“Team” Conrad o “team” Jeremiah, el gran dilema

“El verano en que me enamoré” (Prime Video) s’ha convertit en una de les sèries juvenils més comentades dels últims anys i aquesta setmana ha posat punt final a tres temporades d’èxit. La història gira al voltant de Belly, una adolescent que es veu atrapada en un triangle amorós amb dos germans molt diferents: Conrad i Jeremiah. El dilema de la protagonista ha generat un autèntic fenomen social i ha dividit els fans a les xarxes socials entre el “team” Conrad i el “team” Jeremiah. 

Per entendre millor aquest fenomen, conversem amb Lucía Toro, psicòloga terrassenca i seguidora de la sèrie. Fins i tot s’ha llegit la novel·la de Jenny Han. La seva mirada professional ens ajuda a comprendre per què aquest triangle amorós ha connectat tant amb l’audiència i què diu sobre la manera com vivim les relacions.

“Aquest triangle amorós reflecteix la manera que tenim de relacionar-nos o allò que busquem quan ens fixem en una parella”, subratlla. El que hi ha darrere, explica, són estils d’aferrament molt diferents: “En Conrad té un patró més enigmàtic. És intel·ligent, lleial i intens, però introvertit i distant. Li costa expressar el que sent i representa aquest amor complex i difícil que molts idealitzen”.

Per contra, Jeremiah simbolitza un vincle més segur. “És comunicatiu, proper, divertit, ofereix estabilitat i no té por de mostrar els seus sentiments”, apunta. Ara bé, també té punts febles: “Té un punt d’immaduresa i és una mica dependent de Belly. A més, necessita validar-se constantment”.

Atenció: aquest paràgraf conté spoilers del final de la sèrie. La resolució del triangle no ha deixat indiferent a ningú: Belly es decanta per Conrad. “El pes del primer amor és molt gran —assegura Toro—. En el cas de Belly, que és tan lleial i intensa, això marca la seva decisió. Tot i que amb Jeremiah havia tingut quatre anys de felicitat i estabilitat, cada cop que es retrobava amb Conrad se li despertaven els sentiments”.

Per a l’experta, la sèrie idealitza “l’amor complex i intens” i alerta que no tot ha de ser exportable a la realitat. “La competència entre germans per l’amor d’una mateixa persona no s’ha de normalitzar. És ficció, i a la vida real aquestes situacions s’han d’evitar”. 

La resolució de la trama tindrà encara una continuació: s’ha anunciat que hi haurà una pel·lícula —no hi ha data confirmada—que donarà un tancament al viatge emocional dels protagonistes.

L’opinió de les fans

Malgrat la intensitat del debat, Lucía Toro no es decanta amb rotunditat per cap dels dos germans. “No soc massa ‘team’ Conrad ni massa ‘team’ Jeremiah, però potser em sento més a prop de Jeremiah. És una persona que realment volia estar amb Belly i li aportava una relació oberta i comunicativa”.

Entre les seguidores terrassenques de la sèrie hi ha visions diverses. Paula Muñoz (27 anys) admet que al principi era clarament “team” Jeremiah: “Un noi simpàtic, divertit i transparent”. En canvi, veia Conrad “com el típic misteriós que mareja la Belly i que ella té idealitzat”. Ara bé, a la tercera temporada el paper de Jeremiah “comença a decaure” i Conrad “finalment es comporta com ho hauria d’haver fet”. Per això, creu que el final és encertat: “Sense Conrad, Belly hauria pogut ser feliç amb Jeremiah, però ell existeix i sempre serà ell”.

Sara González (22), en canvi, sempre ha estat “team” Conrad: “Des del principi es veu que Belly sent alguna cosa per ell”. Valora la profunditat de Conrad, marcat per la malaltia de la seva mare, i el contraposa a Jeremiah: “és més superficial i una bala perduda”.