L'esperit de Miquel Vives és més que un carrer

La Festa Major inaugura una visita comentada sobre el moviment espiritista a Terrassa

  • Visitants davant del retrat de Miquel Vives -
Publicat el 07 de juliol de 2025 a les 15:45

Miquel Vives (Barcelona, 1842-Terrassa, 1906) té un carrer a Terrassa, entre el carrer de Colom i l'avinguda de Barcelona. No va arribar fins allà el recorregut, però això, rai. Era el menys important en la visita guiada que el programa de Festa Major d'enguany va inaugurar aquest dissabte passat al matí, una sessió en la qual la guia Mia Pérez, convenientment amarada de la història d'aquest singular personatge i del moviment al qual va dedicar bona part de la seva vida, va elevar coneixements i esperits de l'audiència. Perquè Miquel Vives i els seus acòlits van convertir Terrassa en ciutat pionera de l'espiritisme, perquè Terrassa i Barcelona van ser la punta de llança d'aquesta doctrina en la península ibèrica.

El punt de trobada de la visita comentada va ser la Casa Alegre de Sagrera. Primer, l'explicació al pati, una introducció per explicar "per què Terrassa va ser una de les viles més importants en l'espiritisme internacional". Primer, per descomptat, calia exposar, almenys succintament, què és l'espiritisme: "Una filosofia, una manera de viure i d'entendre el món". Una doctrina, no aliena al sentiment religiós, el tret principal de la qual consisteix a considerar que el cos només és el recipient de l'ànima (l'esperit), i que aquesta és intangible i invisible, "però no es destrueix". En morir, "ens desencarnem" i l'esperit segueix el seu curs, buscant la perfecció amb reencarnacions a través del coneixement, la saviesa i la caritat: I els espiritistes creuen que es pot contactar amb aquestes ànimes "si es compta amb una sensibilitat especial". Però igualment, en publicacions com ara "Lumen", alerten contra els impostors aixecadors de taules i altres. I amb noms i cognoms.

Homeopatia

Miquel Vives va néixer a Barcelona però es va traslladar a Terrassa per treballar en la indústria tèxtil. Va ser teixidor. Nen orfe, ment activa, guiat per l'empatia amb el sofriment dels altres, va investigar amb l'ús d'herbes medicinals, va practicar l'homeopatia i es deia que curava gent amb aquestes pràctiques i fins i tot amb la imposició de mans. L'espiritisme que va cultivar el va ajudar a suportar els infortunis, que van ser moltsa la seva vida: la seva dona va morir en la lluna de mel, la qual cosa li va provocar una depressió que li va fer tancar-se durant cinc anys, a cura del seu cunyat i l'esposa d'aquest. També va perdre un fill.

 

  • Visita comentada "El moviment espiritista a Terrassa"

L'existència de Miquel Vives va fer un tomb en conèixer l'obra del francès Allan Kardec i el teixidor, veí del carrer de Sant Isidre, es va lliurar als altres, va escriure la "Guia de l'espiritista", va fundar el moviment a Terrassa, va obrir aquí el Centre Espiritista i després la Fraternitat Humana (1872), entitat que estava radicada al carrer de Topete i que encara existeix al de Blasco de Garay i que celebra cada 1 de maig la seva festa anual. I va ser un dels puntals en l'organització del primer congrés internacional d'espiritisme a Barcelona, l'any 1888, del qual va ser vicepresident.

A la Casa Alegre, els participants en la visita van poder contemplar el quadre dedicat a Miquel Vives (regalat per Desiderio Martínez a la Fraternitat Humana el 1907) i una obra de la pintora Teresa Romero. La visita guiada per la Mia es va traslladar a la cantonada del carrer del Cardaire amb el de Sant Pere, perquè allà, en el que després va ser La Esmeralda, es trobava la sastreria (i centre de tertúlies interminables, la casa de tothom) d'un personatge no menys peculiar, Bonifaci Romero, un altre capdavanter de l'espiritisme, i allà vivia també la Teresa, la seva excèntrica filla, la noia que un cert dia es va despertar assegurant que la posseïa l'esperit d'una pintora i va començar a crear i a crear de manera torrencial.

Enterrament multitudinari

Miquel Vives, l'anomenat "apòstol del bé", el "mèdium semiinconscient", va morir l'any 1906. Era un dia de neu, el 23 de gener. Havia demanat ser enterrat en zona segregada, civil. Segons les cròniques, almenys 5.000 persones van assistir al seu enterrament en una processó des del carrer de Sant Isidre fins al Cementiri Vell, on el fèretre va estar obert durant una hora. Molts vapors i despatxos van cessar la seva activitat.

La primera visita comentada "El moviment espiritista a Terrassa" va concloure davant la Casa del Poble, al carrer Cremat, perquè Miquel Vives (i el Bonifaci) pertanyien també a la Fraternitat Republicana. Semblava surar quelcom aquest dissabte passat en l'ambient, en alguns somriures.