La Nova Jazz Cava va encendre ahir a Terrassa una primera espelma per recordar mig segle de camí cap a la llibertat. Dins el programa "50 anys per a la Llibertat: el llarg camí per a la recuperació democràtica", dues veus van travessar el silenci heretat: Loreto Urraca i Tomás Gil. Ella, neta de Pedro Urraca, l’anomenat “caçador de rojos” que va col·laborar amb la Gestapo a França per perseguir republicans exiliats; ell, fill de Juan Gil Mesa, comissari franquista implicat en la detenció i tortura de Salvador Puig Antich i en el dispositiu de repressió que el 1973 va portar a la detenció de 113 membres de l’Assemblea de Catalunya.
Entre tots dos, la paraula com a desobediència, com a eina per mirar el passat sense fugir-ne. Urraca va explicar com, després de descobrir l’any 2008 a través d’un article d’El País la veritable trajectòria del seu avi, va sentir “una vergonya terrible” i va decidir investigar fins a publicar el llibre "Entre hienas". Gil, en canvi, va confessar no haver necessitat buscar en arxius: va créixer amb la presència directa de la violència i les converses del seu pare, i va relatar el seu propi procés de reflexió, iniciat arran de lectures i d’un professor de dret constitucional, que el va portar a condemnar públicament aquell llegat.
La conversa, moderada per Isabel Alonso, historiadora i membre de l’Associació Catalana d’Expreses Polítiques del Franquisme, va prendre el títol “Entre desobedients”, inspirat en el moviment "Historias Desobedientes. Familiares de genocidas por la memoria, la verdad y la justicia", nascut a l’Argentina el 2017 i avui present també a casa nostra, on fills, nets i parents de torturadors o repressors decideixen parlar per responsabilitat i per justícia.
Després de la paraula, la música. En una segona part dedicada a l’esperança, la Laura Simó i l’Ignasi Terraza —premi Jazzterrasman del Festival de Jazz— van portar al piano i a la veu peces com Para la llibertat, de Serrat sobre versos de Miguel Hernández, que dona títol a tot el programa commemoratiu.
El jazz, senya d’identitat terrassenca i espai de llibertat cultural durant els anys foscos, va tornar a ser ahir aixopluc i símbol. Una primera cita d’un programa que vol recordar, repensar i celebrar el llarg camí que ens ha dut fins aquí.
