Redescobrint la Masia Freixa com mai s’havia vist

Abans d'endinsar-se en els nous espais recuperats, els visitants han pogut tornar a trepitjar la Masia Freixa després de més d'un any d'obres de rehabilitació. L'edifici més emblemàtic del modernisme terrassenc ha reobert les portes amb un recorregut renovat que incorpora nous continguts audiovisuals, nous cartells identificatius i permet, per primera vegada de manera regular, accedir a espais fins ara tancats al públic, com el miradet, la sala dels dipòsits, l'estructura interior de l'antiga fàbrica i, per sobre de tot, la torre més alta de l'edifici. La responsable de l'Oficina de Turisme, Elisabet Sancerni, ha destacat que la reobertura era molt esperada perquè "la Masia Freixa és la cirereta modernista de la ciutat, és l'emblema", i ha assegurat que confien rebre "molt volum de gent", afavorits també pel fet que la visita a la planta baixa serà gratuïta durant el primer any. Només en aquesta primera jornada de visitants, ja s'han rebut 152 usuaris.

Jordi Sanromà i Maribel Casas

“És un edifici que ens encanta. Vam venir al centenari i les nostres filles hi van tocar amb el conservatori”

Ningú pot dubtar que en Jordi és l’admirador número 1 de la Masia Freixa, veient com es s’ha presentat per a l’ocasió. “És un edifici que m’encanta, i quan vaig veure la samarreta a la Casa Soler i Palet, no vaig dubtar”. De fet, la Maribel és puntaire, i confessa que “anem per diferents llocs de Catalunya i tothom ens diu que li encanta la samarreta”. Veient el resultat de la rehabilitació de l’edifici destaquen “la majestuositat. Ja havíem vingut pel centenari de la Masia Freixa. Les nostres filles hi van tocar amb el conservatori... Ens feia il·lusió veure com havia quedat”. Ara bé, encara no tenien hora per pujar a la torre. “Hi pujarem tan aviat com sigui possible. Quan arribem a casa demanarem hora!”.

Berta Torres

“És molt interessant que sigui ara una casa-museu. I a més, la gràcia serà que tindrà els mobles originals!”

La Berta no ha volgut perdre el temps, sabent que la Masia Freixa ja era a disposició del públic. “Un dia abans em vaig assabentar que obria, i vaig mirar ràpidament alguna hora per pujar a la torre de dalt de tot, que és el que més gràcia em fa”. És del barri, i hi passava sovint per observar com avançava l’obra. “Estava pendent de veure quan l’obrien, saber com havien quedat les reformes...”. I aquest matí hi ha acudit tota preparada, amb una càmera que immortalitzava tots aquells detalls que eren nous per a tothom. “És molt interessant que sigui ara una casa-museu. És com si anessis a fer visites a la Casa Batlló, a la Pedrera... I a més, la gràcia serà que tindrà els mobles originals de la casa!”. Després d’haver pujat a la torre, i havent completat el recorregut, ha recordat temps enrere: “És molt bonic, perquè aquí a baix és on jugàvem de petits, i ara ho podem veure des de dalt!”.

David Medina i Meritxell Mingueza

“Està més cuidat, més accessible, i hi ha els cartells informatius pels detalls que hi ha”

Com a usuaris habituals del parc de Sant Jordi com a zona de pas,  aquets matí hi han tornat a passar per a fer unes compres, i s’hi han quedat. “Ha estat casualitat. L’hem vist, i hem pensat: ‘I per què no?’, i hem entrat”. De fet, ho acostumen a fer, quan poden. “Sempre que és oberta, per exemple, a la Festa Major, la visitem”. I així, afirmen que noten diferències amb el que recordaven d’ella. “Està més cuidat, és més accessible, hi ha els cartells informatius, que abans no hi eren, i ara et fas la idea millor del que t’hi pots trobar. Detalls que abans potser passaven per alt”. Detalls, com per exemple, assenyalen, “hi ha un armari, amb una papallona en ell, que t’expliquen que el terra on es troba és encara de la fàbrica original. I això, sense el cartell informatiu, és difícil saber-ho”. Però els ha quedat una cosa pendent: “Avui no podíem, però a la propera pujarem a la torre”. 

Montse Ábalos i Xavier Molina

“Veure com es podia viure al passat... Val la pena”

L’atzar els ha conduït cap a la Masia Freixa. “Sí que anàvem comentant que havia obert, però no havíem plantejat venir-hi. Anàvem a fer un encàrrec, hem passat pel davant i hem volgut aprofitar el moment, perquè després ja no saps quan ho podràs fer”. Per aquest motiu, encara no s’havien inscrit per pujar a la torre de l’edifici, però això no els ha tirat enrere. “Volíem veure com es podia viure al passat, tirar el temps enrere a la nostra imaginació...”. I, si han de destacar alguna cosa d’aquesta rehabilitació, no es queden amb un sol element: “La impressió de l’edifici en si: Aquests sostres, aquests finestrals, la llum... Les escaletes, que són considerables... Val la pena”.

Lluís Solà

“Passem per aquí sovint, vèiem com avançaven les obres i ens encuriosia” 

“Feia molt de temps que estava tancada. Potser que vinguem a veure-la, ara que és oberta”, han comentat en Lluís i la seva dona, tot just assabentar-se de la notícia de la reobertura de l’edifici. “Passem moltes vegades caminant per aquí, vèiem com avançaven les obres i ens encuriosia”. Destaca aspectes com “la pintura, que està ben guiat tot...”, però, sobretot, “que es veu tot molt net!”. I, comparant amb el que recordava del passat, conclou: “Hi ha hagut una millora important”.

Maria Teresa Villarreal

“Per als nens és tot molt diferent, veure que és tot d’una altra època”

Passejava amb les seves criatures, i ha pensat que era una bona activitat diferent a la rutina. “Anàvem passejant pel parc, la hem vist oberta, i hi hem entrat”. Valora molt positivament el fet que “sigui un espai culturalobert a tothom i alhora un museu en el qual poguem entrar-hi”. De fet, era la primera vegada que la veien des de l’interior. “Sempre la havíem vist per fora, i impressiona des de dins. És màgic”. I, com que alhora de descobrir-la per ella mateixa, ho havia de fer amb els seus fills, es recolzava en els cartells informatius de l’interior. “Els està encantant, estan com bojos. Per a ells és tot com molt diferent, veure que tot això és d’una altra època”.