L’Oficina de la Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa presenta aquest divendres davant el Ple Municipal el seu informe d’activitats corresponent a l’exercici 2025. El document, que actua com un termòmetre precís de la satisfacció ciutadana i de l’eficàcia dels serveis públics, recull una activitat frenètica. Segons la memòria encapçalada per El Mustafa Ben El Fassi Mezouar, la manca de resposta de l’Ajuntament i les deficiències en el manteniment de la via pública s’han consolidat com els dos grans focus de conflicte entre els veïns i el consistori durant l’últim any.
Dels 157 expedients de queixa formal oberts durant el 2025, un total de 42 —gairebé una de cada quatre queixes locals— es deu exclusivament a la manca de resposta de l’Administració. Aquest silenci informatiu i la tardança a l’hora de resoldre tràmits ordinaris genera una forta sensació de desatenció en el teixit veïnal. El síndic recorda en el seu informe que l’Administració té l’obligació legal de resoldre i respondre per escrit totes les instàncies presentades per la ciutadania. Aquesta paràlisi administrativa conviu amb la preocupació pel microunivers urbà: l’àrea de Territori i Habitatge ha concentrat 50 greuges, dels quals un aclaparador 60% apunten directament a problemàtiques relacionades amb la via pública de la ciutat.
Més enllà de les temàtiques concretes, l’activitat global de la Sindicatura va tancar l’any amb un balanç de 3.570 actuacions, el que suposa un increment de 360 intervencions respecte a l’exercici 2024, quan se’n van realitzar 3.210. Aquest augment de l’11% confirma la consolidació de la institució com un recurs de referència per als terrassencs. Tanmateix, cal destacar que la majoria d’aquestes intervencions (2.915) no acaben en la formalització d’un expedient de queixa, sinó que es resolen com a consultes i assessoraments. En aquest sentit, la Sindicatura actua com una brúixola per a un ciutadà que sovint se sent perdut en l’entramat burocràtic municipal, oferint suport més que no pas actuant com un simple tribunal de resolució.
En l’àmbit de la convivència i la gestió de l’espai públic, els sorolls (10 casos) -de persones o vehicles- i les multes de trànsit (14) continuen generant friccions constants. Un cas destacat recollit detalladament a l’informe és el de les molèsties nocturnes a la plaça de Can Tusell. Davant les queixes per concentracions de persones fins a la matinada, la Sindicatura va ser contundent i va instar la Policia Municipal a realitzar patrullatges proactius i preventius per garantir el descans veïnal. Altres temàtiques que van requerir atenció són la gestió dels impostos i taxes (9 casos), especialment pel que fa a la tarifació social i la gestió tributària, àrea que ha rebut 20 greuges dins del departament de Serveis Generals i Govern Obert.
El triomf de la presencialitat
Una de les dades més reveladores de l’informe de 2025 és la clara preferència dels terrassencs pel contacte humà a l’hora de defensar els seus drets. Malgrat els esforços municipals per potenciar la digitalització, la via presencial continua sent la més utilitzada amb diferència, sumant 1.889 actuacions realitzades cara a cara a l’oficina del Síndic. L’atenció telefònica —mitjançant el número 937 39 70 78— ocupa el segon lloc amb 810 intervencions.
Aquestes xifres contrasten fortament amb l’ús dels canals telemàtics: només 127 persones van fer servir la seu electrònica per presentar greuges (tot i que moltes no van acabar en expedient) i 84 van optar pel correu electrònic.
Geogràficament, el malestar es reparteix per tota la ciutat, però el Districte 5 és el que més activitat va generar (37 greuges), seguit de prop pel Districte 4 (33) i el Districte 6 (27). Per barris, els veïns de Ca n’Aurell encapçalen la llista de queixes formals (16), seguits pel Centre (14), la Maurina (11) i les Arenes (10). Pel que fa al calendari, el gener va ser el mes amb més volum d’entrada de casos (21 expedients), contrastant amb la calma de l’agost, on només se’n van registrar 5.
Resolució, eficàcia i derivacions
De les 157 queixes presentades al llarg de l’any, l’Oficina de la Sindicatura va admetre a tràmit 109 casos (el 69%). Les 48 restants (31%) es van derivar a la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, en tractar-se de matèries que competien a la Generalitat o a l’Estat. En aquests casos derivats, les problemàtiques més punyents han estat les relatives a menors en risc (16 casos) i la revisió dels graus de discapacitat (7).
L’eficàcia de la intervenció local queda palesa en la resolució dels 104 expedients finalitzats aquest any: 41 greuges han estat estimats totalment amb recomanacions directes a l’Ajuntament, 15 s’han estimat parcialment i 30 s’han solucionat mitjançant actuacions intermèdies i mediació. Només 9 queixes han estat totalment desestimades per falta de fonament, i en 2 casos més s’ha aprofitat el tancament de l’expedient per emetre una recomanació de millora de procediment al consistori. A més, s’han tancat 32 expedients que havien quedat pendents de l’any anterior, sanejant així el volum de feina de la Sindicatura.
El síndic va actuar d’ofici el doble de vegades que el 2024
Més enllà de la gestió ordinària de les queixes individuals, la Sindicatura de Greuges de Terrassa va incrementar notablement aquest 2025 la seva tasca proactiva a la ciutat. El Síndic de la ciutat, El Mustafa Ben El Fassi Mezouar, va actuar d’ofici un total de sis vegades, el doble de les tres intervencions dutes a terme durant l’exercici 2024. Aquest tipus d’actuacions permeten a la institució intervenir en problemàtiques que afecten grans grups de ciutadans sense necessitat d’esperar la presentació d’una queixa formal prèvia per part dels afectats.
L’àmbit educatiu va marcar l’inici de l’any amb l’oposició ferma a la supressió de vuit línies d’ESO i dues d’infantil anunciades pel Departament d’Educació. El Síndic va instar l’Ajuntament a liderar la defensa del model d’escola pública i a plantejar la baixada de la natalitat no com una retallada, sinó com una oportunitat per reduir les ràtios d’alumnes a les aules.
En matèria de seguretat viària, la Sindicatura va forçar la senyalització del polèmic ràdar de l’avinguda del Vallès. L’argument es va basar en el dret a la informació i la protecció de dades, ja que l’ús de videocàmeres obliga legalment l’Administració a avisar de la gravació d’imatges, independentment de la velocitat de la via.
La gestió administrativa també va estar sota el focus. Ben El Fassi Mezouar va exigir un calendari fix per a les ajudes dels casals d’estiu, demanant que les resolucions es publiquin durant el mes de maig per evitar la incertesa de les famílies amb menys recursos. Així mateix, es va traslladar un informe detallat al Defensor del Pueblo pel col·lapse de la cita prèvia en serveis estatals com el SEPE o el DNI, denunciant que aquest tràmit digital actua sovint com una barrera d’accés insuperable per a molts col·lectius.
L’activitat d’ofici de 2025 es va completar amb el seguiment del futur de la ludoteca de Sant Pere Nord, demanant el manteniment del seu caràcter públic, i una recomanació per revisar la tarifació de l’Escola de Música per fer els trams de quota molt més progressius i ajustats.
