Hi ha acord, però la normalitat a Renfe serà progressiva. El pacte tancat aquest dijous entre la Generalitat i el sindicat de maquinistes serveix, sobre el paper, per desconvocar les mobilitzacions i intentar reprendre la circulació, però no esborra la realitat de les últimes hores: un sistema ferroviari que, quan s’atura, deixa un país sencer a l’estacada. A Terrassa, l’impacte és majúscul. Més de 23.300 usuaris depenen diàriament de la xarxa de Renfe per entrar o sortir de la ciutat. Les xifres dimensionen la crisi: l’Estació del Nord mou uns 16.000 viatgers en dies feiners, mentre que l’estació de Terrassa Est ja supera els 7.300 usuaris diaris. No és un públic flotant ni de visita.
L’ús majoritari d’abonaments recurrents confirma que es tracta de milers de veïns que necessiten el tren per treballar o estudiar i que, malgrat l’anunci que el servei es reprendrà després de la revisió intensiva de 13 itineraris amb participació dels maquinistes, continuen sentint que la seva mobilitat penja d’un fil. L’acord farà que els trens tornin a sortir, encara sense determinar quan, de les cotxeres; la confiança en el servei, però, trigarà molt més a recuperar-se.
Mentre sindicats i Govern negociaven a contrarellotge, el teixit empresarial feia recompte de danys. La patronal Cecot ha lamentat les víctimes dels accidents a Gelida i Andalusia i ha advertit que el caos ferroviari ha tingut un cost econòmic clar. Per al seu president, Xavier Panés, l’equació és clara: “una mobilitat fiable no és un cost, sinó una inversió estratègica en competitivitat i cohesió social”.
L’entitat ha alertat que la interrupció del servei ha paralitzat els fluxos productius i ha generat pèrdues directes que no poden recaure sempre sobre les espatlles d’empreses i treballadors. La patronal recorda que calen mecanismes de suport per les hores perdudes per “la ineficiència” de l’administració. La reclamació empresarial va més enllà de l’acord puntual d’avui amb els maquinistes: volen inversions estructurals i no "pedaços d’urgència" cada cop que el sistema fa fallida.
Una xarxa “escassa”
Però té Terrassa una estructura de mobilitat prou madura per resistir quan falla Renfe? Xavier Massallé, exdirector de programa de Grans Infraestructures de l’Ajuntament de Terrassa, avisa que “tenim una estructura escassa per al nivell de mobilitat que tenim”. Massallé apunta que, mentre es construeixen línies de metro com l’L9 a Barcelona, “no s’està construint cap nova línia ferroviària” al Vallès, més enllà dels perllongaments urbans de fa una dècada. Massallé critica que l’Estat prioritza l’alta velocitat per ideologia, deixant Rodalies com a “tema secundari”. L’expert ho il·lustra amb la connexió Barcelona - Vallès per Collserola: depenem d’un únic túnel de 1917, una antiga mina d’aigua, mentre infraestructures clau com el Túnel d’Horta o la línia orbital continuen al “calaix”. La conclusió és que les administracions “castiguen el vehicle privat” però “no promouen el transport públic” amb alternatives robustes; deixant la ciutadania atrapada quan una de les dues opcions ferroviàries cap a Barcelona col·lapsa.
Sensors sobre el terreny
Per a Xavier Álvarez, expert en cimentacions i estructures industrials i professor de l’Eseiaat, l’accident de Gelida no és una anomalia imprevisible, sinó la conseqüència lògica de combinar una infraestructura al límit amb una nova realitat climàtica per a la qual no va ser dissenyada. Álvarez adverteix que els murs de contenció construïts als anys 70 es van calcular per a una vida útil d’uns 50 anys i per a un clima mediterrani estàndard, però l’actual “tropicalització”, que alterna sequeres extremes amb pluges torrencials, satura els drenatges i multiplica sobtadament el pes de la terra. L’expert recorda que l’esllavissada de 2021 a les vies de FGC a Terrassa, sense danys, va ser un “primer avís”. La solució, diu, passa per emmirallar-se en altres regions i instal·lar sensors als murs de més de 40 anys per monitoritzar els moviments en temps real.
“Ni un sol tren”: la crònica del segon dia sense Rodalies
El dia ha acabat amb una encaixada de mans als despatxos, però havia començat amb silenci desolador a les andanes. A primera hora, la situació a l’Estació del Nord contrastava fortament amb l’anunci de reobertura que havia fet la Generalitat. El flux de viatgers es veia obligat a fer mitja volta i pujar als FGC. Tot i que Adif havia emès el certificat de seguretat, Renfe va comunicar al Govern que no tenia “capacitat d’activar el servei per falta de maquinistes”, un fet que va provocar la indignació de l’executiu i l’obertura immediata d’un expedient a l’operadora. Fonts sindicals, però, matisaven que el col·lectiu es negava a circular per falta de seguretat. Entre els passatgers aturats a la porta del vestíbul, la sensació general era d’impotència. “Ni un sol tren. He vingut confiant en el que van dir ahir a la tele, però ens hem trobat les portes tancades i ningú ens dona una explicació clara. Ara no sé com arribaré a la feina a l’Hospitalet, i ja faig tard”, lamentava la Marta Soler, veïna del barri de Sant Pere. L’Héctor hi coincidia: “Per què ho anuncien si no obren?”. Aquest divendres la Generalitat habilitarà un centenar d’autobusos addicionals a Catalunya, onze al Vallès Occidental, perquè no hi ha data ni hora per la represa, tot i l’acord.
Suspesa temporal la ZBE a Terrassa
L’Ajuntament de Terrassa ha suspès de manera extraordinària la ZBE, una mesura que es mantindrà també aquest divendres. L’objectiu de la iniciativa és minimitzar l’impacte en la mobilitat de la ciutadania i facilitar alternatives de transport davant l’aturada de Rodalies. Dimecres, la circulació de trens es va interrompre arran d’un greu accident a la línia R4, prop de Gelida, on la caiguda d’un mur de contenció sobre la via va provocar la mort d’un maquinista en pràctiques i una trentena de ferits. En conseqüència, Adif i les autoritats van decidir suspendre tots els serveis per inspeccionar i garantir la seguretat de la xarxa ferroviària. La zona de baixes emissions també ha quedat suspesa a Barcelona.
Alternatives pels alumnes que feien examen a la UPC
La UPC a Terrassa ha aplicat mesures de flexibilitat per garantir alternatives a l’alumnat que no s’ha pogut desplaçar, oferint l’opció de reprogramar els exàmens. Malgrat la gravetat de l’aturada ferroviària i que molts alumnes es desplacen a la ciutat des d’altres poblacions, David González, secretari acadèmic de l’Eseiaat, ha assegurat aquest dijous que “no ha estat un impacte gaire gran” i ha qualificat les afectacions de “puntuals”, ja que l’inici de l’aturada, dimecres, va coincidir amb l’últim dia del període d’avaluació. A la pràctica, la gran majoria d'estudiants van poder realitzar les proves amb retards mínims que es van resoldre sobre la marxa. Amb el calendari acadèmic ja tancat, les dificultats de mobilitat afecten principalment el personal laboral.
