De mica en mica va apagant-se l’estiu, i a mesura que corren els dies, n’observem les seves conseqüències. Cada matí van obrint més comerços, cada vespre costa més aparcar, quan fins fa res els carrers eren plens d’espais... I parlant del carrer: cada vegada la ciutat es veu més viva, amb més gent fluint per les seves vies.
El setembre arriba amb el que molts anomenen la “setmana morta”, que venen a ser els primers dies de mes en els quals bona part de la població ja ha tornat de vacances, però les escoles i els instituts encara no han obert les seves portes. Aquí és on es planteja una d’aquelles eternes preguntes: què fem amb els nens aquesta primera setmana de setembre, si no ens en podem fer càrrec durant el dia?
Casals de setembre
Els esplais, caus i casals d’estiu són àmpliament coneguts per funcionar del mes de juny fins a mitjans o, fins i tot, finals de juliol. Són les grans alternatives per a allargar el curs escolar i enllaçar-lo amb les vacances. Ara bé, també existeix aquesta opció a la inversa: triant el casal per a enllaçar-lo amb l’inici del curs escolar. Aquesta primera setmana de setembre, per exemple, l’entitat de lleure L’Eina Cooperativa, ha iniciat el casal de setembre a l’escola Roser Capdevila, al barri de Torre-sana. “La iniciativa respon a la necessitat, a la demanada de pares i mares de les AFA de les escoles”, afirma Sara Gómez, encarregada de l’atenció familiar de l’entitat.
L’Eina ofereix aquests casals des de fa molts anys a diferents escoles, amb jocs d’aigua, diferents tallers i gimcanes. Sempre que arriben a un nombre suficient d’usuaris, en desenvolupen el casal. Aquest any, al Roser Capdevila, s’hi han apuntat 12 infants d’entre 3 i 10 anys. En d’altres escoles com El Vallès, però, no s’ha assolit el nombre mínim de nens per a dur a terme el casal.
Una altra proposta és la que ofereix des del mes d’agost el Centre Excursionista de Terrassa, que brinda el seu esplai matinal. L’entitat ofereix una alternativa a l’oci convencional que transmet tots els valors de la muntanya i de la natura a través d’un seguit d’activitats de lleure divertides i molt variades, per a infants d’entre 3 i 16 anys.
Avis que fan de cangur
Si l’opció dels casals és clàssica, la de deixar els nens amb els seus avis ho és més encara. Una alternativa fiable, molt aprofitable, fins i tot en casos d’emergència. Pot semblar una feinada per als avis, però, al cap i a la fi sempre acaben joiosos de compartir temps amb els seus nets.
“Soc la dona més feliç del món, quan estic amb ells!”, confessa la Naticidad Robles, qui aquests dies s’està fent càrrec dels seus nets d’onze i catorze anys. “Quan la meva filla me’ls acosta a casa, aprofitem per baixar a la Rambla, a passejar, esmorzem per allà, comprem alguna coseta i tornem a casa per a fer el dinar”, explica Robles. Es tracta d’un “win-win” de manual, perquè tots plegats gaudeixen de companyia, “que és un bé molt preuat”, conclou.
El seu gendre, l’Eduardo Muñoz, relata que els seus fills “des de sempre s’han quedat amb els avis, aquesta primera setmana de setembre, perquè la meva dona i jo treballem. Hi ha casals, però costen calers, i nosaltres tenim aquesta sort que ens poden fer aquest favor”. Muñoz deixa els seus fills al casal entre el juny i el juliol, i després, fins a l’agost pràcticament, els deixa amb els seus sogres. Una fórmula que repeteix ara al setembre. “O deixa de treballar un de nosaltres, o cal pagar. És difícil la conciliació”, denúncia.
Fem Estiu
Si sou dels afortunats que encara teniu vacances, teniu propostes atractives a la ciutat per a compartir amb infants i joves. El programa Fem Estiu ha omplert tots els districtes de Terrassa d’activitats culturals durant tot l’estiu, i així ho manté fins al final de setembre.
Fins aquest dimecres hi ha disponible l’exposició interactiva La Capsa de les bèsties, a la Biblioteca Districte 6. Es tracta d’un element expositiu mòbil que pretén donar a conèixer la figura de Josep Carner i els poemes del seu recull Bestiari. Aquest dijous, 4 de setembre, hi ha una nova edició del Pícnic Literari, a la Biblioteca Central. Un espai de lectures, converses i reflexions que s’adreça a aquelles persones que vulguin crear un cercle de proximitat i respecte. Aquests dies també està en marxa la 9a Setmana de Jocs al Carrer, cada tarda a la plaça Vapor Ventalló. Aquesta iniciativa ja consolidada i impulsada per l’Associació Terrassenca de Jocs - Vadejoc vol acostar el joc a l’espai públic, fomentant la participació familiar i la cohesió social a través d’activitats gratuïtes i inclusives. La Casa Alegre de Sagrera també és l’escenari del Passa l’estiu al Museu “Del Carrer”. Aquesta setmana es desenvolupa el taller del raval de Montserrat, on s’hi descobreix la història, el patrimoni, personatges i curiositats.
Reivindicacions
Enmig d’un setembre d’equilibris i malabars per a trobar un lloc idoni on deixar els fills abans de començar l’escola, també hi ha espai per a diverses reivindicacions. Un dels grans atractius de l’estiu a Terrassa són les seves quatre piscines municipals, obertes des del 21 de juny al 31 d’agost. Ara bé, durant aquesta setmana penjada de setembre, encara fa calor, i no hi ha escola. És aquesta la reflexió que fan algunes entitats com La Pepeta, que en reclamen la seva obertura dient que “moltes famílies i molts infants haurien agraït aprofitar també aquesta setmana de piscines públiques”.
L’altre gran reclam de molts pares i entitats socials és el preu dels casals. “Nosaltres ja paguem casal al juny i al juliol, però aquesta setmana de setembre torna a costar uns quants diners”, afirma Eduardo Muñoz. Pares amb feines que donen un nombre màxim de vacances a l’estiu, siguin dues o tres setmanes, per exemple, no poden fer front als dos mesos i mig, pràcticament tres, dels seus fills sense escola.
Aquí hi entren els estimats avis, però Eduardo Muñoz aventura que “els nens que no tenen avis, o que aquests viuen a una altra població, no sé com s’ho faran. No és qüestió de treure vacances als nens ni als professors, és qüestió de gestionar-ho millor”. Per això és que reclama que “una solució seria que l’administració es fes càrrec de bona part dels casals, que se’n puguin abaratir els preus”.
Aquestes veus s’afegeixen a un debat recurrent sobre la conciliació familiar i laboral que cada any reapareix quan arriba setembre. Les entitats recorden que, més enllà de les piscines i els casals, caldria una mirada global que impliqui administració, escoles i famílies per pensar en un calendari més adaptat a la realitat social actual i que no deixi ningú enrere.
