Una piscina és exponencialment més segura quan hi ha un socorrista present. Roc Pallejà és aquest salvavides a la piscina del Club Egara, on treballa durant l’estiu.
De quina manera vas convertir-te en socorrista? Jo, en concret, vaig fer un curs gratuït de la Creu Roja durant uns sis mesos, que consistia a anar cada matí al Club Natació i nedar durant quatre hores. Recordo que fèiem un escalfament molt dur, perquè ens feien fer moltes piscines, i després fèiem diversos exercicis, alguns més tècnics, com pràctiques de remuntades de persones dins l’aigua i de primers auxilis, i d’altres més enfocats a la força i la resistència, com nedar amb roba posada perquè peséssim més o buscar coses sota l’aigua per entrenar la resistència pulmonar. A més, un dia a la setmana fèiem classes teòriques on ens explicaven com actuar davant una picada de medusa, per exemple.
Com comença el teu dia de treball? Quan arribo al club em donen les claus per obrir la piscina i llavors m’assec a la cadira per poder vigilar els clients i controlar que ningú s’ofegui. També haig de controlar que el pH de l’aigua i els nivells de clor siguin els correctes perquè la gent s’hi pugui banyar.
Hi ha molta feina, ara a l’agost? Qualsevol persona podria pensar que estaria fins dalt de coses a fer durant el dia, però més enllà del que he explicat, només he d’estar present a les classes d’aquagym que hi ha al matí i vigilar unes quantes famílies o persones grans. Aquesta piscina és molt tranquil·la.
- No té enveja dels banyistes perquè està a gust amb la seva feina
- Nebridi Aróztegui
Sempre has treballat al Club Egara? També he estat a la piscina de Vacarisses, a un hotel i al Croll de Terrassa. Ara estic bé a l’Egara: puc anar a fer un cafè al xiringuito que hi ha allà i tirar-me a l’aigua una estona si fa molta calor. Al cap i a la fi, és una feina avorrida, perquè estàs sol mirant com la gent es banya, i la jornada passa lenta, però no és dura.
No tens enveja de veure com la gent al teu voltant s’ho passa bé mentre tu estàs treballant? Cap ni una. La meva filosofia és que jo estic cobrant i ells no, de fet estan pagant per estar aquí. Així doncs, jo estic en una condició pitjor, però tampoc gaire pitjor, perquè justament aquesta piscina és prou maca i corre l’aire, per tant no fa gaire calor.
Has tingut mai cap ensurt? Sí, encara que no hauria passat res greu en cas que no hagués actuat. Quan estava al Croll, un nen va saltar a una part de la piscina que el cobria fins els ulls i no sabia nedar. Quan em vaig adonar, vaig agafar-lo per les aixelles i el vaig treure de l’aigua. Per sort, en aquest cas no s’hagués mort ningú de no haver cap socorrista.
Si ara, no necessàriament a la piscina, et trobessis que algú necessita primers auxilis, et veuries amb cor de fer-los? El que sé segur és que alguna cosa faria. Potser no tal i com ens ho han ensenyat els llibres pas per pas i em descuidaria o canviaria l’ordre de les coses. En qualsevol cas, intentaria ajudar-lo, i el més important, que és trucar a l’ambulància, ho sé fer, per tant no hi hauria gaire problema.
