Sovint, les poblacions reben un sobrenom o apel·latiu que fa referència al seu passat i a alguna de les característiques que les converteixen en diferents o que les identifiquen de la resta. Passa amb aquesta localitat, que guarda en gran part de l’interior una bona collita de patrimoni arquitectònic i també històric. Un d’aquests qualificatius que rep és el de ciutat modernista, si bé també s’ha titllat de ciutat industrial, tèxtil o de les xemeneies. Aquest moviment, centrat en la construcció d’edificis, ens ha deixat tot un catàleg d’exemples, si bé alguns no sempre són els més visibles a l’hora de confeccionar recopilacions.
La Masia Marcet, que no fa molt que es va arreglar a causa del seu preocupant estat de salut, es va construir “a principis del segle XX”, explicava Joaquim Verdaguer en el seu blog, quan els propietaris de la masia de Can Boada van decidir “edificar, al costat del mas, un casalot per substituir l’antiga masia, que havia quedat inhàbil”. Tot i que en algunes fonts se li atribueix que és de l’estil modernista, Verdaguer apuntava que era “d’estil noucentista d’inspiració barroca”.
La seva autoria
També se li atorga la seva autoria a l’arquitecte per excel·lència d’aquesta localitat, Lluís Muncunill i Parellada, si bé Cristina Coll, historiadora i arqueòloga, el juliol de 2023, suggeria després d’un exhaustiu estudi, que, molt probablement, en realitat va ser una obra de Pau Gorina Gabarró (Terrassa, 1888-1983), mestre d’obres de Muncunill. És a dir, com s’informava llavors des d’aquest mitjà, podria ser que “fos seva no sols la responsabilitat tècnica en la construcció sinó també la del disseny”.
Segons Coll, Gorina era un mestre d’obres “amb molts coneixements en haver treballat durant molt de temps amb Lluís Muncunill”. I a la fitxa descriptiva de la construcció que publica l’Ajuntament, se li concedeix l’obra a ell.
