L’Arxiu Històric municipal facilita l’accés en línia a més de 2.800 processos judicials de la Batllia Reial de Terrassa. La col·lecció, que recull 44.700 imatges, permet conèixer millor la societat vallesana dels segles XVI al XIX.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental-Arxiu Històric de Terrassa ha posat a disposició del públic, a través del portal "Arxius en línia", la digitalització de més de 2.800 processos judicials de la Batllia Reial de Terrassa, datats entre els anys 1500 i 1811. Aquesta important col·lecció conté més de 44.700 imatges, amb un volum total de 31 gigabytes, "que permeten un accés directe a la documentació original, segons destaca l'Ajuntament.
La Batllia Reial de Terrassa va ser una institució delegada de la potestat reial, amb funcions judicials, governatives i administratives. Com a jurisdicció, Terrassa tenia un batlle que exercia en nom del rei la presidència de l’administració de justícia, regulava l’ordre públic, dirigia el consell municipal i gestionava la recaptació de tributs i rendes reials, entre d’altres responsabilitats. Els processos judicials digitalitzats "ofereixen un testimoni viu dels conflictes que es produïen, la vida quotidiana i les relacions personals, familiars i institucionals de l’època", afegeix el consistori.
Ordre públic
A més, aquests documents aporten informació sobre la regulació del mercat i les fires, les obres urbanístiques, l’ús dels recursos naturals com boscos, pastures, fonts i canals d’aigua, així com aspectes relatius a la caça, la salut pública i el control d’epidèmies. També s’hi tracten qüestions d’ordre públic relacionades amb la regulació dels jocs, les festes, les armes, la moralitat i el bandolerisme, així com la participació en hosts i cavalcades, demostrant la complexitat de l’administració local i la societat de l’època. La documentació digitalitzada obre diverses línies de recerca en camps com la història, la sociologia, l’antropologia, el dret o la política. Un exemple rellevant és l’opuscle "Lo negoci de las bruxas", que reconstrueix els processos judicials contra dones acusades de bruixeria a Terrassa.
Les joies de l’arxiu
D’entre els quasi 3.000 processos judicials digitalitzats, el tècnic de l’Arxiu, Adrià Álvarez en destaca quatre temàtiques a explorar des de casa. En primer lloc, l’historiador Ismael Almazán i Fernández, a “Els camins de la justícia”, destaca documents que reflecteixen la marginació de minories, i l’ús habitual de penes corporals com la flagel·lació o la condemna a galeres.
Per una altra banda, Alan Capellades i Riera, en l’article “Vicio y fornicio en Terrassa”, explora la violència de gènere i la repressió sexual recollida en els expedients, amb casos d’agressions, infidelitats i prostitució perseguides legalment.
En aquesta línia, l’opuscle “Lo negoci de las bruxas”, editat per l’Arxiu Històric de Terrassa, documenta processos per bruixeria contra dones del municipi. Aquests casos evidencien la violència estructural i els mecanismes de control social de l’època.
Per acabar, una altra línia de recerca destacada és el bandolerisme: es recullen atracaments, segrestos i delictes violents, com els casos de Miquel Font “Rubell” o Pere Pardiguer, que reflecteixen la inestabilitat del món rural i urbà.
La consulta dels fons digitalitzats es pot fer a través de la plataforma "Arxius en línia": https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat.
