No s’explicarà en aquesta edició res de nou en el món de les escultures o monuments que es dediquen a fundadors, creadors o pares d’una entitat, a una associació o un orde religiós. Com passa amb altres personatges que reben el seu reconeixement en forma d’obra artística. La ciutat n’està plena i formen part del mobiliari urbà, en podríem dir. Són peces que, sovint, costa descobrir si no es tenen localitzades per ser molt cèntriques o perquè no estan a la zona habitual de cadascú.
Al barri del Roc Blanc hi ha un espai que rep el nom de Jardins de Ròmul Piñol, en honor del salesià que, el setembre de 1957, segons la pàgina web oficial d’aquesta ordre a la ciutat, “amb el seu germà Cèsar Piñol i la mare Teresa Aresté, es van instal·lar, amb molta precarietat de mitjans de tota mena, a la Maurina, que era un barri que s’estava formant als afores de Terrassa”. Per recordar la seva memòria, es va col·locar un monòlit.
Aquest treball el va elaborar l’escultor Salvador Farrés que, com recordaran els més fidels d’aquesta secció, també va ser el pare de l’escultura dedicada a Adelina Gregoriano. En el monòlit es pot distingir una mena de medalló de bronze “amb l’esfinx del pare Rómulo Piñol”, com explica el blog de l’Antoni Verdaguer.
Medalló de bronze
Hi ha una inscripció a sota que diu “Al pare Rómulo Piñol i Areste. Maials 1913 - Barcelona 2000” i, a continuació, explica també que l’homenatjat fou “fundador de l’obra salesiana a Terrassa 1957”. Finalment, com recordava Verdaguer, el monument es va fer “en reconeixement a la seva tasca de promoció educativa i social al nostre barri. Terrassa 30 de gener 2011”.
S’ha de dir que el monòlit està una mica deixat i que seria una magnífica idea que algú s’encarregués de restaurar-lo.
