L’ofensiva llançada per Israel i els Estats Units contra l’Iran ha obert una esquerda profunda en l’estabilitat internacional. El que es presenta com una operació militar estratègica és, en realitat, una partida de dards sobre un tauler on les peces es mouen entre el relat de la seguretat nuclear i l’ambició de redibuixar l’hegemonia regional. Aquesta “guerra preventiva”, un concepte que el cap d’Internacional de 3CatInfo, Joan Carles Peris, considera il·legal, recorda els orígens de l’Iraq el 2003. Segons el periodista terrassenc, “es tracta d’una guerra preventiva, i les guerres preventives són il·legals, especialment si no passen per l’ONU”.
El motor d’aquest enfrontament neix de la voluntat del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de neutralitzar l’Iran. Per fer-ho, ha arrossegat Donald Trump cap a la seva agenda, utilitzant un relat sobre míssils que encara no ha estat demostrat amb dades. Peris adverteix que ens trobem davant d’un contrasentit militar: “No es pot fer caure un règim només amb bombardejos aeris. L’estructura de poder iraniana és sòlida: si eliminen uns líders, en pugen uns altres”. Segons l’analista, s’ha colpejat el vesper sense saber com acabarà, generant una situació “molt complicada, molt fluida i profundament incerta” que podria derivar en una desestabilització general de tota la regió.
Aquest escenari trasbalsa la posició d’Espanya, que manté una crítica oberta als atacs, gairebé única a Occident: “A més, Trump no perd ocasió d’elevar el to quan ha de criticar Espanya. No ens trobarem en una situació com la de Maduro amb Espanya, però mai se sap”, bromeja Peris.
Però la geopolítica té mecanismes automàtics: si l’Iran colpeja socis de l’OTAN com Turquia, l’Estat podria veure’s arrossegat al conflicte. “Espanya podria veure’s obligada a sumar-se a la defensa dels seus socis si es donés el cas, malgrat mantenir una postura absolutament oposada a l’ofensiva”, recorda el periodista terrassenc. A més, assenyala una dada curiosa sobre la resposta social: a diferència de 2003, aquest “no a la guerra” no s’ha traduït en protestes massives al carrer, potser perquè Espanya no hi participa directament.
L’anàlisi conjunta dibuixa un món on les decisions preses a milers de quilòmetres dicten el preu del nostre consum. Peris ens recorda que Europa ja no és l’espai segur que crèiem, amb una guerra d’Ucraïna que ja dura quatre anys i que amenaça de ser “més llarga que la Segona Guerra Mundial”. En definitiva, ens trobem en un terreny insegur on, com diu Peris, les grans directrius no es decideixen a les capitals dels estats, i “quan el context global apunta cap a una crisi, no te n’escaparàs”.
