El passat industrial d’aquesta ciutat és inqüestionable i forma part de la seva manera de fer. De tota aquella època amb el tèxtil com a bandera, també han quedat restes d’altres fàbriques o empreses que tenien relació directa amb altres sectors. No tot tenia un component concret, sinó que també hi va haver altres exemples. Alguns edificis o construccions, romanen com a exponents de tot això.
En el carrer de Colom, superat tot l’entramat de l’Escola d’Enginyers i anant en direcció cap al barri de Can Palet, un racó emergeix i s’ha convertit en la seu de Canal Terrassa i de l’ESCAC. És la plaça de la Farinera, un espai obert de dia, quan hi ha activitats de comunicació o d’ensenyament, i tancat de nit.
Joaquim Verdaguer, en el seu blog, recordava que “en aquest lloc hi havia l’antic camp de futbol del CD Harmonia”. Però, les activitats esportives van tenir un camí perible i, com continua la mateixa informació d’aquest blog, “l’any 1940, finalitzada la Guerra Civil, tot i estar de lloguer, es va aconseguir posar tanques al camp. Poc temps després, el propietari dels terrenys se’l va vendre i els esportistes hagueren d’abandonar aquell terreny”.
Sis anys enrere
Com va passar aquesta ubicació a ser la Farinera? Verdaguer continuava explicant que Josep Espona, que “sis anys enrere havia comprat una indústria de farines de Rubí”, va traslladar la fàbrica a Terrassa, en aquests terrenys. I va construir un edifici que es coneixeria com La Farinera. Els anys setanta, aquesta empresa va tornar a traslladar-se, ara a Granollers i l’edifici, en els anys noranta, va passar a mans de l’Ajuntament. Després d’una remodelació, es van deixar “les dues grans sitges laterals” que encara es poden contemplar.
