Uns 200 professionals de l'atenció primària del Vallès han expressat la seva inquietud per l'augment d'episodis de violència, tant física com verbal, al seu lloc de treball. Aquesta ha estat una de les conclusions principals de la jornada de treball destinada a abordar aquesta qüestió, la qual s'ha celebrat aquest dijous a MútuaTerrassa. La trobada, organitzada per la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, ha reunit responsables d'atenció a la ciutadania, Mossos d'Esquadra i representants del Departament de Salut per tractar com prevenir i gestionar aquestes situacions que pateixen els treballadors
La jornada ha posat el focus en una problemàtica creixent que preocupa molt el sector i que té un gran impacte en el dia a dia dels centres. Lluís Autonell, responsable del Departament de Salut Laboral de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa, ha evidenciat la gravetat de la situació alertant que "un professional nostre cada dia rep una agressió física o verbal que està reportada".
Segons ha afegit Autonell, "també sabem que moltes d'aquestes agressions finalment no acaben sent reportades".
Radiografia de la violència al sistema de salut
Jordi Vilana, de la Direcció General de Professionals de la Salut, ha presentat l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC), un instrument impulsat l'any 2022. Segons el registre d'aquest instrument, l’any passat hi hagué 3.039 agressions a professionals sanitaris a Catalunya. Aquestes actituds afecten sobretot dones i professionals d’atenció primària, amb una distribució molt semblant entre el personal d’infermeria (27%), els facultatius (27%) i els administratius (23%). Gairebé el 90% dels casos són agressions no físiques, com ara insults, injúries i amenaces, i es produeixen principalment en l’atenció presencial. Els llocs més recurrents on tenen lloc aquests episodis són les consultes (39%) i els taulells d’admissió o informació (28%).
Vilana ha subratllat una dada preocupant referent al perfil de l'agressor, atès que un de cada quatre casos correspon a persones reincidents.
A més, els desencadenants d'aquestes actituds són molt diversos i abasten des del desconfort amb el tractament fins als temps d'espera excessius o les demandes extralimitades. Per això, es vol dotar els professionals de les eines necessàries per revertir les situacions amb què es trobin, a banda d'exposar diverses mesures de seguretat passiva, com ara els tancaments o les càmeres de seguretat.
Candela Calle, gerent de la Regió Sanitària Metropolitana Nord, ha afegit que aquesta problemàtica també respon a una crisi de valors en què el tema de la violència s'ha frivolitzat.
La necessitat de denunciar i la nova legislació
Durant la sessió de treball s’ha insistit molt en la importància que els professionals notifiquin i presentin denúncia davant d’una situació de violència, atès que qualsevol agressió posa en perill tant els treballadors com la qualitat de l’atenció sanitària. Per combatre-ho, s'aposta per dotar el personal d'eines comunicatives, aplicar mesures de seguretat passives i potenciar la coordinació amb els Mossos d'Esquadra.
Jordi Vilana ha presentat l’avantprojecte de la nova llei sobre el sistema integral de prevenció, protecció i resposta a la violència ocupacional als centres de salut. El Govern de la Generalitat va aprovar aquest dimarts la memòria preliminar d'aquesta norma autònoma. La legislació preveu establir un marc d'actuació clar i inclourà sancions administratives per als agressors.
Aquesta jornada a MútuaTerrassa és la segona que organitza la regió sanitària en aquest àmbit, després de la celebrada el mes de febrer a Mataró per a l’atenció primària del Barcelonès Nord i Maresme. Està previst que pròximament aquestes sessions de treball s'estenguin als hospitals, a l'atenció intermèdia i a la xarxa de salut mental.
Casos recents a Terrassa
En els darrers temps, Terrassa i la seva àrea d'influència ha viscut episodis greus com l'assalt a la sala de parts de l'Hospital de Terrassa el juny del 2024, amb setze professionals agredits, o atacs físics recents a l'atenció primària com el del CAP Anton de Borja de Rubí. Aquests fets han generat diverses protestes del sector exigint mesures de protecció urgents i tolerància zero.
