Aquest divendres fa 15 anys de l'inici del moviment conegut com a 15-M, també conegut com a “moviment dels indignats”. Va generar acampades espontànies a moltes ciutats espanyoles, amb membres de moviments socials aliens a la política. També a Terrassa. El moviment va donar lloc a protestes pacífiques que reclamaven una democràcia més participativa, allunyada del bipartidisme PSOE-PP. Què en queda d’aquelles reivindicacions? Es podria repetir el 15-M en l’actual context de sous baixos, problemes per accedir al lloguer i conflictes bèl·lics creixents? En parlem amb quatre terrassencs que el van viure.
Xavi Martínez, exregidor de Terrassa en Comú
“Va iniciar un nou cicle polític, amb un govern d’esquerres”
Considera l’exregidor de TeC del 2015 al 2019 que el moviment va generar “un nou cicle polític, amb els ajuntaments del canvi i un govern per primera vegada de coalició amb forces més a l’esquerra del PSOE, que no es pot explicar sense el 15-M”. I afegeix: “Avui en dia, cap partit no qüestiona principis com democràcia, participació i transparència. De fet, algunes veus polítiques han manifestat aquests dies que cal evitar com sigui un nou 15-M”.
Amaia Txabarri, directora d’art
“Molta gent dirigeix la ràbia cap amunt; però alguns cap als costats”
“En aquests 15 anys, el panorama polític i social ha canviat moltíssim, no necessàriament en la direcció que molta gent imaginava. El 15-M va obrir una esquerda i va qüestionar el poder i l’abús de les elits. Va semblar que es podia construir una alternativa popular àmplia”, explica Amaia Txabarri, que afegeix: “Estem igual o pitjor que abans. Molta gent encara dirigeix la ràbia cap amunt, però alguns ho fan cap als costats, contra migrants, feministes i minories”.
Manuel Tórtola, escriptor i jubilat
“La il·lusió de la gent es va truncar a les mateixes places”
“El 15-M va ser un esclat de gent als carrers i molta il·lusió. De tot allò va néixer Podemos, que amb els seus petits o grans errors posteriors va canviar la tendència política del moment”. Són paraules de Manuel Tórtola. La crisi immobiliària va enfonsar el seu negoci i es va afegir a les protestes. Ja jubilat, considera que “la il·lusió de la gent es va truncar a les mateixes places. Allí hi havia molts infiltrats, des de policies fins a polítics”.
Arnau Monterde, director de Participació i de l'Ajuntament de Barcelona
“Aquest imaginari ens ha de permetre crear futurs possibles”
El director de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Arnau Monterde, sosté que “el 15-M va desplaçar el sentit comú i de tota una societat cap a posicions de més democràcia i justícia. Aquest imaginari ens ha de permetre crear futurs possibles. El dret a l’habitatge, per exemple, ja és a l’agenda política”. Considera que les protestes són vigents. “Hi ha molta feina per fer davant els discursos de la ultradreta”
