Cartells dissidents, fotografies en blanc i negre, retalls de premsa i pamflets que fa 50 anys s’havien d’amagar a correcuita per evitar la policia. És el tresor que s’ha rescatat gràcies a la iniciativa de l’Arxiu Històric de Terrassa de crear una col·lecció LGTBIQ+ de consulta permanent. La nova secció documental s’ha gestat en el marc de “Fils de Memòria”, un projecte transversal del Servei LGTBIQ+ de l’Ajuntament de Terrassa que neix fruit d’un procés de recerca i treball col·lectiu per reconstruir i preservar el passat del col·lectiu a la ciutat.
El pròxim 10 de juny a les 18.30 hores, l’equipament presentarà l’exposició virtual “Les organitzacions LGTBIQ+ a Terrassa: de la clandestinitat als carrers”, un esforç per cosir els retalls d’una història que fins no fa gaire era una assignatura pendent a l’arxiu.
“Teníem molt poca documentació i ens interessava recopilar-la per fer una memòria i un patrimoni documental molt més plural”, explica Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa.
Des de l’any 2024, l’equipament ha fet una crida a entitats i persones per omplir aquest buit: “Gràcies a la iniciativa, ara tenim documentació de tot un sector del qual no teníem res; ens hem posat a cobrir aquest biaix”. Soler subratlla que el projecte es basa en documents originals que permeten reconstruir un relat coherent i tangible, lluny de la manca de registres que patien els fons locals al carrer de Baldrich. Es tracta de cobrir aquesta mancança, ja que “sinó la història de Terrassa estava incompleta”, resumeix. S’hi troba la presentació històrica del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) a la parròquia de la Sagrada Família, la creació del servei d’atenció a les dones lesbianes de la mà d’Acord i la tasca d’entitats com Dona Més Dona i LGTB Terrassa.
L’activista Lluís Rambla és un dels que hi ha col·laborat amb el seu fons personal. Va decidir cedir a l’arxiu tot el material que conservava de la seva època de militància al FAGC durant la dècada de 1970. Eren temps de foscor i una repressió extrema. “És el que hem de fer la gent gran, fer memòria i ensenyar a la gent jove”, defensa. Segons Rambla, només coneixent la veritat es pot evitar que els discursos reaccionaris actuals blanquegin la dictadura. I l’antídot de la pedagogia funciona: quan visita els instituts per explicar la seva llarga experiència en la lluita, topa amb aules plenes d’interès. “Això que els joves són tots d’extrema dreta no és veritat, veig una joventut molt més ben preparada del que diuen les enquestes”, assegura. També hi han cedit els seus fons l’associació Acord i Dona Més Dona.
Per a la regidora de Polítiques LGTBIQ+, Lluïsa Melgares, el repte és clar: “Hem de furgar en el passat per poder reparar el nostre futur, posant el focus en els drets i contra la discriminació”.
Del silenci a la conquesta
Aquest devessall de material inèdit donarà forma a l’exposició virtual comissariada pel periodista João França, la qual s’estructura en quatre grans etapes vitals. El relat arrenca a finals dels anys 70, capturant aquelles primeres trobades valentes que “desafiaven el règim des de la clandestinitat”. Tanmateix, la llum de la Transició va topar amb “un mur de dolor”. Joan Soler relata com la dècada de 1980 representa un moment en què torna el silenci. L’arribada de la sida i la brutal estigmatització que va patir el col·lectiu van provocar una profunda crisi en el moviment reivindicatiu. “Per pur instint de supervivència i per protegir-se de l’assenyalament, l’activisme es va replegar”, diu Soler. Aquesta ferida oberta s’allarga fins a mitjans dels anys 90, moment en què s’inicia la tercera etapa. El moviment reneix, s’organitza amb noves entitats i assoleix el reconeixement institucional necessari per arribar a conquestes històriques com el matrimoni gai.
- L'any 1977 es va fer la presentació del FAGC a la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa
- Arxiu LGTBIQ+. Fons Lluís Rambla. AHTE-ACVOC
L’últim capítol, ja en l’època actual, dibuixa una comunitat forta que ha consolidat fites institucionals també en l’àmbit municipal com la creació de la regidoria LGTBIQ+ (2015) i el Servei d’Atenció SAI DASIG (2017). En aquest context neixen iniciatives vitals com Transrasa, d’inserció laboral per a persones trans. Una representant, Marina Martínez, adverteix que les dones trans “són les que troben més dificultats per accedir al mercat laboral” i subratlla que encara cal molta pedagogia empresarial i als serveis d’atenció per erradicar la transfòbia.
Història viva i tangible a les aules
L’altra gran fita de la presentació serà l’estrena d’un dossier didàctic pioner a Catalunya, elaborat per l’entitat 3 Turons a partir dels tresors descoberts a l’Arxiu. Aquesta eina educativa permetrà que els instituts treballin la memòria de la diversitat afectiva de manera propera, tocant fets i protagonistes dels seus propis carrers. Tot i l’alegria de l’estrena, l’Arxiu llança un avís per a navegants: aquest és un fons viu que ha de continuar nodrint-se. Qualsevol carta amagada, qualsevol fotografia oblidada a les golfes, pot contenir el fil exacte per continuar cosint la memòria plural d’una Terrassa que ha decidit no amagar-se mai més.
