Què és el que et va fer prendre consciència sobre el patiment animal? Fa vuit anys que vaig fer-me vegetarià per intuïció. Vaig tenir una espècie de sensació menjant carn amb la qual vaig fer la connexió que molta gent no fa, i és que el que tinc al plat és el cos d’un animal mort. A partir d’aquell moment vaig deixar de menjar carn i peix, però encara em va costar uns anys més entendre per què menjar làctics i ous o vestir amb roba que està feta de cossos d’animals implica també una crueltat innecessària.
Va ser un procés gradual, doncs. Sí. Vaig començar a fer recerca pel meu compte i els resultats d’aquestes lectures i investigacions van ser tan palmaris que no em quedava cap alternativa moral que fer-me vegà. Al cap i a la fi, la meva història amb el veganisme és purament racional. Tot el que defensem els antiespecistes i els vegans són qüestions demostradíssimes científicament: que els animals tenen la capacitat de sentir dolor, angoixa i patiment i que el que els fem els fan patir totes aquestes emocions i a més ho fem en massa.
Com definiries la relació entre els humans i la resta d’animals? L’únic que puc dir és que tenim una relació de massacre i barbàrie amb la resta d’espècies animals. Matem uns 85.000 milions d’animals cada any, sense comptar els peixos, i ho fem de forma industrialitzada, mecanitzada... Inhumana, bàsicament. Res de tot això és necessari per a la nostra supervivència com a espècie, més aviat el contrari, el que està fent és portar-nos al col·lapse. La indústria de la carn és un dels principals culpables de l’emergència climàtica en la qual ens trobem a nivell d’emissions, de malbaratament de l’aigua, de contaminació d’aqüífers, de contaminació i maltractament dels mars, etc.
El veganisme, al cap i a la fi, és també un moviment ecologista. Si tots ens féssim vegans, avançaríem molt en aquest aspecte, perquè tothom es fixa en les emissions produïdes pel transport, però molt poca gent és conscient del que hi ha darrere de les coses que es fica dins el seu cos. Sé que moltes persones pensen que una població vegana implicaria conrear més terres, però la realitat és totalment diferent: el 75% de terres conreades al món les fa servir la indústria càrnia i es destinen a alimentar els animals que ens acabem menjant. Si no ho féssim, alliberaríem gran part d’aquest 75% de terres, que podrien fer-se servir per recuperar ecosistemes que han anat reculant per l’acció humana i boscos que fan la funció de capturar el carboni de l’atmosfera.
Ets l’autor de la primera novel·la antiespecista escrita en català, “Ànimes entre les dents”, però avui presentes al Vegan Fest de Terrassa “No siguis cruel”, un manual de principis bàsics del moviment antiespecista. Sí, aquest és el meu segon llibre que faig sobre aquesta temàtica i, arran del primer, en Lluís Freixes, que és un autor i periodista que ha escrit “Sedició a la granja”, i jo ens vam adonar que no hi havia res original en català sobre l’antiespecisme i que érem els primers. A partir de llavors hem impulsat un manifest per una literatura antiespecista en català, perquè de literatura antiespecista ja n’existia des dels anys 70 en anglès i en castellà també, encara que des de fa menys temps.
Per tant, vosaltres heu omplert aquest vuit? Exacte. Nosaltres vam ser els primers, però estem treballant per impulsar que es publiquin més obres antiespecistes amb l’editorial Saldonar, que ha estat la què ha publicat els meus dos llibres.
Podries posar alguns exemples? És destacable la publicació de la traducció del “best seller” de l’autora estatunidenca Melanie Joy, “Per què estimem els gossos, ens mengem els porcs i ens vestim amb les vaques”. Ella està al Vegan Fest avui presentant aquest llibre i és una personalitat molt important, no només en la qüestió del veganisme o l’antiespecisme com la creadora del terme “carnisme”, sinó també en l’àmbit de la psicologia social. També al Vegan Fest presento un documental del Jusep Moreno, que és un cineasta de les Terres de l’Ebre que ara està vivint a Londres, sobre els bous. El títol és “Sí als bous” i és un documental que està a favor dels bous, però en contra dels corre-bous i és molt interessant perquè ha aconseguit filmar com són aquestes festes però des del punt de vista de l’animal. El recomano molt.
Com valores el Vegan Fest? És una meravella. És un festival que porta més de 50.000 persones al parc de Vallparadís i porten a gent de primer nivell com la Melanie Joy. És un lloc ideal per passar el cap de setmana, tastar coses de menjar, per entendre totes les nostres raons i acostar-se a aquest estil de vida.
