L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental – Arxiu Històric de Terrassa va acollir dilluns, en el marc de la Setmana Internacional dels Arxius, l’acte d’inauguració de l’exposició “Dona i Justícia: de l’estat liberal al franquisme en documents del Vallès Occidental”. Aquesta mostra, que es pot visitar fins al 18 de juny, analitza el paper de la dona davant el sistema judicial a través de documents originals dels segles XIX i XX.
La mostra està formada per 17 plafons en format “roll up”, elaborats a partir de fons judicials custodiats a l’Arxiu Comarcal i cinc arxius municipals. L’objectiu de l’exposició és “donar conèixer una realitat sovint ignorada”, va explicar el director de l’Arxiu Comarcal, Xavier Gayán. De fet, va fer especial èmfasi en els adolescents: “La ignorància es veu enfortida a través dels neomasclismes que estan aflorant a les xarxes”. Per aquest motiu, la intenció de l’Arxiu i del Consell Comarcal és fer difusió de l’exposició pels centres educatius del Vallès Occidental.
El mateix Xavier Gayán es va encarregar de presentar la mostra. El director va iniciar el seu parlament fent evident que, tot i que tradicionalment la justícia ha estat representada per una figura femenina (la cartomància del Tarot; la deessa Temis, de la mitologia grega o el símbol de justícia: una dona subjectant una balança i una espasa), “les dones han estat sempre orfes de justícia”.
Seguidament, Gayán va fer una repassada als 17 plafons que envoltaven la sala d’actes de l’Arxiu i que exposaven aspectes jurídics, que fins just acabar la dictadura franquista, evidenciaven la manca de justícia que patien les dones: l’uxoricidi per causa d’honor, l’asimetria penal, la figura de la dona com a subjecte jurídic tutelat o la persecució penal de l’avortament, van ser alguns dels exemples exposats.
L’art com a mirall de la societat
La mostra està emmarcada dins el cicle “Dona i Justícia al Vallès Occidental en el retrovisor de la història”. Aquest inclou tres xerrades centrades relacionades amb la temàtica. Dilluns va tenir lloc la segona d’elles: “Les brides del silenci: dona, justícia i art”, a càrrec de la doctora Anna Fernández. “L’art és el mirall de la societat que el genera. Els protagonistes de la nostra història han estat sempre representats a través de l’art. En canvi, les protagonistes, les pioneres, han estat invisibles”, explicava Fernández. La historiadora va plantejar la conferència sota la premissa d’explicitar a través de la història de l’art, tot el contingut de l’exposició.
A través d’obres com el quadre “Porcia ferint-se a la cuixa” (1664) o l’escultura de “Jeanne d’Arc” (1874), Fernández va evidenciar com, durant segles, l’art ha representat a les dones a través de l’androgínia, com un mèrit: “la trampa d’una misogínia absoluta”, deia.
En relació amb l’àmbit jurídic, entre altres coses, l’Anna va denunciar que a la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, on són retratats tots els degans de la seva història, només hi ha una dona: Silvia Gimenez-Salinas. Una situació semblant es dona a Terrassa. A la galeria d’il·lustres de l’Ajuntament, que des de 1914 perpetua la memòria dels terrassencs més reconeguts, només trobem a dues dones, pels 18 homes representats.
Demà, dijous 12 de juny, a les 18.30 hores, tindrà lloc la darrera conferència del cicle: “Dones jutjades, dones davant (o sota) el poder de la llei” a càrrec de l’historiador castellarenc Llorenç Genescà.
