Aquesta ciutat és i ha sigut molt de pastisseries de qualitat, d’aquelles que, tot i haver tancat, encara es recorden els sabors dels seus productes. La Canigó, la Montserratina, la Piera o la Victòria són alguns dels exemples del passat, però la tradició no s’ha aturat i encara continuen en ple funcionament altres com la Sant Jordi, la Núria, la Progrés,la Zaguirre o la Pastisseria i algunes d’emergents com és el cas de la Xicra. De moltes de les que
van tancar no en queda més que el record, si bé n’hi ha una que pot presumir de tenir certa presència encara, ja que es mantenen alguns trets de la seva existència.
L’establiment que acabaria sent La Lyonesa no va començar en el número 21 del carrer de Sant Pere, sinó en el 15. Explica la Gemma Castells, que van ser els seus avis, l’Antoni Montserrat Martí, que era procedent d’Alió, de la província de Tarragona, i la Sofia Ecay Ozcariz, navarresa de Tafalla, els quevan iniciar el negoci. Però, com que “no hi havia sortida al corraló”, com volia l’Antoni, es van traslladar al número 21 del mateix carrer, on va romandre la pastisseria “fi ns a l’any 2008”, afegeix la neta dels fundadors, quan va tancar per a sempre.
Obra d’un arquitecte terrassenc
L’edifici, mitgeres i format per planta baixa i dos pisos, tal com encara es pot contemplar, va ser obra de l’arquitecte terrassenc Ignasi Escudé i Gibert. En l’actualitat, el local comercial l’ocupa una botiga que es dedica a la venda de sabates, bosses de mà i complements, però conserva el rètol de l’antiga pastisseria i altres elements que la distingien.
El motiu? La façana està protegida com a bé cultural d’interès local i, per tant, és intocable. Potser no es veuen confits i altres productes del món del dolç, però hi ha un rètol que els recorda.
