El 2 de juliol de 1950, coincidint amb la Festa Major de Terrassa i el centenari dels Gegants de la ciutat, la Comissió de Festes i l’Ajuntament van organitzar el “Gran Concurso Provincial de Gigantes”, un esdeveniment que marcaria un abans i un després en la cultura popular terrassenca. Tal com explica l’expert en cultura popular, Jan Grau, aquell concurs “es va presentar com la jubilació dels Gegants Vells i el naixement d’uns de nous i ben parits”: en Ramonet i n’Ermessenda, als quals s’afegí el capgròs Maneló.
L’acte va ser excepcional, ja que en aquell moment no eren habituals els concursos geganters, amb només dos precedents: Barcelona (1902) i Sabadell (1930). Malgrat això, el de Terrassa va reunir 19 parelles de gegants de tota la província, incloent-hi ciutats com Badalona, Cardedeu, Barcelona, Sabadell, Manresa o Berga, destacant especialment la presència dels de la Patum, ara gairebé inèdits fora de casa seva.
Aquest episodi històric centra l’exposició “Un pas de gegant pels Arxius”, organitzada per l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Tobella, amb un recull fotogràfic i documental que es podrà visitar fins al 20 de juliol i que aquest dissabte 5 comptarà amb una visita guiada pel mateix Grau a les 10 del matí.
L’exposició, amb fotografies, documents i altres elements d’època, reconstrueix el recorregut de la processó que van fer les 19 parelles fins a la plaça del Progrés, on es va celebrar el concurs. Aleshores, els actes tenien un fort component religiós: el punt de partida era la casa consistorial, al Raval de Montserrat, amb el solemne ofici, i des d’allà la comitiva seguia pel carrer de la Unió, Plaça Vella, carrer Major, Portal de Sant Roc, Torrella, Arquimedes i Progrés —aleshores Plaza del General Primo de Rivera.
Una renovació obligada
La Festa Major de 1950 va girar entorn del naixement dels Gegants Nous, com mostra el cartell oficial. La seva construcció responia a la necessitat de substituir uns gegants antics, deteriorats i difícils de moure pel seu pes. “Els constructors de gegants de la postguerra eren escassos i dolents. Aquestes figures s’han de restaurar de forma intel·ligent”, apunta Grau.
- Programa de la Festa Major de Terrassa de 1950
Tot i que el 1950 es presentà com l’any de la seva jubilació, aquesta no es produí fins al 1966 per pressió popular. Els nous gegants van ser obra del prestigiós escultor olotí Lluís Carbonell, que segons Grau disposà d’uns sis mesos per al projecte. El contracte amb l’Ajuntament, consultable a l’exposició, demostra la planificació prèvia del concurs.
Amb el centenari dels Gegants Vells com a marc, la Comissió de Festes s’inspirà en el concurs barceloní de 1902 per crear una trobada pròpia. El format servia també per cobrir despeses de les colles convidades: “No venien gratis, així com els encarregats de passejar i fer ballar els gegants cobraven per fer-ho”, diu Grau. Celebrat a la plaça del Progrés, el certamen inclogué categories com la geganta més maca, el millor ball, la millor vestimenta o la millor sincronització. “Tots els gegants van guanyar un premi o un altre”, afegeix Grau. Les bases del concurs es conserven a l’Arxiu.
Una llum de “terrassenquisme”
Enmig de la grisor ideològica del franquisme, el 2 de juliol de 1950 encengué a Terrassa una espurna de catalanitat disfressada de festa popular. En un temps on les celebracions quedaven reduïdes gairebé a rituals religiosos i controlades pel règim, la trobada gegantera de la Festa Major esdevingué un acte carregat de simbolisme. “No es podia ni somiar en vendre el producte català”, recorda Jan Grau.
El franquisme intentava patrimonialitzar els gegants, presentant-los a la premsa local com “figurones que representan la idolatría y demás errores y vicios vencidos por el Cristianismo y que son una costumbre muy arraigada y tradicional en España”. Però dins el cerimonial oficial hi bategava una altra intenció: l’expressió del “terrasenquisme”. Inicialment, es volia que els Gegants Nous representessin els Reis Catòlics, però l’alcalde Alfons Vallhonrat es va oposar i defensà que encarnessin els comtes de Barcelona. “Tot i ser “Jefe local del movimiento”, va tenir un brot de "terrassenquisme", i indirectament de catalanitat”, creu Grau.
En un context de censura a la identitat catalana, l’orgull local es convertí en refugi simbòlic. Així, aquell concurs geganter, més enllà de l’espectacle, es transformà en una subtil però poderosa afirmació de país.
- Col·lecció Baltasar Ragón. Trobada gegantera a la Plaça Vella, en el seu camí al Progrés
Una festa d’aniversari a l’altura
Aquest dimecres 2 de juliol de 2025, Terrassa celebra el 75è aniversari dels Gegants Nous, en Ramonet i n’Ermessenda, i del Capgròs Maneló, que es van estrenar durant el Concurs Provincial de Geganters el diumenge de Festa Major de 1950.
Per commemorar aquesta efemèride, els Geganters de Terrassa han organitzat diversos actes, començant aquest vespre a les 19 hores, amb una mostra de balls on s’estrenaran els nous vestits de les dues parelles de Gegants Nous —els originals i les rèpliques— dissenyats per Xavi Suárez i confeccionats per Rosa Rubio. A més, es presentarà un nou ball amb la melodia “Els gegants com abans”, composta per Heribert Segalà i adaptada per Isi Vázquez per a l’ocasió. En acabar l’acte, els gegants es faran una fotografia amb els terrassencs nascuts el 1950 o, si encara tenen 75 anys, també els de 1949.
Els actes continuaran durant la Festa Major. Durant tot el cap de setmana es podrà gaudir dels emblemes de Terrassa. Dins la programació destaca la cercavila commemorativa de diumenge a la tarda, que comptarà amb la presència d’altres gegants amb vincles familiars o de construcció amb els de Terrassa, com els de Cassà de la Selva, l’Hospitalet de Llobregat, Matadepera i Mataró. De la capital del Maresme arribarà el gegantó Maneló, per celebrar, a la ciutat que el va veure néixer, el seu aniversari.
