Un total de 64.055 terrassencs de 15 anys o més tenen els estudis superiors com a màxim nivell assolit a la seva trajectòria acadèmica, una xifra d’alta qualificació que representa el 33% de la població egarenca en edat postobligatòria (194.165 habitants en total).
Aquesta realitat col·loca Terrassa pràcticament en paral·lel amb el conjunt de Catalunya, on el volum de ciutadans amb aquest sostre educatiu —que engloba tant títols universitaris com graus superiors de formació professional— és de 2.537.603 persones, el que es tradueix en el 36,7% de la població catalana. Les dades, publicades recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) amb data d’1 de gener de 2024, mostren com la cocapital se situa en un punt d’equilibri, lleugerament per sota de la mitjana del país i de la taxa de la comarca del Vallès Occidental (36,6%).
Més enllà de l’alta qualificació, el gruix principal de la ciutadania de Terrassa es concentra en les etapes mitjanes com a sostre educatiu: un 30,75% (59.703 persones) té com a llistó màxim la primera etapa de l’educació secundària, mentre que un 23,28% (45.202 veïns) es va plantar a la segona etapa (4t d’ESO, Batxillerat o equivalents). A l’altre extrem, un 12,98% dels egarencs (25.205) compta només amb educació primària o inferior com a fita més alta.
El detall de la qualificació
Per entendre correctament la radiografia de l’Idescat, cal tenir en compte que l’estadística fotografia de manera excloent l’última fita acadèmica de cada ciutadà. Per tant, les subcategories d’estudis superiors no s’han de sumar de manera acumulativa: qui ha assolit un doctorat o un màster es comptabilitza únicament en aquesta casella superior, tot i que en la seva trajectòria hagi hagut de cursar, evidentment, un grau universitari previ.
Sota aquesta premissa de sostre formatiu, un total de 35.523 terrassencs tenen un grau universitari o llicenciatura com a títol més alt de la seva carrera. Al seu torn, 20.577 s’han quedat en els ensenyaments de grau superior d’FP com a màxima qualificació, un reflex del pes històric que té aquesta modalitat en el teixit industrial i de serveis de la cocapital. En el terreny de la postgraduació, Terrassa compta amb 6.132 ciutadans que tenen un màster universitari o similar com a sostre acadèmic, el que representa el 3,15% de la població més gran de 15 anys. Finalment, el col·lectiu que ha arribat fins al graó més alt del sistema educatiu, el doctorat, se situa en 1.821 veïns, representant una mica menys de l’1% del total municipal.
El mirall comarcal
Les dades de l’Idescat tornen a posar de manifest la forta polarització formativa que viu el Vallès Occidental, sovint condicionada pel perfil socioeconòmic de cada municipi i la presència de grans pols de recerca. En aquest mapa, Terrassa i Sabadell caminen pràcticament en paral·lel: la capital oriental registra un 32,7% de població amb estudis superiors com a sostre, pràcticament calcada al 33% egarenc. Totes dues ciutats comparteixen un perfil on l’activitat industrial i els serveis de gran escala modulen la mitjana general.
Un esglaó similar ocupa municipis de forta tradició fabril com Montcada i Reixac (30%), Santa Perpètua de Mogoda (29,9%), Ripollet (28,2%), Sant Llorenç Savall (28%) o Polinyà (27,8%), tancant la llista Badia del Vallès, a la cua comarcal amb un 17% de veïns amb estudis superiors.
A l’altre costat de la balança es troben les localitats amb un perfil més residencial o fortament connectades a l’entorn universitari. Sant Cugat del Vallès no només lidera la comarca sinó tot Catalunya, amb un aclaparador 63,4% de la població major de 15 anys que ha assolit estudis superiors. En aquest mateix municipi, per exemple, el nombre de persones que ha completat la seva trajectòria amb un doctorat puja fins a les 3.045 persones (un 3,73% del total local). A la vora d’aquestes xifres de sostre alt es mouen localitats veïnes de Terrassa com Matadepera, amb un 59,2%, Sant Quirze del Vallès (50,6%) o Ullastrell, que amb un 44,3% es posiciona clarament per sobre de la mitjana catalana. Cerdanyola del Vallès, per la seva banda, assoleix un 40,8%, un percentatge que els analistes vinculen de manera directa a l’efecte de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L’analfabetisme es redueix
Més enllà dels títols superiors, una de les dades més positives que deixa l’informe de l’Idescat per a Terrassa és l’evolució de l’analfabetisme. En només tres anys (del 2021 al 2024), el percentatge de persones sense alfabetitzar a la ciutat ha caigut del 0,43% al 0,25% de la població de 15 anys o més. Aquesta reducció situa la ciutat en una posició favorable en comparació amb altres grans municipis de la regió metropolitana, com Sabadell (0,37%), Mataró (0,28%) o Badalona (0,43%), i iguala la taxa de l’Hospitalet de Llobregat (0,25%).
No obstant això, la dada positiva amaga una realitat estructural: una profunda escletxa de gènere. A Terrassa, les dones representen el 79,3% del total de persones analfabetes, una xifra set punts superior a la mitjana de Catalunya, on les dones són el 72% d’aquest col·lectiu. L’explicació d’aquesta dada respondria a l’herència d’una època en què l’accés a l’escolarització bàsica estava severament limitat per a les dones de les generacions més grans, un factor que es va corregint progressivament amb el relleu demogràfic, però que encara es fa notori en les estadístiques actuals.
La població estrangera de la ciutat trenca tòpics
La població estrangera més gran de 15 anys resident a Terrassa, que sumava 42.721 persones a 1 de gener de 2024, mostra una radiografia acadèmica que trenca directament amb els estereotips comunament estesos. Segons les darreres dades publicades de l’Idescat, un de cada quatre estrangers que viuen a la ciutat (el 25,7%, 10.982 persones) té els estudis superiors com a sostre educatiu de la seva trajectòria. Aquesta taxa evidencia l’arribada constant de perfils joves altament qualificats a la cocapital. Respecte a la resta d’aquest cens, el gruix principal es concentra en les etapes mitjanes de l’educació secundària (54,2%), mentre que el 20% restant es va plantar a la primària o inferior.
Aquesta realitat de la nova immigració contrasta obertament amb el perfil de la població nascuda a la resta d’Espanya i resident a Terrassa. En aquest col·lectiu (32.442 persones), el sostre dels estudis superiors es queda en el 16,8%, mentre que el gruix més important de la seva població es concentra en l’educació primària o inferior, assolint un 33,4% (10.862 persones). Aquesta dada amaga el pes d’un fenomen històric clau: de les 25.205 persones que a tot Terrassa han assolit com a màxim la primària, prop d’un 45% van néixer fora de Catalunya. Són els protagonistes de la grandiosa immigració interna procedent de regions com Andalusia durant el segle XX, atreta per la capacitat de la indústria tèxtil egarenca. Eren generacions que es van incorporar al teixit fabril a edats molt primerenques, sacrificant la carrera acadèmica per motius econòmics.
A l’altre costat d’aquest mirall demogràfic, el col·lectiu dels nascuts a Catalunya (119.002 veïns) presenta el llistó acadèmic més elevat, molt impulsat per l’accés formatiu de les generacions joves. Gairebé quatre de cada deu (el 39,9%, 47.595 persones) tenen estudis superiors com a fita acadèmica màxima.
En canvi, només un testimonial 4,8% d’aquest grup es va quedar en l’educació primària, tancant un cercle de tres realitats coexistents que expliquen el passat i el present de Terrassa.
