Escampades per la ciutat es troben algunes marques o segells d’antigues entitats que ja no existeixen. També en el record, romanen vives algunes que van esfumar-se per sempre, com és el cas del Casino del Comerç. No totes han deixat un detall a les portes o les finestres dels edificis que, antigament, van acollir les activitats d’aquestes societats que es van esvair, no de la memòria, però sí de la vida social de la població.
Tornant a aquests rastres o senyals que han perdurat, tot i la desaparició de les entitats, n’hi ha una que escenifica el que va ser primer el Casino dels Artesans i que, a partir de 1886, va passar a denominar-se Círculo Egarense. Va ser quan s’acabava el contracte d’arrendament de l’edifici que els feia de seu, al carrer de Sant Pere, entre els números 48 i 50. Llavors, la finca la va comprar un dels socis de l’entitat, Pasqual Sala. Es va enderrocar la vella construcció i, sota la direcció del mestre d’obres Jeroni Granell, es va bastir una nova construcció, de l’estil neoclàssic, amb una planta baixa i tres pisos.
De ferro colat
Com s’explica al blog de Joaquim Verdaguer, la balconada és de “ferro forjat”. Al centre es pot observar clarament una mena d’escut que, com diu el blog “Passejant per Terrassa”, no és res més que “l’anagrama del Círcol Egarenc”. El nom de l’entitat es va catalanitzar l’any 1920, quan l’industrial Ramon Pont es va convertir en el nou propietari de la finca, tot i que, tècnicament, hauria d’haver-li posat Cercle i no Círcol.
L’anagrama conté unes sigles, les inicials de la societat, la C i la E. La primera, la C, una mica més grossa i, a dins seu, l’altra lletra, la E. Està dins d’un cercle, i adornat pel voltant amb què semblen petites pedres de color clar.
