Va néixer l’any 2001 a Lisboa però viu a Barcelona des dels 12 anys. Julieta Rueff és la fundadora i CEO de FlamAid, una empresa emergent que ha desenvolupat una granada pacífica que activa una alarma sonora i envia la ubicació de qui l'acciona als contactes d'emergència. El projecte va néixer d'una situació d’assetjament viscuda per la mateixa emprenedora. El projecte li ha valgut la inclusió a les llistes Forbes 30 Under 30 d'Espanya i d'Europa el 2025. Dijous va compartir la seva experiència en una sessió de l'AfterCambra Founders & Future, organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa.
FlamAid neix d'una experiència personal d'assetjament. En quin moment vas passar de pensar que calia trobar una solució a plantejar-te que podies crear una empresa per desenvolupar-la? Vaig fer el pas quan em vaig trobar amb el problema i em vaig adonar que no hi havia solucions que m'ajudessin. Sempre portava un esprai de pebre, però, a més que la majoria són il·legals a Espanya, no podia fer-lo servir perquè em quedava congelada quan em trobava cara a cara amb el noi que m'assetjava. Vaig començar a pensar que necessitava un objecte més intuïtiu i vaig arribar a la granada de mà, que és l'arma de més fàcil activació del món. La vaig unir amb un sistema que ja coneixem i que funciona, com és l'alarma de casa. Ho vaig fer perquè ho necessitava.
Com vas desenvolupar el primer prototip i quins van ser els primers passos per aconseguir finançament? Vaig començar a casa, amb una impressora 3D i components electrònics que comprava a Amazon. Els unia tots i vaig aconseguir un prototip funcional, tot i que era molt lleig. Mentrestant, buscava per LinkedIn on es movien els inversors, quines festes hi havia i on es reunia aquesta gent. Vaig començar a colar-me en aquestes trobades per ensenyar el prototip. Feia veure que el meu pare estava dins i entrava ràpid a portar-li les claus. Vaig tenir la sort que va agradar molt. El concepte de portar l'alarma de casa al carrer va convèncer i vaig aconseguir la primera inversió quan encara era a la universitat.
Buscava per LinkedIn on es movien els inversors, quines festes hi havia i on es reunia aquesta gent. Vaig començar a colar-me en aquestes trobades per ensenyar el prototip
LinkedIn va ser clau? Em va canviar la vida. Vaig començar a explicar-hi què feia, la meva història i els avenços dels prototips. Els primers diners que vaig rebre van ser d'una inversora que em va contactar per aquesta xarxa. Jo encara no tenia cap producte al mercat ni havia facturat res. Als primer inversors, els vaig convèncer pel propòsit. El que tenia i que cap altre fundador del mateix sector podia aportar era haver viscut el problema. Jo havia sentit por i no volia sentir-ne més. Prendre la decisió que ja no vols tenir por és una cosa molt potent que t'impulsa a fer de tot.
Vas començar molt jove i sola i ara tens una empresa amb 12 treballadors. L'edat ha estat un impediment a l'hora de captar inversió, negociar o dirigir l'equip? Al contrari. No tenim una estructura jeràrquica gaire rígida i treballem d'una manera molt horitzontal. No trobo mai la necessitat de demostrar la meva autoritat. Crec que l'autoritat es guanya a través del respecte. El meu equip valora el meu criteri de la mateixa manera que jo valoro el seu. No m'he trobat mai en una situació d'haver de picar amb el puny sobre la taula.
Qui compra la granada pacífica? El perfil de client coincideix amb el que imaginaves quan vas començar? Jo pensava que vendria sobretot a noies joves com jo, però m'havia oblidat que els meus pares m'havien comprat l'esprai de pebre. La història s'ha repetit: qui compra el producte són principalment els pares, mentre que qui el vol portar és la noia jove. I no necessàriament el vol portar només per seguretat, sinó perquè és una declaració, un posicionament, un "fuck fear".
Portar un FlamAid és una declaració, un posicionament, un "fuck fear"
Quin pes representa Espanya en les vostres vendes? L'any passat Espanya representava aproximadament el 70% del negoci. Crec que aquest any es reduirà al 30%. Actualment venem arreu del món perquè hem entrat al canal duty free, que ens ha obert moltes portes.
En quins països veus més potencial de creixement? Veiem molt potencial al Brasil i a Colòmbia, també tenim ganes d'entrar amb més força al Marroc i la Xina és un dels nostres objectius d'expansió. Ens interessen especialment les grans àrees metropolitanes, on la gent es mou constantment.
El dispositiu va sortir al mercat a finals del 2024 i el primer any complet vau facturar 200.000 euros. Quines xifres preveieu per al 2026? És difícil comparar-ho perquè tenim vies de negoci diferents. Si mirem només el B2C, hi ha hagut un salt exponencial, però també hem obert línies B2B i treballem directament amb empreses. Calculo que aquest any superarem els 600.000 euros de facturació. Ja hi ha més de 30.000 FlamAid al carrer.

- La fundadora de FlamAid va compartir la seva experiència en una trobada a la Cambra de Terrassa
- Alberto Tallón
Parles d’empreses. La granada s'ha obert més enllà de la noia que torna sola a casa de nit? Absolutament. Ha superat totes les nostres expectatives. Hi ha empreses que ens compren granades per als treballadors i ens demanen que, en lloc de connectar-les amb la policia, les vinculem amb els seus serveis de seguretat privada. Com que desenvolupem nosaltres mateixos la tecnologia, tenim molta flexibilitat per adaptar-la. Un dels casos catalans més coneguts és Bonpreu: els xerpes que porten les comandes a domicili porten una granada penjada i, si tenen alguna incidència, només han d'estirar-ne l'anella.
Quines previsions teniu per al 2027? Treballem amb distribuïdors mà a mà i també amb botigues finals. Només amb les granades que ja hem d'entregar pels contractes que tenim superem les 60.000 unitats. Aquest any triplicarem l'any passat, però l'any vinent gairebé multiplicarem per deu. És un honor, però sobretot una responsabilitat, estar a l'altura d'un creixement tan agressiu.
Aquest any triplicarem l'any passat, però l'any vinent gairebé multiplicarem per deu
Què explica aquest creixement? Respon a un problema social de base. Jo no hauria fundat aquest projecte si visquéssim en una societat justa. FlamAid no seria un èxit si ningú tingués por. Per això és agredolç que ens vagi tan bé: m'alegra poder ser-hi quan algú ens necessita, però sé que cada persona que demana un FlamAid és perquè se sent com jo em vaig sentir i això m'encongeix el cor.
Acabeu de tancar una ronda d'inversió d'un milió d'euros. Quin perfil d'inversors hi ha participat i a què destinareu els recursos? La seguretat toca tantes àrees de la societat que és difícil parlar d'un perfil concret. Tenim des d'inversió tradicional fins a persones com Ilia Topuria, el nostre campió de l'UFC. Per sort, hi ha molt d'interès en el nostre projecte i estem en una posició on hem pogut començar a filtrar. Per a nosaltres, el més important són els valors personals i la moral, i que vulguem créixer en la mateixa direcció. Els diners serviran per acompanyar el creixement, perquè hem de fer front a comandes amb volums que mai no hauríem imaginat. Necessitem recursos per fabricar, industrialitzar i millorar el producte. Un dispositiu que crees inicialment amb pocs recursos no està preparat per escalar d'aquesta manera. Hem hagut de reformular intensament la tecnologia perquè sigui escalable i funcioni arreu del món, especialment a través de la distribució. Aquests diners ens permetran expandir-nos més ràpidament.
Per sort, hi ha molt d'interès en el nostre projecte i estem en una posició on hem pogut començar a filtrar. Per a nosaltres, el més important són els valors personals i la moral
També heu incorporat una subscripció que connecta el dispositiu amb una central receptora d'alarmes. Com funciona aquest servei? El vam posar en marxa a finals d'estiu. Fem una cosa semblant a una alarma domèstica, amb la diferència que, en lloc de rebre l'adreça d'un habitatge, la central rep la geolocalització de la persona, que està en moviment. A Espanya col·laborem amb Grupo Control. Quan una persona contracta aquest servei, l'alerta també arriba a la central receptora, on els tècnics valoren la incidència i decideixen si cal enviar-hi la policia, els bombers o una ambulància.
Per tant, voleu anar més enllà de vendre un dispositiu i convertir-vos també en una empresa de serveis de seguretat? Nosaltres no hem estat mai un producte, sempre hem estat un servei. L'objectiu de FlamAid és omplir els buits de seguretat que tenen les persones a la seva vida. Si ara podem afegir una capa de protecció amb la policia, ho farem. I l'any vinent, per exemple, traurem joies intel·ligents que funcionaran d'una manera semblant a la granada, però en un format més petit. És una petició de la nostra comunitat: hi ha persones que volen un dispositiu més discret i no necessàriament busquen l'efecte dissuasiu que té la granada. La nostra feina és adaptar-nos a les necessitats dels clients.
Nosaltres no hem estat mai un producte, sempre hem estat un servei. L'objectiu de FlamAid és omplir els buits de seguretat que tenen les persones a la seva vida
On desenvolupeu i fabriqueu els dispositius? Desenvolupem tota la tecnologia a Espanya: els prototips, el programari i el firmware. Després fabriquem a la Xina, cosa que ens permet oferir un preu molt més baix que si produíssim aquí. Un dels punts fonamentals per a FlamAid és l'accessibilitat i poder arribar a tothom que ens necessiti, independentment de la seva renda.
Quin ha estat el principal obstacle per fer créixer l'empresa? N'he tingut moltíssims, però tot es fa més fàcil quan estimes el que fas. Tot és complicat, però has d'escollir quin complicat vols. Si tens una missió i un propòsit, és com si una mà t'aixequés per sota. No ho fas només per tu, perquè, evidentment, els emprenedors també hem de menjar i un negoci no té una finalitat purament altruista. Però saps que el producte serveix perquè altres persones no sentin el que tu has sentit. Això et canvia completament la perspectiva i et dona energia cada dia.
Quins són els objectius de FlamAid per als pròxims anys? Jo sempre dic el mateix, encara que segurament sigui avorrit: el meu objectiu és fer bancarrota. Vull que això deixi de ser necessari. És una desgràcia com a societat que les persones hagin de portar dispositius de defensa personal. Malauradament, continuen tenint por i motius per tenir-ne. Això s'ha de canviar a través de l'educació. Però, fins que no passi, jo seré aquí per acompanyar-les a casa cada dia de la seva vida. El més important del projecte és ser una veu més i posar el focus en un problema de base, la inseguretat, que afecta diferents segments de la població, però especialment les dones. Volem que aquest problema deixi d'existir i que FlamAid deixi de ser necessari.