La residència per a gent gran de Mossèn Homs ha celebrat avui mig segle de vida amb la mirada posada en una profunda transformació. Aprofitant l'efemèride, el Departament de Drets Socials i Inclusió ha detallat la reforma integral del centre, pressupostada en més de 5,3 milions d'euros "per adaptar el centre al nou model de residència de gent gran i centre de dia", i ha desglossat una inversió global de 30,3 milions d’euros en inversions provinents dels fons europeus Next Generation associacies a Terrassa.
L'acte s'ha fet amb l'absència de la consellera Mònica Martínez Bravo per motius d'agenda. En el seu lloc, han intervingut Xema Gil Meneses, director general d'Acreditació i Provisió de Serveis, i també ho ha fet la tinenta d'alcalde d'Acció Social de la ciutat, Patricia Reche, així com la directora del centre, Sònia Lobato.
Reforma integral i "pla de xoc" a Mossèn Homs
La inversió de 5,3 milions a l'equipament amfitrió permetrà executar una reforma de 14 mesos a la planta baixa i les plantes 3 i 4. Xema Gil ha explicat que s'utilitzarà la planta 5 —ja rehabilitada— com a espai per reubicar els residents temporalment i evitar trasllats fora del centre.
Més enllà de l'obra, Gil ha destacat el desplegament d'un "pla de xoc" per modernitzar l'atenció. Aquest pla inclou la substitució del mobiliari per llits elèctrics d'última generació, la instal·lació de grues de sostre per facilitar les mobilitzacions de persones amb dependència i sistemes de sensorització avançada per millorar la seguretat. A més, s'han instal·lat plaques fotovoltaiques per garantir l'eficiència energètica per un import de 105.2014,14 euros. "No és només fer obres, és introduir metodologies i tecnologies que permetin un model de cures més humà", ha afirmat.
La Residència per a Gent Gran de Terrassa, popularment coneguda com de Mossèn Homs i única pública de la ciutat, és un recurs que ofereix atenció i acompanyament a les persones grans i que, al llarg de cinc dècades, s’ha consolidat com un equipament de referència al municipi; el centre compta també amb servei de centre de dia. "Els centres públics han de ser l’exemple del que volem que sigui el conjunt del sistema: una atenció humana, rigorosa i innovadora", ha assenyalat Xema Gil.
Gil ha subratllat la importància de continuar invertint en gent gran, un col·lectiu que actualment s'eleva a més d'1 milió i mig de persones a Catalunya.
- Edifici de la residència de Mossèn Homs
- Nebridi Aróztegui
Sant Pere Nord: 90 noves places aquest any
Dins el paquet d'inversions en equipaments socials de 19,6 milions, la partida més quantiosa es destina a la històrica reivindicació veïnal de Sant Pere Nord. El Departament ha confirmat una inversió de 13,05 milions d’euros per a la construcció d'aquesta nova residència per a la gent gran.
L’equipament permetrà crear 90 places residencials i 30 de centre de dia, alleugerint les llistes d’espera a la ciutat. Durant els parlaments, Gil ha expressat la voluntat que les obres finalitzin "durant aquest any", situant Terrassa com una prioritat en la construcció de noves residències del Govern al territori, juntament amb Sabadell i Barcelona. L'executiu català preveu crear 6.000 noves places de residència de gent gran i altres serveis assistencials en els propers quatre anys a tot el país, 2.000 de les quals ja estan en marxa.
- Construcció de la futura residència de Sant Pere Nord
- Nebridi Aróztegui
També s'està duent a terme la construcció de la Barnahus Terrassa (1,17 milions), un equipament per a l’atenció integral als infants i adolescents víctimes de violència sexual i a les seves famíles.
Reche defensa un model basat en la dignitat i els drets
La tinenta d'alcalde, Patricia Reche, ha centrat la seva intervenció a posar en valor l'evolució de Mossèn Homs com un exemple de com ha canviat la cura de la gent gran. Reche ha recordat que, des dels anys 70, quan l'atenció tenia un caràcter "més assistencial i bàsic", s'ha passat a un model integral on "envellir no és només rebre cures, sinó continuar sent subjecte de drets, decisions i relacions".
La regidora ha destacat que la residència no només cuida, sinó que "lidera i comparteix responsabilitats amb la ciutat", citant el seu paper actiu en la Taula de Maltractament de Persones Grans per a la detecció precoç d'abusos, un eix clau del Pla Local per a un envelliment integral 2030.
Pel que fa al context polític i econòmic, Patricia Reche ha reconegut que existeixen "tensions que pateixen les costures de la societat del benestar" i ha incidit en la importància d'"enfortir els serveis públics", emfatitzant la importància de la col·laboració institucional. "Terrassa és, i vol ser encara més, una ciutat centrada en els drets de les persones grans i compromesa en garantir un envelliment segur, digne i inclusiu per tothom", ha finalitzat Patricia Reche.
Mig segle d'història: de Jaume Doms al model públic
L'acte també ha servit per fer memòria. Els terrenys de la residència, antigues vinyes del segle XVI propietat del mercader Jaume Doms (conegut com a "Mossèn Homs"), van veure néixer l'actual edifici el 1973. La inauguració oficial va tenir lloc el 26 de gener de 1976, amb la presència d'Adolfo Suárez i Jordi Pujol.
Inicialment gestionat per l'Estat per a pensionistes vàlids (amb capacitat per a 198 persones), el centre va ser transferit a la Generalitat el 1981. Amb els anys, es va transformar per atendre la dependència, reduint la capacitat a les 60 places actuals per garantir un tracte personalitzat, una xifra que les noves inversions pretenen tornar a fer créixer.
