La Seu d’Ègara ha reformulat la seva estratègia per a la Unesco: candidatura en solitari i nou relat. La Comissió Mixta de les Esglésies de Sant Pere, presidida per l’alcalde Jordi Ballart i el bisbe Salvador Cristau, s'ha trobat aquest dimecres al matí en una reunió en què s'ha explicat que es defensarà una candidatura pròpia, descartant definitivament l’opció de concórrer de la mà d’altres països com Egipte i Macedònia del Nord.
Segons ha explicat el tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, Joan Salvador, la fi de la moratòria del Ministeri de Cultura per presentar candidatures i les dificultats per coordinar una candidatura transnacional han motivat el canvi. “Ara ja podem tornar a recuperar un llenguatge propi. No cal anar de la mà d’altres països”, ha dit Salvador. L’anterior estratègia buscava aliats internacionals per compensar l’excés de patrimoni reconegut a Europa, però ara es prioritzarà l’excepcionalitat del monument egarenc.
La Seu d’Ègara es presentarà com el vèrtex visible que explica les restes arqueològiques disperses per la costa llevantina, oferint una explicació històrica de com es vivia i es construïa en aquella època (segles IV-VI). El nou dossier de candidatura, que s’ha presentat a la comissió amb la intervenció tècnica de Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa, es fonamenta en un “plus diferencial”: el conjunt es conserva en la seva integritat. Mentre que altres conjunts de l’època a l’arc mediterrani, com els jaciments d’Empúries, Tarragona o València, es troben en estat de ruïna o arqueològic, la Seu d’Ègara es manté dreta.
L’objectiu és transmetre a la Unesco que les esglésies de Sant Pere no només tenen valor per si mateixes, sinó que són la “pedra de Roseta” que permet interpretar i donar sentit a la resta de construccions de la mateixa època al Mediterrani. “Nosaltres som els únics que ho tenim de peu dret; el nostre conjunt dona peu a interpretar el que hi ha per tot el llevant”, ha detallat el regidor.
Fer lobby al Ministeri
El repte majúscul és el polític. La candidatura continua a la Llista Indicativa de l’Estat, però necessita ser l’escollida pel Ministeri de Cultura per ser elevada a la Unesco. La comissió ha acordat intensificar els contactes institucionals a Madrid. L’Ajuntament assumeix que caldrà “persistir molt”, ja que la competència estatal és ferotge i Espanya “té molts cartutxos gastats”.
El bisbe Salvador Cristau i l’alcalde Jordi Ballart han liderat la trobada a la rectoria de Sant Pere, acompanyats pel vicari Fidel Catalán, el rector Antoni Deulofeu, el regidor Joan Salvador i el director dels serveis de Cultura, Manu Fuster. També Maria Vidal (Bisbat), la directora del Museu, Gemma Ramos, Roser Cima (Consell Pastoral) i l’historiador d’ICOMOS Ángel Morillas.
Un centre per visitants per sumar punts
Més enllà del relat històric, la candidatura necessita infraestructures d’acollida. La comissió ha avançat que en qüestió de dues o tres setmanes es farà una presentació pública sobre el futur centre de visitants. L’equipament és vist com una peça clau per a la gestió turística i un requisit que “aporta molta puntuació” als ulls dels avaluadors internacionals. Així mateix, va establir-se la necessitat de fixar com a mínim una reunió anual de la comissió mixta per a la candidatura, l’última havia estat la tardor del 2023. A nivell tècnic sí que s’han fet més trobades.
Catalunya tindrà un representant permanent dins de la delegació d’Espanya davant la Unesco a París. Un anunci que s’ha fet aquesta setmana i podria facilitar les tasques de pressió institucional.
