El brogit de les obres s'ha aturat en sec aquest matí al carrer de Faraday. El motiu no era cap avaria tècnica, sinó la barrera humana, gairebé literal, d'una veïna disposada a salvar una imponent mèlia de la serra mecànica.
Malgrat la resistència ciutadana i les emocions a flor de pell, la inestabilitat del terreny no ha deixat alternatives.
L'Ajuntament ha prioritzat la seguretat ciutadana i ha ordenat la tala d'urgència d'un exemplar que, segons asseguraven amb vehemència els mateixos veïns, feia més de seixanta anys que els oferia ombra i refugi.
El que en principi era una intervenció d'una empresa externa per soterrar cables de la llum s'ha convertit en una trampa fatal per a un dels arbres de la zona. Ana Castillo, veïna i principal altaveu de la protesta, descrivia l'escena amb gran frustració: "Què passa? Obren ben fons, comença a ploure i, en comptes de tapar-ho amb xapes, es queda obert i s'omple d'aigua. Si el terra ja està obert i s'omple d'aigua, el normal és que cedeixi".
L'esvoranc inundat ha anat estovant la terra i descalçant la mèlia de mica en mica. La situació s'ha precipitat d'un dia per l'altre. "Surto avui de casa i em trobo que ha cedit el doble, ha cedit la vorera. Pensa que al meu pis els quadres vibraven. Això s'ha mogut tot", relatava l'Ana, assenyalant l'arbre.
La indignació de la veïna no neixia només de la pèrdua d'un element urbà més, sinó de la desaparició d'un refugi climàtic que ha acompanyat diverses generacions. "És un ésser viu que fa més de seixanta anys que està aquí i que no molesta a ningú, al revés. Quants carrers a Terrassa veus arbrats?", es preguntava l'Ana. La por de perdre el poc verd del barri els ha empès a plantar cara: "Es pot apuntalar i que no el tallin. Nosaltres estem en contra que això es talli i no volem que es talli".
- Conversa a peu de vorera amb l`arbre de fons
- Nebridi Aróztegui
Aquesta veïna recordava, amb recança, una tala massiva a la plaça del Progrés fa dècades: "Aquells plataners que eren centenaris, jo els havia conegut de nena, hi havíem anat a jugar i els envoltaven amb els braços i no hi arribàvem. Els van tallar a la nit perquè la gent no ho veiéssim".
"Resulta que odiem els coloms, odiem els arbres... Tu ho veus just, això? Si hagués caigut a terra, jo ploraria i ja està, però si el podem salvar, per què no ho fem?", reiterava.
La seguretat, un argument sense rèplica
Malgrat l'empatia evident que la situació ha despertat entre els presents, l'Ajuntament ha estat categòric per evitar qualsevol desgràcia. Després que els tècnics i la Policia Municipal inspeccionessin la zona, el dictamen d'un arborista ha marcat la decisió definitiva i inamovible, deixant sense efecte la resistència dels veïns que demanaven salvar l'arbre.
"El tema és que és un arbre que té perill imminent de caure, no el podem deixar aquí per molt que les veïnes vulguin. Prioritzem la seguretat", explicava una font tècnica municipal.
El moviment de terres havia compromès greument l'estabilitat estructural de la mèlia i el risc feia desaconsellable qualsevol mesura de contenció com demanaven els veïns. "A vegades tu el pots veure bé a simple vista, però no és una branqueta, és que és l'arbre que pot caure sencer; per tant, no hi ha cap alternativa, l'han de treure", assegurava la mateixa veu autoritzada. Tot i la decisió, des del consistori han volgut llançar un compromís clar de futur, assegurant que "com qualsevol altre escocell que deixem, l'objectiu és reposar-lo".
Un debat a peu de vorera
Mentre la maquinària es preparava per fer la seva feina feixuga, entre el grup de curiosos, operaris i veïns, emergia un debat improvisat però profund sobre l'urbanisme terrassenc. Un dels tècnics municipals experts en arbrat que hi havia presents reflexionava en veu alta sobre com ha evolucionat la ciutat: "Aquest tipus d'arbre amb aquest tipus de carrer ara no el posarien, perquè és una vorera estreta. Abans això moltes vegades anava per moda. Ara tenim molta més disponibilitat i ho mirem millor".
"M'agradaria que això servís perquè reflexionem sobre la importància dels arbres i si no valia més la pena tallar el trànsit una setmana, o si s'hauria d'haver fet tot d'una altra manera. És un debat que s'ha de fer a escala de ciutat", reconeixia l'operari, fent palesa l'eterna tensió entre la comoditat urbana i la natura.
- Talen un arbre del carrer de Faraday per risc de caiguda
- Nebridi Aróztegui
