Sovint, es parla de les pantalles — siguin mòbils, ordinadors, televisions o tauletes — com les grans enemigues de la visió. És mundialment conegut el perill que comporta l’excés de temps amb aquests dispositius, de cara a desenvolupar possibles patologies de la vista. El que potser passa més desapercebut, i que és que cada vegada estem menys a l’aire lliure, i això perjudica també la vista.
Segons Núria Vila, directora del Centre Universitari de la Visió, “estar a l’aire lliure relaxa la vista, o millor dit, no l’estressa”. Explica que la distància i la il·luminació natural “afavoreixen que no augmenti la miopia ni altres patologies visuals”. L’exposició solar, diu, és clau per mantenir la salut ocular en bones condicions.
La degana de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC, Aurora Torrents, hi afegeix una reflexió curiosa: “L’ésser humà ha evolucionat durant milers d’anys per veure de lluny. La nostra supervivència depenia d’això, però en els darrers cent anys hem invertit completament aquest hàbit”. Ara, remarca, “passem el dia mirant pantalles, forçant el sistema visual a fer una cosa per a la qual no està dissenyat”. El resultat és clar, adverteix: “La miopia s’està convertint en una autèntica pandèmia mundial”.
Segons Torrents, “una de les millors mesures per controlar la miopia és, precisament, sortir al carrer i exposar-se a la llum solar directa”. És per això que recomana especialment “als nens i joves que passin més temps a l’aire lliure, rebin aquesta energia solar i mirin de lluny”. Una acció tan senzilla, diu, “pot ajudar a frenar l’augment de casos”.
A la Plaça Vella, on aquest dijous la FOOT ha instal·lat la seva carpa amb motiu del Dia Mundial de la Visió, molts ciutadans han aprofitat per revisar la vista de franc. Maria Soledad Arenas s’hi ha acostat encuriosida: “No sabia que estar fora de casa podia ser bo per a la vista, però vist així, sí que sembla millor. Passejo molt, no he de patir, llavors”. De fet, li han sortit uns resultats molt bons a la seva prova.
Jordi Verdaguer, per la seva banda, reconeixia que “havia sentit que sortir de casa era bo per moltes coses, però no sabia que també ho era per la vista”. Evidentment, sí que sabia d’altres perills com l’ús excessiu del mòbil, fet pel qual també li preocupava personalment. “Passo molt de temps al tren, i miro el mòbil. Els resultats de la prova m’han sorprès: tot perfecte. Esperava que sortís una mica més baix. M’ha sorprès que tot sortís perfecte!”.
