Anar de Terrassa a la Universitat Autònoma o a Sabadell amb metro lleuger i sense dependre del vehicle privat fa un primer pas per fer-se realitat. El gran acord de pressupostos per al 2026, rubricat aquest dijous pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, inclou una carpeta clau per al futur de la mobilitat egarenca: el compromís ferm d'avaluar la viabilitat del TramVallès. Aquesta aposta ferroviària s'acompanya, a més, del reforç imminent de la xarxa d'autobusos i de l'inici del traspàs de la línia R4 Nord de Rodalies.
Tot plegat perfila un redisseny històric del transport públic a la comarca, a l'espera que l'executiu tanqui els suports definitius amb ERC per aprovar els comptes al Parlament.
Un tramvia per l'eix de l'N-150
El text de l'acord recull el compromís d'elaborar un estudi de viabilitat del projecte del TramVallès. Aquesta infraestructura, una reivindicació històrica del territori per cosir l'eix de l'N-150, planteja la creació d'un sistema de tren tramvia per unir de manera directa les dues capitals vallesanes i el campus universitari.
Segons detalla el document pactat, l'anàlisi incidirà especialment en el pas del metro lleuger per la carretera de Barcelona i la carretera de Terrassa , amb l'objectiu de consolidar-lo com una infraestructura estratègica de mobilitat sostenible.
En aquest sentit, els Comuns consideren que el tramvia és una alternativa eficient i realista. La formació calcula que es podrien transportar entre 4.000 i 8.000 persones per hora i sentit, amb un cost econòmic de construcció que se situaria entre sis i deu vegades per sota del que suposaria fer una línia de metro convencional.
El TramVallès és un projecte ferroviari impulsat a Catalunya a principis de segle per construir una xarxa de tramvia al Vallès Occidental, proposat per entitats com la Promoció del Transport Públic i estudiat per la Generalitat de Catalunya. Aquesta infraestructura, desada en un calaix des de fa més d'una dècada, connectaria les principals ciutats com Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Rubí i Montcada i Reixac, i milloraria la mobilitat interurbana. L'antiga empresa d'infraestructures GISA va arribar a elaborar-ne un estudi informatiu i d'impacte ambiental l'any 2010.
