Alumnes del Feixes fan història al Parlament amb la reivindicació del seu nou edifici

Quatre joves estudiants participen a la Comissió d'Educació, aconseguint l'aprovació d'una proposta que insta el Govern a garantir la construcció del nou equipament

Publicat el 28 de gener de 2026 a les 19:19
Actualitzat el 28 de gener de 2026 a les 19:21

La comunitat educativa de l’Institut Escola Feixes ha fet aquesta setmana un pas tan simbòlic com rellevant en la seva reivindicació històrica: la construcció d’un nou edifici que permeti dotar el centre d’un gimnàs, una biblioteca i un menjador amb capacitat adequada. Dimarts, una delegació del centre va assistir a la comissió d’Educació del Parlament de Catalunya, on es va debatre i aprovar una proposta de resolució en aquest sentit. Un fet que ja seria destacable per si sol, però que va adquirir una dimensió històrica: per primera vegada, quatre joves menors d’edat van participar com a oients en una comissió parlamentària.

Sara Navas, Moleko Ebuera, Joel Salazar i Salma Lasri, alumnes del centre, van seguir en directe el debat i la votació de les propostes, interpel·lats i saludats pels diferents grups parlamentaris. “És una experiència espectacular, no passa cada dia fer història”, explica Pau Aguilera, professor de l’Institut Escola Feixes, un dels impulsors de la iniciativa.

Una reivindicació que ve de lluny

La demanda d’un nou edifici no és nova. Tal com recorda Aguilera, ja abans de la fusió entre l’escola Joan Marquès Casals i l’institut Jaume Cabré -que va donar lloc a l’actual Institut Escola Feixes- es reclamaven millores d’infraestructura. “Primer es demanava un gimnàs amb condicions; després, amb la fusió, es va veure clar que també calien una biblioteca i un menjador dignes”, explica. Actualment, el centre escolaritza alumnes des d’I3 fins a batxillerat, amb dues línies per curs, fet que suposa prop de 500 alumnes potencials usuaris del menjador. “L’espai actual no arriba ni a les 100 places”, denuncia el docent.

La reivindicació va prendre embranzida l’any passat arran d’una jornada d’educació física al carrer davant de l’Ajuntament, on alumnat i professorat van reclamar inicialment un nou gimnàs. Aquella protesta va ser clau per establir contacte amb regidors municipals d’ERC, Ona Martínez i Pep Forn, que van ajudar a traslladar la demanda a l’àmbit parlamentari.

De l’aula al Parlament

El pas definitiu es va produir l’abril de l’any passat, quan una representació d’alumnes va reunir-se amb la vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, aprofitant un projecte educatiu del centre basat en la simulació de processos electorals i polítics. “Va ser l’excusa perfecta perquè fossin els alumnes qui expliquessin directament les seves propostes”, assenyala Aguilera.

Sans va assumir el compromís de portar la qüestió a la comissió d’Educació, un procés lent però que aquesta setmana ha culminat amb l’aprovació d’una proposta de resolució que insta el Govern a garantir la construcció del nou edifici i a prioritzar-la dins dels pressupostos d’inversions educatives. La proposta es va aprovar amb el suport de tots els grups, amb l’única abstenció del PSC en el punt relatiu a fer públic un calendari, al·legant la situació de pressupostos prorrogats.

“Encara que jo no ho vegi, val la pena”

Per als alumnes, l’experiència ha estat intensa i transformadora. “M’ha encantat, ha sigut una experiència única”, explica Joel Salazar, de 15 anys, un dels joves que va assistir a la comissió. “Amb les instal·lacions actuals no es pot sostenir tot l’institut, i al final vam aconseguir aprovar la petició”.

Conscient que probablement no arribarà a gaudir del nou equipament, Joel té clar per què era important implicar-s’hi: “És per les properes promocions, potser pel meu germà, i perquè saber que has ajudat a fer-ho possible et fa sentir molt bé”.

Política útil i aprenentatge

La portaveu del grup municipal d’ERC, Ona Martínez, destaca el valor pedagògic i polític del procés. “És un cas paradigmàtic de com la política institucional pot ser útil, especialment per als joves”, afirma. Martínez subratlla que la iniciativa neix al carrer, passa per l’aula i acaba al Parlament, “tancant el cercle” entre educació, mobilització social i institucions.

“Veure com menors d’edat participen en una comissió parlamentària posa la pell de gallina”, reconeix. “Normalitzar que els joves poden fer política i veure com es debaten les coses que els afecten és potentíssim”. Tot i que la proposta aprovada no és jurídicament vinculant, sí que suposa un compromís polític que ara caldrà seguir i reclamar. “Ara toca insistir, fer-nos pesats i recordar que això s’ha aprovat en seu parlamentària”, resumeix Pau Aguilera.

Mentrestant, a l’Institut Escola Feixes celebren una victòria que va més enllà de l'edifici: la constatació que protestar serveix, que la participació té impacte i que, fins i tot des de ben jove, es pot contribuir a canviar les coses.