Ets mestra, psicopedagoga i especialista en adolescència i educació emocional. D’on neix aquesta passió?
Vaig començar amb joves en risc social, alumnes que no havien acabat l’ESO i que necessitaven un acompanyament per reincorporar-se. Allà vaig descobrir que l’adolescència és l’etapa que més m’atrau. És apassionant, però també molt difícil per a les famílies. Per això és important formar-se.
Ara publiques “Cuando la adolescencia duele”, després de l’èxit del teu primer llibre “El privilegio de vivir con un adolescente”. Què t’ha portat a escriure’l?
El títol és una crida d’atenció: créixer és molt complicat. Els canvis no són només físics, sinó també cognitius, emocionals i socials. Quan un adolescent se sent sol, sense adults de referència que l’acompanyin, l’adolescència fa mal. El llibre vol donar eines a les famílies perquè puguin respondre a aquestes necessitats.
Quins senyals d’alerta haurien de detectar pares i docents?
Aïllament, pèrdua d’interès, canvis bruscos en el son o l’alimentació, irritabilitat constant, deixar activitats que li agradaven o canviar de grup d’amics sovint. Tot plegat pot indicar que no troba el seu lloc, que té l’autoestima baixa o que viu sota expectatives massa elevades.
Les dades sobre salut mental juvenil són preocupants. Què falla?
La salut mental adolescent fa anys que està en crisi, però era un tema tabú. No és només una qüestió sanitària, és un repte de tota la societat: famílies, escoles, administracions... No es tracta d’obrir més unitats d’ingrés, sinó d’invertir en prevenció i en programes que ajudin a evitar que els joves arribin a aquesta situació.
Has creat el concepte de la “pedagogía del querer”. En què consisteix?
És un acompanyament basat en presència, empatia i respecte, però també en límits consensuats. Els adolescents necessiten sentir-se escoltats, però també entendre que les seves decisions tenen conseqüències. És combinar afecte i responsabilitat.
Quins errors cometen més sovint els pares?
Ens fa “superpor”, moltes vegades. Molts no es preparen per a l’adolescència. Llavors hem d’interpretar conductes normals –com la falta de planificació o la dificultat per controlar emocions– com fets que no van en contra nostra. Però el cervell adolescent encara està en transformació. El repte és entendre-ho i ajudar-los a desenvolupar estratègies, en lloc de viure en un conflicte constant.
I com afecta la salut mental dels progenitors?
És clau. Si jo no estic bé, els meus fills tampoc ho estaran. A més, els adolescents ens observen constantment. Si veuen que ens cuidem, és més fàcil que ells adquireixin hàbits saludables.
L’escola està preparada per afrontar aquests reptes?
No prou. Les aules estan massificades i els recursos són insuficients. Tot i això, els docents fan una feina molt important i, quan família i escola van de la mà, la detecció i prevenció milloren molt.
Un altre tema clau són les xarxes socials. Com diferenciar un ús saludable d’un de problemàtic?
No hem de fixar-nos només en el contingut, sinó en el perquè. Si les utilitzen per connectar amb els amics i construir identitat, és positiu. Però si busquen constantment validació externa, pot convertir-se en addicció. I les famílies hem de donar exemple: no podem criticar l’ús dels mòbils si nosaltres també hi estem enganxats.
Destaques també que hi ha coses que recarreguen i descarreguen la bateria emocional. Si haguessis d’escollir tres àmbits clau per enfortir la seva salut mental, quins serien?
Primer, promoure hàbits saludables: son, alimentació i esport. Segon, establir una comunicació respectuosa i constant. I tercer, reforçar l’autoestima i la resiliència: els adolescents han d’aprendre a responsabilitzar-se dels seus problemes i a trobar solucions.
S’han exhaurit les existències del llibre a Amazon ja... Com ho valores?
No tinc cap expectativa amb el llibre. El segon et permet gaudir més que el primer, perquè ja saps on et fiques. Si pot donar resposta a les noves necessitats dels fills adolescents, jo ja soc feliç. Vull posar el focus en què no ha de ser una preocupació sanitària, sinó que ha d’interpel·lar a tota la societat.
Si poguessis enviar un missatge a les famílies, quin seria?
L’adolescència és difícil, però també és l’última etapa on podem establir vincles per a tota la vida. Hem de donar-los eines per volar sols, però també molts motius per voler tornar a casa. El secret és el vincle.
