La IA ens traurà la feina o transformarà la manera com treballem?

La IA ja no és una promesa de futur. En oficines, redaccions, estudis de disseny, empreses i assessories ja assumeix tasques que fins fa poc feien persones. Sis professionals de Terrassa expliquen com està transformant la seva feina, quines parts pot substituir i què continua depenent del criteri humà.

Dani Garcia, programador informàtic

La intel·ligència artificial ja ha canviat la seva rutina i, segons explica, la de molts professionals del sector: “Moltes tasques que abans ens portaven dies fent codi, ara només les hem de revisar i fer proves”. Així doncs, ja no dedica tant de temps a escriure codis, sinó a comprovar què fa la màquina.

Garcia considera que la IA “ha fet molt més productiu” el sector, però hi veu una contrapartida clara: “També està fent que les empreses necessitin menys programadors”. L’impacte, però, no és igual per a tothom. En el seu cas, assegura que la seva experiència en programari d’intel·ligència artificial fa que continuï rebent “moltíssimes ofertes”. En canvi, afirma que el programador mitjà “que no té tanta experiència en aquesta tecnologia” té problemes perquè “està fora de mercat”. Per això, l’arribada de la IA no només afecta les tasques del dia a dia, sinó també els perfils que busquen les empreses. 

En un futur pròxim, el Dani no espera que desaparegui la programació, però sí que canviï el perfil dels professionals demandats. “Penso que es necessitaran menys programadors d’aquí a deu anys”, afirma, i apunta cap a especialitzacions més relacionades amb “‘maquinari, ‘cloud’ o infraestructura”. El perfil generalista que durant anys ha dominat el sector, diu, “ja no és un perfil que es busqui”.

Ell mateix considera molt difícil que la intel·ligència artificial pugui substituir completament la seva funció actual. “En el meu cas, jo m’encarrego de fer tota l’entrega del codi a Intel per part del BSC”, indica. Aquesta responsabilitat, segons assenyala, fa difícil que una màquina el pugui arribar a substituir: “És necessari que una persona que es responsabilitzi d’això”.

Jaume Casares, dissenyador gràfic

En el cas del Jaume Casares, la intel·ligència artificial també ha retallat dràsticament el temps d’algunes tasques. “Sobretot fotomuntatges, ‘reels’ i retoc d’imatges”, diu. Abans calia buscar manualment la peça o l’element que es volia afegir o modificar; ara, moltes d’aquestes operacions es poden fer “directament amb IA en qüestió de minuts”. També ajuda a fer webs i aplicacions “de manera més ràpida i potent”.

La conseqüència no és necessàriament treballar menys, sinó poder dedicar molt més temps a allò que no és tan automàtic: “Una tasca que abans et podia portar quatre hores, ara la pots tenir resolta en minuts i dedicar més temps a la part creativa i estratègica”.

Casares ja veu, però, clients que prescindeixen dels professionals perquè consideren que poden resoldre sols una part del problema amb una eina generativa. És un canvi que ja detecta en negocis. Exposa que la IA pot ser útil per a qui comença un negoci i “potser no té el capital per contractar professionals”. El risc arriba “quan se n’abusa massa o es pensa que la IA sempre té la raó i es deixa de contractar professionals”.

Per al dissenyador gràfic terrassenc, crear una marca és molt més que generar un logotip. Cal “crear una estratègia dirigida a un públic específic” i mantenir una comunicació coherent als diferents canals. Ja detecta negocis on les peces creades amb IA no segueixen “una imatge corporativa o un ‘branding’ definit”, de manera que “cada peça de comunicació sembla d’una marca diferent”.

També reivindica entendre què es vol comunicar, a qui i amb quin objectiu. “No es tracta només de fer un logo, un cartell o una peça bonica, sinó d’entendre què hi ha darrere de tot això”, resumeix.

Marta Anyé, directora del Canal Terrassa

A Canal Terrassa i la Ràdio Municipal, la IA ja s’ha incorporat a la feina quotidiana. Marta Anyé explica que “ha arribat per quedar-se”, tant en l’àmbit dels continguts com en el tècnic, i que cada vegada se’n fa més ús. A la redacció, disposen d’un assistent d’IA específic proporcionat per la Xarxa Audiovisual Local i dissenyat per a l’ús periodístic. Les aplicacions són diverses. La tecnologia serveix per fer “la transcripció d’àudio i vídeo, la subtitulació, la traducció” i també per generar continguts per a xarxes socials i elements SEO. Igualment, permet processar i millorar imatges digitals. Són tasques que ara poden agilitzar-se.

La Marta, però, no interpreta aquesta transformació com una substitució directa dels periodistes. “De moment, en el nostre cas, la IA està fent que els periodistes puguin agilitzar algunes tasques molt mecàniques” i dedicar més temps a “generar o aprofundir en altres continguts”, apunta.

Aquí situa una de les fronteres principals: el criteri professional. La IA, defensa, ha de ser “una eina de suport al treball periodístic, però mai un substitut del criteri professional, ni la responsabilitat social del periodisme”. Qualsevol contingut generat amb aquesta tecnologia necessita “la supervisió activa dels periodistes”, que continuen sent responsables d’allò que publiquen.

La seva preocupació principal són els efectes sobre la informació i sobre la confiança de l’audiència. També li preocupa que es vulnerin els drets de les persones o que els professionals siguin induïts a l’error. “Em preocupa de la IA és que generi notícies falses que facin confondre l’audiència”, afirma.

Montse Aguilera, traductora

Per a la Montse, aquesta tecnologia ja és present abans que el traductor. En l’àmbit tècnic o especialitzat, assegura, “la majoria de les traduccions que es fan avui dia passen primer per una traducció automàtica”, sovint perquè els clients busquen reduir costos. Això, però, no significa que el text estigui llest per publicar.

Quan es necessita qualitat, cal una feina posterior de “postedició”: corregir el registre i el to, unificar criteris, substituir traduccions literals i millorar frases que, tot i ser correctes, “no sonen naturals”. La IA, admet, és capaç de traduir bé i resulta pràctica per comprendre documents genèrics o tècnics i generar textos informatius. El problema és confondre aquesta utilitat amb un resultat impecable.

Ella ja detecta “una clara tendència entre clients i empreses a utilitzar eines d’IA per traduir els seus continguts”. Molts, però, continuen recorrent a professionals humans per revisar-los. En determinats àmbits, la diferència pot ser important: un error en un text jurídic o mèdic pot provocar problemes de comprensió, pèrdues econòmiques o altres responsabilitats.

On situa una frontera més clara és en els continguts creatius. Literatura, màrqueting, publicitat, poesia, humor, videojocs o cançons exigeixen captar “el ritme, el subtext, la ironia, els dobles sentits, les referències culturals i la intenció de l’autor”. Una traducció pot ser gramaticalment correcta i, alhora, perdre allò que dona sentit o emoció a l’original. Segons considera la Montse Aguilera, el futur de la professió passarà per un canvi de funcions més que per la desaparició dels professionals.

Carles Trenchs, assessor fiscal

En una assessoria fiscal, bona part de la feina que no es veu també pot passar per aquesta tecnologia. Carles Trenchs assenyala que la intel·ligència artificial ja permet automatitzar “les tasques més repetitives i de menys valor afegit”: la lectura i digitalització de factures, la conciliació bancària, l’extracció de dades de documents, el control de terminis i avisos o la redacció d’esborranys de comunicacions. També pot facilitar la “cerca i síntesi de normativa i resolucions”.

Però Trenchs considera que el canvi va més enllà d’eliminar feina mecànica. La IA permet “analitzar molta més informació, més ràpidament” i reservar més temps del professional per interpretar-la. Ara bé, convertir aquest avantatge només en més quantitat seria un error. “Si el guany d’eficiència només serveix per assumir més volum de feina, l’hem malbaratat”, expressa. La productivitat, defensa, hauria de servir per millorar l’assessorament.

Sobre les plantilles, no preveu tant una reducció general com un canvi de perfil a les assessories. “Hi haurà menys feina de gravació de dades i més d’anàlisi, revisió, criteri i relació amb el client”, manifesta. El problema apareix especialment en els professionals que comencen: les tasques més rutinàries han estat tradicionalment una via d’aprenentatge i ara la IA pot assumir-les. Això pot dificultar que els nous treballadors adquireixin experiència.

Això obliga a replantejar com es formen els nous perfils júniors. Carles Trenchs recupera una pregunta de l’economista Oriol Amat: “Si la IA substitueix els júniors, d’on sortiran els sèniors de demà?”. Per a ell, la frontera de la feina humana és “la que té conseqüències”.

Sonia Ruiz, administrativa

Per a la Sonia, la intel·ligència artificial també forma part de la rutina laboral. Bona part de la seva jornada passa per l’atenció als clients, tant presencialment com per telèfon, però també per una sèrie de funcions administratives que poden ser delegades a la IA. “Aquesta tecnologia podria ajudar a automatitzar algunes tasques més repetitives”, comenta, i enumera: respondre consultes habituals, gestionar cites, preparar pressupostos, introduir dades, fer seguiment de clients o redactar correus i documents.

Ella mateixa ja utilitza aquestes eines. Sobretot, per “redactar i millorar correus electrònics, buscar informació, preparar textos i tenir idees per a diferents situacions”. D’aquesta manera pot “estalviar temps en algunes tasques administratives i comercials”. 

Aquest estalvi de temps, però, també obre una pregunta: si una part de la feina queda automatitzada, caldran els mateixos treballadors? Diu que “és possible” que en el futur les empreses puguin fer la mateixa feina administrativa amb menys personal, perquè “cada vegada hi haurà més tasques que es podran automatitzar”.
Alhora, defensa que el seu àmbit té una part difícil de replicar: “Atendre un client presencialment, parlar amb ell per telèfon, entendre què necessita i solucionar problemes requereix un tracte humà que la IA no pot substituir completament”. 

Per això, davant d’un escenari de transformació, identifica qualitats que poden marcar diferències: “saber escoltar els clients, tenir empatia, comunicar-se bé, transmetre confiança i saber reaccionar davant de situacions diferents”. També hi afegeix la iniciativa, la capacitat de resoldre problemes i l’adaptació als canvis.