Ja és aquí el "Golden Quarter": "abans presumíem del luxe i ara de les gangues"

El “Golden Quarter” ha començat, el període que concentra la campanya de Nadal i les rebaixes posteriors, ampliat amb l’arribada del Black Friday. Aquest trimestre s’ha convertit en el moment de màxima intensitat comercial, marcat per l’auge de les compres online i per la pressió que exerceixen les grans plataformes sobre el comerç tradicional. Els consumidors esperen aquestes dates per aprofitar descomptes, i això ha transformat profundament els hàbits de compra.

Segons l’economista terrassenc Gabriel Izard, el consumidor es mou per la “conveniència”, un concepte que integra quatre elements: localització, assortiment, preu i novetat. Les botigues físiques intenten situar-se a prop del client i oferir productes variats, però dos factors són decisius: el preu i les novetats. “Si a això hi afegeixes que un terç de les vendes es fan per internet, queda clar que la conveniència es dirigeix cap al canal més fàcil”, explica. Les cues i les gestions de les botigues tradicionals contrasten amb la immediatesa del comerç digital, on les ofertes són constants i l’assortiment gairebé infinit.

Izard assenyala que, tot i que la població disposa d’estalvis, el consum és cada cop més sensible al preu. La gent prefereix gastar amb prudència, reservant-se per a moments concrets. “Anem a un bon restaurant o fem un viatge, però la resta de la setmana comprem menjar preparat al supermercat”, diu. Les ofertes online accentuen aquest comportament: “Si compres una cosa que no necessites, no és barata, és cara”, adverteix, subratllant el risc de la compra impulsiva durant "aquests moments concrets" com podria ser Black Friday. A més, destaca que fins i tot persones amb poc poder adquisitiu estalvien per adquirir productes de marca quan troben una bona oferta a internet.

Un canvi cultural i un model que pot haver tocat sostre

Núria Beltran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes,  recorda que fa 25 o 30 anys la campanya de Nadal, Reis i les rebaixes de gener podien representar fins al 50% de les vendes anuals. Ara, en canvi, les rebaixes han perdut força. “Amb el producte de baix cost i les ofertes disponibles durant tot l’any, han deixat de tenir el mateix significat”, afirma. 

El calendari s’ha desplaçat cap al novembre, importat de països com els Estats Units o la Xina. La digitalització ha accelerat aquest canvi, mentre altres capítols de la despesa familiar, com el lleure, els viatges o la tecnologia, guanyen pes en detriment del consum comercialitzable. 

Beltran observa que “abans presumíem d’un producte de luxe; ara la gent presumeix quan ha trobat una ganga”. La segona mà s’ha normalitzat, amb plataformes com Wallapop, i les rebaixes s’han avançat fins i tot abans del Black Friday. El sector tèxtil és el que més pateix: les vendes de moda han caigut un 5,5% en el primer semestre, i les previsions indiquen que el "Golden Quarter" serà més fluix que l’any passat.“

Un dels sectors que es veu més reforçat durant aquesta etapa de rebaixes és de la tecnologia, que “ha esdevingut un símbol de prestigi”. Beltran explica que el mòbil nou s’ha convertit en un element de distinció: “Abans el prestigi social podia venir de portar roba de marca; ara ve de tenir un mòbil atractiu i poder mostrar fotos de qualitat a les xarxes”. Aquesta fascinació tecnològica, combinada amb el crèdit fàcil, alimenta el consum impulsat per les ofertes.

Però alhora, la impulsivitat de les compres els dies com Black Friday generen un problema de sostenibilitat. Izard alerta que les devolucions massives del comerç en línia tenen un impacte ambiental greu: “Les furgonetes tornen plenes de productes, i això no va bé”. Beltran reforça aquesta idea: “És insostenible ambientalment, socialment i econòmicament, perquè s’està carregant les empreses d’aquí. Ens gastem diners en una economia que no és la nostra”. Considera que caldria una regulació, com una taxa sobre les compres online de productes que venen de fora.

“Són minoria els comerços locals que fan Black Friday”

El comerç de proximitat viu avui amb distància les campanyes de descomptes globals. L’Associació Terrassa Centre assenyala que, tot i que en els inicis molts establiments es van sumar al Black Friday i al Cyber Monday, “ara són una minoria els que ho fan”. El motiu principal és la impossibilitat de competir amb les grans multinacionals, que poden oferir rebaixes molt agressives. Des de Terrassa Centre afegeixen que la liberalització de les rebaixes ha permès que les grans marques facin descomptes pràcticament tot l’any, reduint l’atractiu de les campanyes puntuals.

Núria Beltran coincideix en la necessitat de prudència. “El Black Friday és un al·licient. Els primers anys la gent es va llençar a fer descomptes, però sempre hi ha un operador online que ofereix un descompte més gran”, explica. Per això, considera que el comerç local ha d'“aguantar el tipus: posar alguna oferta o reclam, però no cremar totes les cartes, perquè la venda bona és la de preu complet, la que es fa a primers de desembre”.

Beltran subratlla que, malgrat la tensió que genera l’espera de les ofertes, la clau és “seduir amb altres motius de compra i assegurar la venda de Nadal, la dels regals i del vestuari”.

Com pot respondre el comerç local als descomptes d'Internet i de les multinacionals?

Gabriel Izard, economista: Han d’organitzar-se bé, ajustar preus, negociar amb proveïdors i apostar per l’omnicanalitat

“El comerç físic afronta dificultats davant canals digitals més competitius, que aporten més valor al consumidor. Han d’organitzar-se bé, ajustar preus, negociar amb proveïdors i apostar per l’omnicanalitat, combinant presència física i digital. Això implica mostrar productes en portals amb trànsit, utilitzar xarxes socials o rebre paquets d’altres proveïdors. L’adaptació implica especialitzar-se i generar atracció més enllà del preu, oferint conveniència, accessibilitat i ubicacions estratègiques. També és essencial disposar d’un assortiment ampli i productes atractius, amb capacitat de resposta ràpida per satisfer el client en poques hores.”

 

Núria Beltran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes: “La sortida pel comerç local és cultivar relacions, enamorar i seduir tant en el món físic com en l’online"

“La sortida pel comerç local és cultivar relacions, enamorar i seduir tant en el món físic com en l’online. Les xarxes socials ja són clau per a moltes botigues, que connecten emocionalment amb clients a través d’Instagram o TikTok. També hi ha noves tendències, com la rellevància de les mascotes, que formen part del pressupost familiar i generen oportunitats: gelats per gossos, roba o joies vinculades. El comerç local ha d’obrir-se a novetats, comunicar, crear comunitat i sorprendre per captar l’atenció d’una societat impulsiva. La connexió emocional és la fortalesa davant grans operadors, potenciant canals físics i digitals. Som mediterranis: la novetat al carrer és essencial.”