Vostè ha explicat que la seva candidatura és una decisió col·lectiva dins del PSC. Com s’ha gestat? Davant les municipals del 2027, la tria del cap de llista ha estat una reflexió col·lectiva de mesos a l’agrupació, compartida amb l’Eva Candela, l’Adrián Sánchez i jo mateix. Aspiro a ser candidat perquè estic convençut que Terrassa necessita un canvi i vull liderar-lo amb els meus companys de partit.
Creu que el PSC arriba fort o encara ha de reconstruir-se a la ciutat? Al PSC venim d’uns anys en què hem estat a l’oposició per primera vegada a la nostra història. No ha estat una època fàcil, però també ens ha servit per construir un projecte alternatiu de ciutat, primer sota el lideratge de l’Alfredo Vega i després de l’Eva Candela. Ara mateix estem plenament preparats per tornar al govern; és l’objectiu amb el qual ens presentem.
Parla d’“obrir una nova etapa” a Terrassa. Què significa? Terrassa necessita un canvi. L’etapa actual està esgotada i hi ha una percepció compartida que la ciutat no va bé, amb una imatge de deixadesa i degradació en molts barris. Són símptomes de l’esgotament d’un projecte polític que ha tingut èxit electoral, però que ja arriba a la seva fi. Ens presentem amb la convicció d’obrir aquesta nova etapa per afrontar els reptes immediats i a llarg termini.
Quines serien les seves tres primeres mesures si arribés a l’alcaldia? De manera immediata, l’agenda s’ha de centrar en els carrers, la seguretat i l’habitatge. En seguretat, calen més agents de la Policia Municipal, videovigilància i endreçar l’espai públic per millorar-ne la percepció. Pel que fa a l’estat dels carrers, venim d’una gran desinversió que cal revertir urgentment. I en l’accés a l’habitatge, el creixement demogràfic agreujarà la crisi; fins ara l’Ajuntament només n’ha impulsat l’oferta pública per exigència pressupostària del PSC, i cal incentivar també la construcció privada per aprofitar el sòl edificable.
Com pensa afrontar les desigualtats entre barris que ha assenyalat com a prioritàries? Que la renda del centre tripliqui la de barris com Torre-sana, Sant Llorenç o Ca n’Anglada evidencia que Terrassa no està cohesionada. Volem una ciutat a una sola velocitat, amb la mateixa qualitat de vida visqui on es visqui. Per aconseguir-ho, cal aprofitar el Pla de Barris de la Generalitat, que de moment l’actual govern no ha obtingut, i impulsar plans de barris locals directament des de l’Ajuntament.
Quina és la seva major crítica i el seu major elogi al govern de Jordi Ballart? La gran crítica és la falta de lideratge. Terrassa necessita planificar, ordenar i prendre decisions, de vegades difícils. Això no ho veiem en absolut; el govern es limita al curtterminisme i a la gestió del dia a dia. L’elogi, que vull personalitzar en la figura del seu portaveu, Xavier Cardona, és que és un govern que escolta i dialoga amb els grups municipals. Potser més per necessitat com que no té majoria absoluta que per convicció, però reconeixem aquest esforç d’interlocució.
El creixement previst pot ser un problema si falten infraestructures? És el gran repte. Estem pensats per a 180.000 habitants i aviat en serem 250.000, per la qual cosa cal una gestió sostenible per evitar el col·lapse dels serveis. L’Ajuntament necessita la implicació de la Generalitat i l’Estat, cosa difícil amb un govern local aïllat. Per això, el PSC reclamarà i defensarà allà on sigui necessari, equipaments urgents com el desdoblament del CAP Rambla, el nou CAP Nord o el CUAP. En mobilitat, la B-40 ha d’arribar a Sabadell i Granollers, però mentrestant calen solucions immediates com nous accessos a Can Boada o descongestionar la carretera de Matadepera.
Pel que fa a grans projectes, està d’acord amb la proposta del palau firal? Estem d’acord que necessitem un nou recinte firal i que cal actualitzar l’actual perquè es tracta d’un projecte de ciutat estratègic. Ara bé, no oblidem d’on venim: de promeses electorals de l’alcalde que no s’han materialitzat. Caldrà veure com acaba aquest nou anunci, però la nostra voluntat és que la ciutat disposi d’un espai firal modern i a l’altura.
Va entrar molt jove a la política. Què manté avui d’aquella motivació inicial? Des que em vaig afiliar a les joventuts amb 16 anys fins a entrar de regidor amb 24, mantinc la il·lusió intacta. Visc la política amb passió perquè crec que és el gran instrument que tenim per millorar la societat i la ciutat. He après molt; m’he equivocat, però sempre he intentat reconèixer els errors i corregir-los.
Després de la seva dimissió el 2022 per un error personal, què n’ha après i com ha canviat la seva manera d’entendre la responsabilitat pública? Va ser un moment molt dur. No me n’he amagat mai i en vaig assumir les conseqüències des del primer moment. Veure que un error personal tenia afectació pública em va fer reflexionar sobre si valia la pena dedicar-se a la política, però ràpidament vaig tenir clar que sí; és el preu que s’ha de pagar quan formes part de l’esfera pública.
Li preocupa l’auge de l’extrema dreta? El millor antídot contra l’extrema dreta és governar bé. Vox i altres formacions similars recullen el descontentament general i l’utilitzen per treure’n rèdit electoral. Viuen dels problemes, no en solucionen cap ni aportaran mai cap proposta, no els interessa.
Estaria disposat a pactar si no hi ha majories clares? Contemplaria acords amb Jordi Ballart o ERC? La nostra única línia vermella és l’extrema dreta; ho hem dit sempre i ho mantindrem. A partir d’aquí, nosaltres ens presentem per guanyar i liderar la ciutat, i estem oberts a parlar amb qualsevol formació que estigui disposada a sumar-se al canvi necessari per a Terrassa.
