Entrevista a Esther Giménez-Salinas. La síndica de greuges de Catalunya ha ofert aquest dijous una xerrada a l’Ateneu Terrassenc. Doctora en Dret. Va ser directora de Relacions Institucionals del Departament de Justícia i vocal del CGPJ. Ocupa càtedra de Dret Penal i Criminologia a la Ramon Llull.
Quins són els principals reptes com a síndica? Les polítiques socials acaparen un elevat nombre de queixes: un 43% a Catalunya i fins al 62% a Terrassa. Això inclou la salut, l’educació, l’habitatge, la igualtat, les migracions, la infància o l’atenció a la gent gran. El temps és un factor decisiu. Un any pot serclau en la vida d’un infant o d’una persona gran. Si els serveis arriben tard, per molt bé que ho fem, ja no serveix de res.
Com està Terrassa? He vingut aquí per aprendre i conèixer de primera mà els problemes que s’hi donen. El que sí podem dir és que a Terrassa ens arriba un percentatge relativament alt de queixes relacionades amb les polítiques socials, 6 de cada 10.
En què està fallant l’administració local? És molt més ampli. La lentitud administrativa és un problema de país i acapara el 40% de les queixes. És un dels principals reptes que tenim pendents a l’hora de garantir drets i igualtat d’oportunitats.
Què l’ha sorprès com a síndica? Les queixes que rebem en l’àmbit de polítiques socials les posen en un 60% les dones; i què significa? Doncs que encara som les que ens dediquem a les cures. Els homes es queixen més de l’administració pública i els tributs.
Terrassa segueix creixent i ja supera els 233.000 habitants, és important dimensionar els serveis? És evident. Però passa a tot Catalunya, i potser ja és hora de canviar algunes coses. Jo soc una mica crítica en aquest sentit, perquè es van fer molts canvis fins a l’any 2000, i és just llavors quan comença el gran creixement. Hi ha moltes coses que ja no serveixen, pel tipus de població que ha arribat i per la manera com cal respondre-hi. També ha passat amb la pandèmia que va ser molt dura, amb les cites prèvies a Salut i altres àmbits, que semblava que eren obligatòries, i nosaltres vam arribar el 2022 i vam dir que no ho eren. Hi ha molta feina per fer.
En quin sentit? Per exemple, l’envelliment de la població. Actualment, les persones de més de 65 anys representen el 17% de la població de l’Estat, i sabem que l’any 2030 aquest percentatge augmentarà fins al 23%. De cara al 2050, l’augment serà encara més significatiu. Hem d’adaptar els serveis a aquesta realitat i posar sempre les persones al centre.
L’escolten quan ho diu? Tinc una certa esperança. L’altre dia parlava amb metges i els vaig preguntar com veien tot el tema de la intel·ligència artificial, i em van dir: “Bé, ara tornarem a ser metges”, perquè actualment el 30 o 35% de la seva feina consisteix a omplir papers i fer molta burocràcia. Hi ha recursos que són importants, però el més important continua sent el tracte humà.
Moltes ajudes a la dependència arriben quan la persona ja ni tan sols hi és. Sí. El meu primer cas en arribar al Síndic de Greuges era sobre dependència, i quan finalment va arribar l’ajuda, vaig dir: "Bé, comuniquem-ho a aquest senyor, que per fi l’ha rebuda", però l’estaven enterrant. Em va generar angoixa pensar: com li dius a aquesta família que allò que portaven dos anys esperant arriba just ara? Això és culpa de la lentitud. Si em diguessis que no tenim diners, que no es pot pagar, que la majoria de queixes són per denegacions... però no: és per la lentitud. Es podria suprimir molta burocràcia.
Hi ha temes en què no s’ha fet la feina quan tocava? Sí. Però després, com passa amb la sequera, quan la situació millora una mica ens n’oblidem i ja passem a una altra qüestió. Però insisteixo: probablement d’aquí un any tornarem a tenir problemes d’aigua, i tot allò que s’hauria d’haver fet no pot quedar aturat. Això em preocupa molt en l’àmbit de les polítiques socials: estem molt poc acostumats a analitzar els resultats per potenciar allò que realment funciona. Quantes vegades s’ha fet una reforma educativa? I no sempre ha estat per millorar.
Ha rebut feedback sobre el gir educatiu a l’escola Mare de Déu del Carme de Terrassa? Hem rebut algunes queixes i les estem analitzant. Quan rebem una queixa, fem una valoració i anem a veure què està passant, és el que farem.
Un altre dels grans problemes és l’habitatge. Sí. El temps mitjà d’adjudicació d’un habitatge social és d’un any i mig. També cal analitzar les necessitats a la llarga.
Hi ha racisme a Catalunya? Jo dic sempre que s’ha d’analitzar tant allò que arriba molt com allò que no arriba. Perquè allò que no arriba també és significatiu. De queixes de migrants en rebem només un 9% i molts són de persones amb estudis superiors. Vol dir que hi pot haver gent que no té capacitat per arribar a nosaltres.
