Els paisatges plasmats en un grapat dels seus quadres no defineixen a Joaquim Vancells i Vieta, pintor reconegut arreu i amb una relació directa amb aquesta ciutat encara que Barcelona fou la localitat que el va veure néixer. El seu llegat també es compon de la seva passió per la cultura i pel seu interès sense cap interès malèvol de conservar el patrimoni artístic i arquitectònic de Terrassa.
“Dibuixar m’anava bé, ja quan era un infant, però no m’imaginava que les meves pintures tindrien cert èxit”, assegura. També va fer altres tasques, com decoracions i disseny de mobles i també va exercir de mestre. “Cert, per això, en molts dels llocs on es recorda la meva figura, se’m qualifica de polifacètic”, comenta. I afegeix que “no em molesta pas, al contrari”.
Tot i la traça per crear escenes no es va conformar a ser un autodidacte. Es va formar i va passar pel Cercle Artístic de Terrassa i per l’Escola de Belles Arts de Barcelona. “El talent no sempre ho és tot. Hi ha d’haver una part acadèmica”, manifesta. La part primerenca de la seva obra eren paisatges amb boira i espais de la natura ombrívols. Per algun motiu? “No ho sabria precisar, però tot artista passa per etapes, algunes més clarividents i altres més apagades. Potser era en una d’aquestes, amb pensaments més tristos. No ho sé segur”, afirma.
Més brillantor
Sigui pel que sigui, la realitat és que aquelles pintures es consideren entre les de més brillantor de l’època a nivell de Catalunya. “Si ho diuen...”, comenta el pintor. Més endavant, aquesta pintura més grisosa va anar mutant cap a quadres molt més lluminosos, tot i que va costar que arribés un reconeixement. “Va costar, és veritat, i vaig haver d’alternar-ho amb les altres pintures amb boira i ombres” per mantenir la seva travessia artística.
- Una de les pintures de Vancells que es troba a l’edifici de l’antic Ajuntament de la ciutat
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
Fins a quin punt va ser important per a Vancells un personatge com Alexandre de Riquer? “Amb ell vam fer tot el possible per donar a conèixer el Modernisme a la ciutat. Érem dos convençuts d’aquest moviment”, subratlla. La seva va ser una amistat d’aquelles que perduren. “Poques persones he conegut com l’Alexandre, un artista que mereixeria honors molt més alts”, detalla.
No tot era pintar. Vancells es va implicar culturalment amb Terrassa de manera abnegada. Amb altres prohoms de la ciutat van crear la Comissió Municipal de Monuments amb l’objectiu de salvaguardar el patrimoni artístic de la ciutat. “Després, per desgràcia, el temps ens va donar la raó de ser, quan es van enderrocar joies arquitectòniques que no es van salvar. Quina llàstima i quina ràbia”, assenyala l’artista.
Anomenar-lo polifacètic se centra només en el tema de la pintura o els dibuixos. Vancells va ser un tot terreny en l’àmbit cultural i associatiu de la ciutat, formant part d’entitats com Amics de les Arts o el Centre Excursionista de Terrassa. “T’has d’implicar. Si no, a què et dediques? A veure passar els dies? No. La cultura necessita sempre col·laboració, si no, tot trontolla”, declara. També va ser president de la Junta Municipal de Museus.
Panorama català
Ser un dels paisatgistes més reconeguts del panorama català no impedeix que es miri amb estima a altres artistes de la nostra terra. “Miró, Casas, Tàpies, Dalí... És una mica un tòpic, però són els pintors que més destacaria”, detalla. Dels de fora potser Van Gogh, malgrat ser de dos estils diferents. “Té algun paisatge que no em desagrada”, sosté.
Que la ciutat hagi adoptat una celebració com la Fira Modernista que exalça una època que tant l’apassionava, és com una mena de triomf. “Em sembla una idea magnífica. Són uns dies que fan emocionar perquè el Modernisme el porto dins meu per sempre”, exposa.
- El quadre del pintor que es troba a la Galeria de Terrassencs Il·lustres, obra d’Antoni Badrines Escudé
