Les fortes ràfegues de vent que van escombrar Terrassa el passat 12 de febrer no només van deixar un rastre d’arbres caiguts, sinó que també van fer estralls en el patrimoni històric local. Un mes després d’aquell episodi, el monòlit de la plaça de l’Exili dedicat a Jaume Jover i Valentí Alagorda, els herois que van perdre la vida defensant la ciutat de les tropes carlines el 18 de juliol de 1872, continua escapçat al barri del Cementiri Vell.
La peça superior de l’obelisc, un bloc de pedra amb un escut i fulles de llorer esculpides, va cedir per la caiguda d’una branca. Ara com ara, el conjunt continua orfe del seu coronament esperant la intervenció municipal. Els veïns en reclamen la reparació urgent i els experts patrimonials hi veuen l’ocasió idònia per dignificar l’obra definitivament.
Des de l’Associació de Veïns del Cementiri Vell van donar l’avís de la caiguda immediatament. Juan Antonio Madolell, representant de l’entitat, explica que van notificar els fets al consistori, però de moment la plaça continua presidida per la pedra nua i escapçada d’aquest monument històric. “Ens han dit que ho tenen present i que ho faran”, assegura el portaveu veïnal, tot i que l’espera s’allarga sense cap calendari clar sobre la taula. Conscients de la lentitud dels tràmits, des de l’entitat aposten per alçar la veu per accelerar la reparació: “Sembla que, quan es fa públic, les administracions s’afanyen més”, conclou Madolell.
Una escultura de Melcior Vinyals
Més enllà del buit que ha deixat al paisatge, la peça té una rellevància patrimonial de primer ordre. L’historiador i museòleg terrassenc Domènec Ferran adverteix de la pèrdua que suposaria no retornar l’obelisc al seu estat original. Segons detalla, el monument és obra de Melcior Vinyals i Muñoz, aleshores arquitecte municipal de Terrassa i artífex de la reforma principal de la Casa Alegre de Sagrera l’any 1911. “D’en Melcior Vinyals no hi ha cap altre monument a la ciutat; és l’única escultura seva que existeix i es conserva”, sosté Ferran. Aquesta singularitat converteix l’obra en clau per entendre l’arquitectura de principis del segle XX a Terrassa. A més, del recinte funerari avui dia només hi sobreviuen dos vestigis: la capella i aquest monòlit.
La idea d’erigir un homenatge a Jover i Alagorda es va gestar el 1882 amb l’alcalde Narcís Argemí i Vendrell, però la primera pedra no es va col·locar fins al 1903. La construcció del monòlit es va poder desencallar el 1910 gràcies a una subscripció popular impulsada per l’alcalde Josep Garcia i Humet. Després de superar diversos retards i una vaga, el conjunt es va inaugurar finalment el 21 de juliol del 1912, durant l’alcaldia de Josep Ullés i Jover, trenta anys després.
Una restauració sense pegats
L’accident de la ventada ha destapat un fet paradoxal: la pedra caiguda tenia més bona salut que la resta. “La part de dalt amb l’escut i les branques de llorer era la que estava més ben conservada, perquè la base està molt degradada”, assenyala Ferran. Per a l’historiador, reparar el bloc central és imprescindible, però demana evitar que el consistori faci un pegat ràpid: “Aprofitant l’oportunitat, ja li convindria que el restaurin de veritat i el posin en condicions”.
La intervenció hauria de servir per corregir afegits moderns que han maltractat el disseny. “Hi van clavar una placa moderna del propi Ajuntament a la part de baix, una decisió que ja em diràs”. Ara caldrà veure si aquesta pressió acaba retornant la dignitat al monument.
