple, pot ajudar-nos a ser més eficients, detectar col·lectius vulnerables, anticipar necessitats o automatitzar processos. En pocs anys, més del 30% de la població serà gent gran. O fem les coses d’una altra manera o el sistema no ho podrà assumir.
Quin seria l’èxit del projecte?
El fet que el Hub iBé es constitueixi ja és un primer èxit, caldrà consolidar-lo. La societat i les administracions han d’interioritzar que cal invertir esforços i recursos en millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones. Això implica també canviar la mirada sobre la gent gran. No s’ha d’infantilitzar. L’objectiu és que la gent pugui viure el màxim temps a casa seva, mantenint autonomia, activitat i qualitat de vida.
