Aquest juliol s’han complert vint anys des que el permís per punts va entrar en vigor amb l’objectiu de reduir la sinistralitat i fomentar una conducció més responsable. Dues dècades després, les xifres avalen el sistema, ja que, segons dades oficials de la DGT, s’ha reduït un 60% el nombre de persones mortes a la carretera.
Els professionals que cada setmana treballen amb conductors infractors, però, coincideixen a dir que el veritable canvi no l’aconsegueixen les sancions, sinó la presa de consciència. És en aquest punt on conflueixen la feina dels formadors, els psicòlegs i testimonis com el de Maria Lluïsa Llop, que des del 2007 explica als cursos de recuperació del permís com un accident de trànsit pot canviar, no només la vida del conductor, sinó també la del seu entorn. En el seu cas, exposa l’experiència de perdre el seu fill a la carretera.
Les dades apunten que el permís per punts ha complert bona part dels objectius amb què va néixer. Des de la seva implantació, la sinistralitat mortal s’ha reduït de manera considerable i, segons dades del Servei Català de Trànsit, prop del 84% de les persones que fan un curs de recuperació no tornen a reincidir.
Eva Benito, psicòloga especialitzada en aquests cursos des del 2009, explica que l’evolució és “molt positiva. Ho veiem en la disminució dels morts a les carreteres, i en el fet que la majoria de conductors arriben i mantenen els 15 punts al carnet”. Tot i això, recorda que la millora també és fruit de les campanyes de conscienciació i de la feina de les autoescoles, i considera que el sistema ha contribuït a modificar la manera com els conductors entenen la seguretat viària. “Cada cop ens trobem més persones que compleixen les normes perquè estan convençudes que així se salven vides”, afirma.
Aquest canvi també s’ha fet evident dins les aules. Quan Benito va començar a impartir els cursos, els assistents hi arribaven “molt enfadats, amb la sensació que només servia per treure els diners”. Ara, en canvi, la majoria hi arriben “més conscienciats i receptius”, especialment després d’haver experimentat les conseqüències personals o laborals de quedar-se sense carnet. “Ja venen una mica amb el treball fet”, resumeix.
La mateixa transformació ha observat Maria Lluïsa Llop, que recorda que, als primers anys, molts participants repetien frases com “m’han enganxat” o es comparaven amb altres conductors que, segons ells, cometien infraccions pitjors sense ser sancionats. “La gent venia molt rebotada, molt enfadada”, explica. Dues dècades després, el panorama és molt diferent: “Ara hi ha més cultura de la seguretat viària. La gent està més conscienciada, pensant que podria haver succeït una desgràcia”.
El formador de l’Autoescola Vallparadís Sergio Fernández també hi coincideix, però amb matisos: “Sí que hi ha més consciència, però anem molt tard”, lamenta. Al seu parer, la societat ha necessitat massa temps per assumir que la seguretat viària no depèn només de les sancions, sinó també d’un canvi d’hàbits i d’actitud al volant.
Com és un curs de recuperació?
Més enllà de la sanció, els cursos de recuperació busquen modificar actituds. Fernández explica que les sessions comencen amb una avaluació dels hàbits dels alumnes per detectar com condueixen i quina percepció tenen del risc. “L’objectiu és canviar els hàbits, desmuntar mites i que identifiquin què els ha portat allà”, resumeix. La psicòloga Eva Benito reprèn aquesta tasca des de la vessant emocional i conductual. “Una cosa és el risc real i una altra el risc percebut”, assenyala. Segons apunta, “el 98% dels usuaris es consideraven bons conductors”.
El punt culminant del curs arriba amb el testimoni de persones que han patit de prop les conseqüències d’un accident de trànsit. Maria Lluïsa Llop,diu que el seu relat “transforma” l’ambient de l’aula. “Les cares canvien”, diu. Si als primers cursos predominava el ressentiment, avui assegura que la majoria escolta amb una actitud molt més receptiva. “Alguns ploren, d’altres et diuen que no tenen paraules”, relata.
Malgrat els avenços, els tres professionals coincideixen que encara hi ha conductes especialment preocupants. Tant Fernández com Benito estimen que prop del 80% dels alumnes arriben als cursos per infraccions relacionades amb l’alcohol. Alhora, alerten de l’augment de les distraccions provocades durant la darrera dècada per l’ús del telèfon mòbil, el GPS o altres dispositius del vehicle.
Per això, tots tres defensen que la sensibilització no hauria de començar quan ja s’han perdut els punts. Aposten per reforçar la formació abans d’arribar a aquest extrem, tant durant l’aprenentatge a les autoescoles com al llarg de tota la vida del conductor. “Aquests cursos els fem després del problema. També els hauríem de fer abans”, conclou Sergio Fernández.
Prop de 30.000 carnets retirats en un sol any
Les dades avalen l’impacte del permís per punts dues dècades després de la seva implantació. Des del 2006, el nombre de víctimes mortals a les carreteres espanyoles s’ha reduït un 60%, segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT). En aquest mateix període, s’han retirat més de 72 milions de punts com a conseqüència de prop de 20 milions d’infraccions, una mostra de la intensa activitat sancionadora que ha acompanyat el sistema des del seu naixement.
Malgrat això, perdre tots els punts continua sent una situació alarmant pels professionals. Només l’any 2024, prop de 30.000 conductors van quedar-se sense permís per haver esgotat els seus punts a tot l’estat. 30 milers de persones, doncs, a desenvolupar els cursos de recuperació.
En aquestes dues dècades se n’han impartit més de 141.000 arreu de l’estat. Les dades de la DGT indiquen que el 88,4% dels participants no han tornat a ser sancionats després de recuperar el permís, mentre que el Servei Català de Trànsit situa aquesta taxa de no reincidència al voltant del 84%.
Uns percentatges que apunten que aquests cursos no només compleixen una funció administrativa, sinó que també contribueixen a evitar que molts conductors reincideixin una vegada tornen al volant. “Els usuaris es queden un temps sense conduir, i en molts d’ells, això pot repercutir en el fet de quedar-se sense feina”, assenyala Eva Benito, tot indicant que d’aquesta manera prenen consciència de manera immediata.
Aquesta evolució també ha anat acompanyada de canvis en els motius que porten els conductors a perdre punts. Si durant els primers anys del sistema la velocitat concentrava bona part de les infraccions més greus, avui el focus s’ha desplaçat cap a l’alcohol i les drogues. “Mai hagués dit que hi havia tanta gent que condueix sota els efectes de l’alcohol”, confessa Sergio Fernández, en referència al nombre de persones que arriben als cursos amb condemnes per alcoholèmia al volant.
A més, cada vegada amb major intensitat apareixen les distraccions provocades pel telèfon mòbil i altres dispositius electrònics, un reflex de com també han evolucionat els hàbits de conducció durant aquestes dues dècades. “Per això s’estan endurint també les sancions en aquest aspecte”, esmenta Benito. Tenir el mòbil a la mà mentre es condueix, encara que s’estigui aturat a un semàfor, se sanciona amb 6 punts de càstig.
Així, tant la psicòloga com el formador coincideixen que el coneixement, per si sol, no sempre és suficient. “La gent surt del curs contenta i molt motivada a conduir bé, però és fàcil oblidar-ho després”, conclou Fernández.
